VHS: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - ITT. Poc a + ITT. A poc a |
Canvis menors, neteja, replaced: <references /> → {{referències}}, no era necessari → no calia, historia → història , l’ → l' (10), L’ → L' (3), degut a → a causa de (2) AWB |
||
Línia 1:
{{polisèmia|Virus de la immunodeficiència símia}}
[[Fitxer:Vhs cassette top.jpg|miniatura|Una cinta '''VHS''']]
'''VHS''', acrònim de '''''Video Home System''''' (sistema de vídeo domèstic), és un sistema d'enregistrament d'[[àudio]] i [[vídeo]] [[senyal analògic|analògics]] en [[cinta magnètica]] desenvolupat per [[JVC]] els [[anys 1970]]. El seu sistema és semblant al de les cintes d'àudio ([[cassette]]), però amb una cinta més ampla i amb una carcassa més gran que incorpora una tapa, que s'aixeca amb un botó que es troba al lateral dret i que protegeix la cinta. La qualitat d'imatge que oferia era inferior a la dels sistemes [[Betamax]] i [[Vídeo 2000|2000]], però, tot i així, a la primeria dels anys 80 va imposar-se com sistema estàndard, i ho va ser durant més de quinze anys fins a l'arribada del [[DVD]], que ofereix millor qualitat d'imatge i la possibilitat d'enregistrar continguts [[multimèdia]], diferents idiomes, subtítols, etc., a més de patir menys desgast pel seu ús.<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte II|lloc=Barcelona| editorial=Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-391-5|pàgina=p.294|llengua=castellà| consulta=8 de desembre de 2014|id=DL M-50.522-2002}}</ref>
== Història ==
La
Per una banda, Sony escollí desenvolupar una versió compacta
JVC, també va decidir començar un projecte des de zero. Va establir un petit equip de desenvolupament sota la direcció de [[Kenjiro Takayanagi]] i liderat pels enginyers superiors [[Yuma Shiraishi]] i [[Shizuo Takano]].<ref>{{Ref-publicació|cognom=Pollack|nom=Andrew|article=Shizuo Takano, 68, an Engineer Who Developed VHS Recorders|llengua=en|url= https://www.nytimes.com/1992/01/20/world/shizuo-takano-68-an-engineer-who-developed-vhs-recorders.html}}</ref> A la fi de [[1971]] van crear un document anomenat «VHS Development Matrix» que recollia les especificacions bàsiques del nou sistema. A més, establia diversos objectius fonamentals per al nou [[VTR]].
1. El sistema havia de ser compatible amb qualsevol aparell de televisió normal.
Línia 16:
3. La cinta havia de tenir almenys una capacitat d'enregistrament de dues hores.
4. Les cintes havien de ser intercanviables entre les màquines i el sistema general hauria de ser versàtil, el que implicaria que fos capaç de gravar programes de televisió i utilitzats per mitjà
5. Les gravadores havien de ser assequibles, fàcils d'operar i tenir uns costos de manteniment baixos.
Línia 22:
6. Les gravadores havien de ser capaços de reproduir-se en alt volum, les seves peces havien de ser intercanviables, i ser fàcils de donar servei.
A principi de 1972, la indústria de gravació de vídeo comercial al [[Japó]] va tenir un èxit econòmic. Això suposà una reducció dels pressupostos per a JVC, el projecte es va arxivar i la majoria de l'equip es va dissoldre. Malgrat tot, Takano i Shiraishi van continuar treballant en secret en el projecte.
Durant l'any 1974, l'equip JVC va tenir l'oportunitat de veure un prototip de gravadora de vídeo Betamax, que van llançar a producció l'any següent.
