Revisió del 12:12, 7 set 2019 modifica Leptictidium (discussió \| contribucions) Administradors 354.737 edits m →‎Invasions germàniques ← Edició anterior		Revisió del 12:17, 7 set 2019 modifica desfés EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.419.040 edits m Bot arregla enllaços Etiqueta: PAWS [1.2] Edició següent →
Línia 60: </gallery> </center> [[Fitxer:Ayasofya 2006-1.JPG\|miniatura\|[[Santa Sofia de Constantinoble]] ([[532]]-[[537]]) resumeix les principals aportacions de l'[[art romà d'Orient]]: l'espai dilatat, el joc de volums i l'equilibri de les forces. S'intueix la grandiositat que envoltà les solemnes cerimònies oficials. Els quatre [[minaret]]s són una addició corresponent a la seva transformació en [[mesquita]], arran de la [[Caiguda de Constantinoble\|conquesta turca]] ([[1453]]). L'[[Imperi ~~Bizantí\|Imperi~~Romà ~~bizantí~~d'Orient]] fou l'única institució política (a banda del [[papat]]) que mantingué la seva existència durant la totalitat del període medieval.]] [[Fitxer:Meister von San Vitale in Ravenna 003.jpg\|miniatura\|Aquest [[mosaic]], que es troba a l'església de San Vitale, a [[Ravenna]], representa l'emperador [[Justinià I]]. L'emperador apareix envoltat d'una aurèola per expressar el seu caràcter sagrat. Al seu entorn, hi ha personatges que representen els seus suports: Església, funcionariat i exèrcit. Les figures són immòbils, hieràtiques, imponents, i semblen transcendir els límits d'una humanitat corrent i mortal]] Línia 238: === Renaixement del comerç i desenvolupament de les ciutats === En el període comprès entre l'any 400 i el 1000, aproximadament, l'[[Europa occidental]] era una regió subdesenvolupada en comparació amb l'[[Imperi ~~Bizantí\|Imperi~~Romà ~~bizantí~~d'Orient]] i el [[califat]] islàmic, un territori assolat pels desordres polítics i per la manca de seguretat, amb una economia de subsistència i poca circulació de mercaderies. Però, a partir del segle X, hi hagué un renaixement del comerç en els ports de [[Nàpols]], [[Ravenna]], [[Pisa]], [[Venècia]]… que iniciaren un canvi fonamental: els bizantins i els àrabs començaren a ser desplaçats com a intermediaris en el comerç entre Orient i Occident. A partir de finals del segle XII i principis del XIII, els ports de la [[península Itàlica]] dominaran la Mediterrània oriental. [[Venècia]], que practicava el comerç legal i de contraban amb [[Bizanci]] i, alhora, mantenia relacions comercials amb l'[[islam]] (espècies, perfums, ivori, tèxtils i oli), tingué l'hegemonia en l'activitat comercial. La [[corona d'Aragó]] expandí el [[comerç català medieval]] per la [[Mediterrània]]. Els [[pelegrinatge]]s i les [[croades]] tingueren un paper molt important en aquest renaixement comercial, que es manifestà amb l'ampliació i renovació de rutes i del volum, nombre i qualitat de les mercaderies, amb l'aparició de les primeres associacions armades de mercaders, i amb la de noves fires i mercats fixos. També el nord d'Europa experimentà un auge del comerç de pells, productes alimentaris, fusta, metalls i sal; en gran part, gràcies a la introducció del sistema de rotació triennal i als nous arreus del cavall, que possibilitaren la producció d'un excedent exportable de béns agrícoles. Aquest renaixement del comerç no es pot separar de les transformacions agràries i del desenvolupament de les ciutats emmurallades, centres d'activitats mercantils i industrials.

Edat mitjana: diferència entre les revisions