Mamífers marins: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m |thumb|left -> |miniatura|esquerra |
m bot: - viure a rius, + viure en rius, |
||
Línia 138:
Els cetacis es convertiren en animals aquàtics fa uns 50 [[milions d'anys]] (Ma).<ref>{{ref-llibre|url=https://archive.org/stream/Marine_Biology_by_Peter_Castro#page/n211/mode/2up/search/pakicetus|nom=P.|cognom=Castro|nom2=M. E. |cognom2=Huber|any=2007|títol=Marine Biology|edició=7a edició|editorial=McGraw-Hill|pàgina=192|isbn=978-0-07-302819-4|llengua= anglès}}</ref> Segons els estudis moleculars i morfològics, les característiques genètiques i morfològiques dels cetacis els situen clarament entre els [[artiodàctils]] (ungulats amb un nombre parell de dits).<ref>{{ref-publicació|títol=Phylogenetic Relationships of Extinct Cetartiodactyls: Results of Simultaneous Analyses of Molecular, Morphological, and Stratigraphic Data |publicació=Journal of Mammalian Evolution |any=2005 |cognom1=Geisler |nom1=J. H. |cognom2=Uden |nom2=M. D. |volum=12 |exemplar=1–2 |pàgines=145–160 |doi=10.1007/s10914-005-4963-8|llengua= anglès}}</ref><ref>{{ref-publicació|títol=Molecular evidence for the inclusion of cetaceans within the order Artiodactyla |publicació=Molecular Biology and Evolution |any=1994 |cognom1=Graur |nom1=D. |cognom2=Higgins |nom2=G. |volum=11 |exemplar=3 |pàgines=357–364 |url=http://nsmn1.uh.edu/dgraur/ArticlesPDFs/MBE_Artiodactyla.pdf |pmid=8015431|doi=10.1093/oxfordjournals.molbev.a040118|llengua= anglès}}</ref> El nom «Cetartiodactyla», que reflecteix la idea que els cetacis evolucionaren a partir d'ungulats, ve de la fusió dels noms dels ordres Cetacea i Artiodactyla. Seguint aquesta definició, es creu que els parents terrestres més propers de les balenes i els dofins són els [[hipopòtam]]s.<ref>{{ref-publicació|títol=The phylogeny of Cetartiodactyla: the importance of dense taxon sampling, missing data, and the remarkable promise of cytochrome b to provide reliable species-level phylogenies |publicació= Molecular Phylogenetics and Evolution |any=2008 |cognom1=Agnarsson |nom1=I. |cognom2=May-Collado |nom2=L. J. |volum=48 |exemplar=3 |pàgines=964–985 |pmid=18590827 |doi=10.1016/j.ympev.2008.05.046|llengua= anglès}}</ref><ref>{{ref-publicació|títol=A complete phylogeny of the whales, dolphins and even-toed hoofed mammals – Cetartiodactyla |publicació=Biological Reviews of the Cambridge Philosophical Society|any=2005 |cognom1=Price |nom1=S. A. |cognom2=Bininda-Emonds |nom2=O. R. |cognom3=Gittleman |nom3=J. L. |volum=80 |exemplar=3 |pàgines=445–473 |pmid=16094808 |doi=10.1017/s1464793105006743|llengua= anglès}}</ref><ref>{{ref-publicació|títol=Phylogenetic relationships of artiodactyls and cetaceans as deduced from the comparison of cytochrome b and 12S RNA mitochondrial sequences |publicació=Molecular Biology and Evolution |any=1997 |cognom1=Montgelard |nom1=C. |cognom2=Catzeflis |nom2=F. M. |cognom3=Douzery |nom3=E. |volum=14 |exemplar=5 |pàgines=550–559 |url=http://mbe.oxfordjournals.org/content/14/5/550.short |pmid=9159933 |doi=10.1093/oxfordjournals.molbev.a025792|llengua= anglès}}</ref><ref>{{ref-publicació|títol=Relationships of Cetacea -Artiodactyla- Among Mammals: Increased Taxon Sampling Alters Interpretations of Key Fossils and Character Evolution |publicació=PLoS ONE |volum=4 |exemplar=9 |pàgines=e7062 |any=2009 |cognom1= Spaulding |nom1=M. |cognom2=O'Leary |nom2=M. A. |cognom3=Gatesy |nom3=J. |doi=10.1371/journal.pone.0007062 |pmid=19774069 |bibcode=2009PLoSO...4.7062S |pmc=2740860|llengua= anglès}}</ref>
Els sirenis, o vaques marines, es convertiren en animals aquàtics fa aproximadament 40 milions d'anys. Els primers sirenis aparegueren al registre fòssil durant l'[[Eocè inferior]] i cap a l'[[Eocè superior]] ja s'havien diversificat força. El fet de viure
Els pinnípedes [[cladogènesi|se separaren]] de la resta de [[caniformes]] fa 50 milions d'anys, durant l'Eocè. El seu vincle evolutiu amb els mamífers terrestres romangué una incògnita fins que el 2007 es descobrí ''[[Puijila darwini]]'' en dipòsits del [[Miocè inferior]] a [[Nunavut]] ([[Canadà]]). Igual que les llúdries d'avui en dia, ''Puijila'' tenia la cua llarga, les extremitats curtes i peus palmats en comptes d'aletes.<ref name="Dawson2009">{{ref-publicació|autor1=Rybczynski, N. |autor2=Dawson, M. R. |autor3=Tedford, R. H. |doi=10.1038/nature07985 |títol=A semi-aquatic Arctic mammalian carnivore from the Miocene epoch and origin of Pinnipedia |publicació=Nature |volum=458 |exemplar=7241 |pàgines=1021–24 |any=2009 |pmid=19396145|bibcode=2009Natur.458.1021R|llengua= anglès}}</ref> Els llinatges dels [[otàrids]] (foques amb orelles) i dels [[odobènids]] (morses) divergiren fa gairebé 28 milions d'anys.<ref name="Arnason2006">{{ref-publicació|cognom=Arnason|nom=U.|cognom2=Gullberg|nom2=A.|cognom3=Janke|nom3=A.|cognom4=Kullberg|nom4=M.|cognom5=Lehman|nom5=N.|cognom6=Petrov|nom6=E. A.|cognom7=Väinölä|nom7=R.|any=2006|títol=Pinniped phylogeny and a new hypothesis for their origin and dispersal|publicació=Molecular Phylogenetics and Evolution|volum=41|exemplar=2|pàgines=345–354|doi=10.1016/j.ympev.2006.05.022|pmid=16815048|llengua= anglès}}</ref> Se sap que els [[fòcids]] (foques sense orelles) existeixen des de fa com a mínim 15 milions d'anys,{{sfn|Perrin|2009|p=861–866}} mentre que les dades moleculars indiquen que els llinatges de les [[foques monjo]] i dels [[focins]] se separaren fa 22 milions d'anys.<ref name=prins/>
| |||