Però, aquell mateix any, el Ministeri Japonés de Comerç Internacional i Industrial (MITI) va intentar obligar Sony a estandarditzar-se en només un format
Tot i així, Betamax no era l'únic sistema de gravació de vídeo domèstic del que JVC s’havia de preocupar. El 1974, [[BASF]] havia demostrat un sistema de gravació de vídeo de capçal fix anomenat LVR (enregistrament de vídeo longitudinal). Mentrestant, Philips i Grundig havien actualitzat el seu format VCR amb un major temps d'enregistrament i millora fiabilitat. A més, havien començat a treballar en el sistema [[Philips V2000]], que oferia un temps de reproducció substancialment més llarg i una millor qualitat d'imatge amb cassets de doble cara.
[[
Les ventes inicials del VHS van ser bastant bones tot i que van retrocedir substancialment en pocs mesos. De totes formes, es va decidir llançar el producte
L'any 1981, VHS ja havia començat a establir una avantatge per davant de les altres companyies. Al camp [[Betamax]] hi havia [[Sony]], Sanyo, [[Toshiba]] i NEC. VHS, per contra, incloïa Akai, Ferguson, GEC Hitachi, JVC, Mitsubishi, Nordmende, Panasonic, Sharp i Telefunken. Per aquest moment, el sistema V2000 havia estat llançat i incloïa les empreses Philips, Pye, Grundig i ITT. A poc a poc, el mercat es va polaritzar cap al format VHS i fins i tot Phillips va començar a produir series de màquines VHS a principi de l'any 1985.
== Detalls tècnics ==
=== Mecanismes de lectura de cinta ===
La gravadora de videocasset VHS utilitza un mecanisme senzill, molt semblant als casettes d'àudio, mitjançant el qual s'accedeix al contingut de la cinta. Quan s'introdueix un videocasset VHS queda reclòs dins d'un suport que el desplaça suaument cap als engranatges, encarregats de fer rodar els carrets de la cinta. Al mateix temps, la tapa protectora frontal s'aixeca pels seus extrems per dos petits elevadors, deixant la cinta al descobert i al mig de dos capçals ubicats en cada costat del videocasset. Després, un mecanisme de tensors impulsa la cinta i l'ajusta fins al capçal principal, que gira ràpidament cap a l'esquerra de manera immediata a l'instant quan la cinta és transportada fins a ell, mentrestant que els dos capçals situats a prop d'uns infrarrojos (ubicats a la dreta i a l'esquerra, encarregats de detectar l'espai transparent de la cinta, i de rebobinar o adelantar-la), que situen la cinta en posició recta per fer més lleugera la travessa de la cinta. Després, un engranatge s'encarrega de fer avançar el carret de cinta, mentre que el capçal principal llegeix de forma magnètica (com un senyal de televisió) el so i el vídeo. Al gravar, un petit capçal emet un senyal electromagnètic que esborra la informació de la cinta i seguidament copia les ones magnètiques del senyal de la televisió que es troba en el sintonitzador de la videogravadora VHS.
=== Gravació de vídeo ===
Un videocasset de VHS pot tenir un màxim de 430 metres de cinta tenint en compte el gruix de la cinta, que ofereix al voltant de tres hores i mitja de visionat pel sistema [[NTSC]] i cinc hores pel sistema [[PAL]] en mode de qualitat estàndard (SP). Altres velocitats inclouen LP i EP/SLP, que dupliquen o tripliquen la duració, per a regions de [[NTSC]]. Aquestes reproduccions lentes causen una lleugera reducció en la qualitat d'imatge (des de 250 línies a 230 línies analògicament horitzontals); també, aquest tipus de gravacions lentes no es poden reproduir en reproductors VHS que no van equipats amb la tecnologia necessària de velocitats de cinta.
Les cintes VHS tenen aproximadament 3
JVC va voler competir amb el SuperBeta de l'any 1985 amb el VHS HQ (alta qualitat). La modulació de freqüència del senyal de lluminància del VHS està limitada a tres megahercis, el que impossibilita una alta resolució, però la marca HQ inclou la reducció de soroll en la lluminància, reducció de soroll en crominància, extensió del ''white clip'' i un circuit que millora la nitidesa. L'efecte era incrementar l'aparent resolució horitzontal del gravador de VHS des de 240 fins a 250 anàlegs (equivalents a 333 píxels de dreta a esquerra, en terminologia digital).
