Revisió del 21:26, 19 juny 2019 modifica Rebot (discussió \| contribucions) Bots 2.784.118 edits m neteja d'infotaules i altres canvis menors ← Edició anterior		Revisió del 20:11, 3 set 2019 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m bot: - el sí d'una + el si d'una Edició següent →
Línia 2: '''Caterina Fieschi Adorno''' ([[Gènova]], [[1447]]–[[15 de setembre]] de [[1510]]) fou una noble i mística cristiana italiana, també coneguda amb el nom de '''Santa Caterina de Gènova'''. És considerada [[Sant\|santa]] de l'[[Església Catòlica Romana\|Església Catòlica]], fou [[Canonització\|canonitzada]] el 1737 per [[Climent XII]]. Nascuda a Gènova el [[1447]] en el sísi d'una família noble, filla de Jacopo Fieschi i Francesca di Negro. Els Fieschi eren una família de renom, dos dels seus membres havien estat papes, [[Papa Innocenci IV\|Innocenci IV]] i [[Adrià V]], i el mateix Jacopo havia estat virrei de Nàpols. En l'[[hagiografia]] Caterina és descrita com una nena molt religiosa, practicant de penitències, a més de tranquil·la, senzilla i extremadament obedient. Quan tenia tretze anys volgué entrar en un convent, però les monges ho rebutjaren a causa de la joventut de Caterina. Des d'ençà aleshores deixà aquesta idea de banda, i als setze anys fou casada amb el noble Giuliano Adorno.<ref name=":0">{{Ref-web\|url=https://en.wikisource.org/wiki/Catholic_Encyclopedia_(1913)/St._Catherine_of_Genoa\|títol=St. Catherine of Genoa\|consulta=27 febrer 2018\|llengua=anglès\|obra=[[Catholic Encyclopedia]]\|editor=Wikisource\|data=1913}}</ref> El matrimoni fou un desastre, el seu marit li era infidel, era violent i malbaratador. No hi ha gaires detalls al respecte, però sembla que els primers cinc anys de matrimoni, Caterina romangué en silenci submisa al seu marit, i els cinc següents buscà consol als seus problemes fora de casa. Aquestes distraccions innocents, més el cansament i la depressió per la seva situació, feren que volgués tornar al seu antic fervor religiós. Als deu anys de matrimoni se li atribueix un episodi místic a la seva vida, un dia de molta melangia fou aconsellada per confessar-se amb el confessor de les monges del convent, però quan es va agenollar al confessionari, un raig de llum divina traspassà la seva ànim i en un moment manifestà la seva pròpia pecaminositat i l'amor de Déu amb la mateixa claredat. Amb aquesta revelació arribà a perdre el coneixement i entrà en èxtasi. Després de recuperar-se, posposà la confessió i tornà a casa.<ref name=":0" />

Caterina de Gènova: diferència entre les revisions