L'any 1987, [[JVC]] va introduir el format Súper VHS, amb una extensió de banda a cinc megaherz, 560 píxels d'esquerra a dreta. En comparació a aquesta, el DVD té 480 línies analògiques horitzontals, pel que una cinta Súper VHS pot capturar un [[DVD]] o una emissió en vídeo DtV estàndard amb tan sols una petita quantitat de desenfoc. La resolució de croma va mantenir aproximadament l'ample de banda de 0,4 megahertz o 30 línies analògiques horitzontals, com era comú en les normes de la cinta de VHS d'Umatic Betamax. A més a més, una emissió NTSC està limitada a 120 línies màximes de crominància (el DVD té 240 línies de croma horitzontals).
=== Valor dels paràmetres del sistema VHS<ref>{{Ref-web|url= http://edii.uclm.es/~jmlova/Archivos/VG/Archivos/VgTema04.pdf|títol=El sistema VHS| consulta=12/12/16|llengua=
{| class="wikitable"
!Paràmetre
Línia 56:
|-
|Diàmetre del tambor
|62
|-
|Velocitat de gir del tambor
Línia 62:
|-
|Velocitat de cinta
|2,339
|-
|Velocitat relativa capçal-pista
Línia 71:
|-
|Ample de cinta
|1/2 polzada (12,7
|-
|Ample de cinta per a vídeo
|10,6
|-
|Ample de cinta per a àudio
|1
|-
|Ample de cinta per a pista de control
|0,7
|-
|Ample de les pistes de vídeo
Línia 86:
|}
== Variacions <ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=VHS|publicació=|llengua=en Anglès|url= https://en.wikipedia.org/w/index.php?title=VHS&oldid=868469312|data=2018-11-12|pàgines=}}</ref> ==
=== Super-VHS / ADAT / SVHS-ET ===
Encara que la qualitat tècnica del sistema VHS va ser millorada significativament des de la seva introducció, mai va arribar als estàndards professionals, especialment quan es necessitava d'edicions i d'efectes visuals. Existeixen diverses versions millorades de VHS, en especial Super-VHS (S-VHS), un estàndard de vídeo analògic amb un ample de banda de vídeo millorat. S-VHS va millorar la resolució de la luminància horitzontal a 400 línies (contra 250 per a VHS/Beta i 500 per a DVD). El sistema d'àudio (tant lineal com AFM) és el mateix. S-VHS va tenir poc impacte en el mercat nacional, però va obtenir una posició dominant en el mercat de la càmera de vídeo a causa de la seva qualitat d'imatge superior. Algunes noves operacions van començar utilitzant-lo com a format de captura, que podia ser retornat a la oficina de producció, on era copiat immediatament a un format major de qualitat per a l'edició. Això va minimitzar la pèrdua de qualitat que implicava l'edició. El Súper VHS s'hauria convertit en el format més popular en l'elaboració de notícies si no fos de l'arribada d'altres formats digitals, ja que aquests tenien preus similars i oferien una major qualitat tècnica.
Des de la fi dels anys 1980 va començar a popularitzar-se el [[Laserdisc]], que va aparèixer després com un sistema de major qualitat de vídeo i àudio, però
=== VHS-C / Super VHS-C ===
Una altra variant és
L'adaptador és mecànic, encara que els primers exemples van ser motoritzats, amb una bateria. Té un centre intern per enganxar-se amb el mecanisme de VCR en la ubicació d'un concentrador de cinta normal de mida completa, que condueix l'engranatge al casset VHS-C. A més, quan un cassette VHS-C s'insereix a l'adaptador, un petit braç giratori extreu la cinta de la cassette miniatura per allargar la distància estàndard de la cinta entre els rodets de guia d'una cinta de mida completa. Això permet que la cinta del mini cassette utilitzi el mateix mecanisme de càrrega que el cassette estàndard.
El Super-VHS-C o S-VHS Compact va ser desenvolupat per JVC
=== W-VHS / Digital-VHS (alta definició) ===
Línia 104:
=== D9 ===
També hi ha un format de producció professional digital compost per JVC conegut com a Digital-S, o oficialment sota el nom D9, que utilitza una cinta de factor de forma VHS i, fonamentalment, les mateixes tècniques mecàniques de manipulació de cinta com una gravadora S-VHS. Aquest format és el format menys costós per suportar una selecció prèvia de Sel-Sync per a l'edició de vídeo. Va competir amb el Digital Betacam de Sony en el mercat professional i de difusió, tot i que en aquesta àrea la família de Betacam de Sony va aconseguir guantar, a diferència del resultat de la guerra en format domèstic VHS / Betamax.
== Reemplaçament de les noves tecnologies ==
A principi del segle XXI, les videogravadores de VHS van deixar de comercialitzar-se a gran escala, al ser substituïdes pels nous formats d'emmagatzament òptic. El videodisc digital DVD com a mitjà de difusió començà a fer-se popular, gràcies als avantatges que suposava la seva tecnologia sobre els mitjants magnètics, com podria ser la menor degradació de la gravació amb el pas del temps o el fàcil copiatge que s'oferia. Tanmateix, en els anys [[2000]] i [[2005]], encara s'usava la tecnologia VHS com a alternativa al DVD, i les companyies productores distrbuïen les seves pel·lícules en ambdós formats. Tot i així, l'any 2007,
A més a més, amb la popularització de [[YouTube]] i derivats, va sorgir el costum de convertir a format digital programes de televisió en gravacions antigues per a publicar-los sense ànim de lucre a [[Internet]], pel que les gravadores VHS es venen integrades amb un reproductor DVD. No obstant, també es comercialitzen unitats denominades DVR que son similars a les [[VCR]] magnètiques, ja que realitzen les mateixes funcions: permeten gravar des d'alguna font de [[Vídeo|vídeo analògica o digital]] afegint senyals de televisió oberta i [[Televisió per cable|cable]], que s'emmagatzemen en un disc dur IDE, que permet la seva edició posterior utilitzant una [[memòria RAM]] intermèdia de poca capacitat abans de poder concloure amb la seva total edició o preparació per emmagatzemar-lo novament en el seu disc dur intern per a posteriorment buidar el seu contingut en un DVD convencial o regravable, que, amb aquest últim dispositiu d'emmagatzament, permet que s'assembli al funcionament de les cintes magnètiques de VHS, que es podien regravar. Tanmateix, el procés en el DVR per al seu gravat final el fa menys versàtil que el VHS, ja que l'operador del senyal digital pot prohibir gravar programes sota la llicència registrada, regió o situació semblant.
Tot i la creencia popular, la qualitat màxima possible de la imatge amb una videogravadora VHS és igual a la possible amb una videogravadora Betamax. Ni tan sols s'ha pogut mesurar les diferències en un laboratori. Això es deu al fet que per igualar la duració de les gravacions VHS, Sony va reduir la velocitat d'arrosegament de les cintes en Betamax, reduint així la qualitat de la imatge que es pot obtenir amb Betamax, i a més fent que les gravacions incompatibles amb les eines ja existents, tot i així, algunes videogravadores Betamax podien gravar en millor qualitat d'imatge perquè un capçal era uns centímetres més gran que el d'una videogravadora VHS d'alta qualitat.
Tot i que actualment el VHS ha totalment desaparegut, el sistema continua sent viable per a gravacions casolanes arran de la seva resistència, temps de gravació, qualitat d'imatge i baix cost (és prou accessible per a efectuar gravacions de qualsevol contingut televisiu). Molta gent manté gravacions i pel·lícules VHS, que reprodueix amb videogravadores VHS.
Tanmateix, però, actualment la masificació dels smartphones com a vídeogravadores casolanes ha fet ombra a qualsevol format de vídeo casolà, VHS o DVD.
Línia 119:
== Referències ==
{{commonscat}}
{{referències}}
{{autoritat}}
|