Noruega: diferència entre les revisions

 

== Geografia ==

[[Fitxer:Satellite image of Norway in February 2003.jpg|esquerra|miniatura|Una imatge de satèl·lit de la Noruega continental a l'hivern.]]

Noruega està situada a la regió occidental d'[[Escandinàvia]], a l'[[Europa septentrional]]. La seva costa escarpada, s'estén 25.148 quilòmetres sense contar les illes, i és marcada per [[fiord]]s i milers d'illes, per la qual cosa, la seva línia costanera és, en proporció a la seva superfície, la més gran que no pas a cap altre país.<ref>{{GEC|0046399}}</ref> Noruega comparteix una frontera terrestre de 1.619 quilòmetres amb [[Suècia]] a l'est, i una de 727 quilòmetres amb [[Finlàndia]] i de 196 quilòmetres amb [[Rússia]] al nord-est. De nord a sud, Noruega està vorejada per la [[mar de Barentsz]], el [[mar de Noruega]], el [[mar del Nord]] i l'[[Skagerrak]].<ref>{{Ref-web|url=https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/no.html|títol=The World Factbook — Central Intelligence Agency|consulta=2017-03-31|llengua=anglès|editor=|data=}}</ref> Els [[Alps Escandinaus]] formen gran part de la frontera amb Suècia.

Amb la introducció del [[sistema parlamentari]] de govern, el 1884, les responsabilitats del monarca són sobretot representatives i cerimonials.<ref>{{ref-web|url=http://www.kongehuset.no/c27300/seksjonstekst/vis.html?tid=29977|títol=The King's constitutional role |editor=The Royal Court of Norway |data= |consulta=2009-04-24}}</ref> El monarca és el [[cap d'Estat]], encarregat d'inaugurar la legislatura de l'Storting, i té la facultat de dissoldre i instaurar governs. A més presideix les reunions del [[Consell d'Estat de Noruega|Consell d'Estat]], és el [[comandant en cap]] de les [[Forces de Defensa Noruegues]]. També és el cap nominal o Alt Protector de l'[[Església de Noruega]]. Conserva les prerrogatives d'atorgar indults als presoners i de declarar la guerra. La continuïtat de la monarquia noruega és única: després de la independència del país, el 1905, es va convocar un [[referèndum]] en què electorat havia de decidir si volia l'establiment d'una monarquia o una república. Tot i que només els homes podien votar aleshores, les dones també van organitzar peticions. Tant al referèndum com a les peticions, la majoria va afavorir la monarquia.

[[Fitxer:Stortinget, Norway.jpg|miniatura|esquerra|Seu de l'[[Stortinget]], el parlament noruec]]

El [[Consell d'Estat]] està integrat pel [[primer ministre de Noruega|primer ministre]], el qual és el [[cap de govern]] i altres ministres, anomenats formalment pel Rei. Amb la introducció del parlamentarisme, el Consell d'Estat ha de conservar la confiança de l'Storting, i la designació del rei és només una formalitat quan hi ha una majoria clara en el parlament d'un partit o coalició de partits. Quan no hi ha cap majoria clara, el líder del partit amb majors possibilitats de formar un govern és designat com a primer ministre pel Rei. Per a formar el govern, més de la meitat dels membres del Consell d'Estat han de pertànyer a l'Església de Noruega. Només els membres de l'Església de Noruega dins el Consell poden debatre els temes relacionats amb l'Església, com ara la designació d'un bisbe.

 

=== Afers exteriors i defensa ===

Noruega és membre fundador de les [[Nacions Unides]], de l'[[OTAN]] i del [[Consell d'Europa]]. L'electorat noruec ha rebutjat en dues ocasions integrar-se a la [[Unió Europea]] (UE). Moltes de les lleis de la UE, tanmateix, també s'han implementat a Noruega, ja que és membre de l'[[Àrea Econòmica Europea]] (AEE), per mitjà de la qual Noruega té accés al mercat intern de la UE.

Les Forces de Defensa de Noruega compten, aproximadament, amb 17.000 persones, de les quals unes 11.850 corresponen a personal militar.<ref>{{Ref-web|url=https://forsvaret.no/en/facts/the-armed-forces-in-numbers/personnel|títol=Armed Forces in Numbers - Personel|consulta=14-1-2017|llengua=anglès|editor=forsvaret.no|data=28-6-16}}</ref> Segons els plans del 2009, la xifra de personal militar en plena mobilització és de 83.000 efectius. Noruega té un sistema de conscripció (d’entre 6 i 12 mesos d’entrenament); essent, l’any 2013, el primer país d’Europa i l’OTAN on el reclutament és tant per dones com homes.<ref>{{Ref-web|url=http://uk.reuters.com/article/uk-norway-women-conscription-idUKBRE95D0N920130614|títol=Norway becomes first NATO country to draft women into military|consulta=14-1-2017|llengua=anglès|editor=Gwladys Fouche i Balazs Koranyi / Reuters|data=14-6-2013}}</ref> No obstant, a causa la menor necessitat de reclutes després de la fi Guerra Freda amb l’enfonsament de la Unió Soviètica, poca gent ha de servir si no està motivada. Les Forces de Defensa estan subordinades al Ministeri de defensa. El seu Comandant en Cap és el rei [[Harald V]], i estant subdividides en 5 branques: l’Exèrcit, Marina, Força Aèria i Ciberdefensa i Guàrdia Nacional.

 

 

=== Religió ===

El 83% dels noruecs són membres de l'[[Església de Noruega]], a la qual es registren en el [[baptisme]]. Tanmateix, només el 20% dels noruecs afirmen que la religió té un paper important en llurs vides, fent de Noruega, un dels països més seculars del món.<ref>{{ref-web|url=http://02varvara.wordpress.com/2009/02/11/gallup-poll-results-reveal-estonia-as-the-most-atheistic-country-in-the-world/|títol=Gallup Poll Results Reveal Estonia as the Most Atheistic Country in the World « Voices from Russia|consulta=2009-07-08|editor=02varvara.wordpress.com|data=}}</ref> Durant la dècada dels noranta, es va estimar que al voltant del 5% dels noruecs assistien a l'església setmanalment.<ref>{{ref-web|url=http://209.85.129.132/search?q=cache:xFytiwM0GLMJ:www.dawnnorge.no/dawnnorge/vedlegg/dawn_eng_22.08.2003_00.40.49.doc+%22The+Norwegian+DAWN+Report+1995%22&cd=1&hl=ro&ct=clnk&gl=ro|títol=The People In The Church|consulta=2009-07-08|editor=209.85.129.132|data=}}</ref>

 

 

== Cultura ==

La cultura agrícola noruega continua jugant un paper en la cultura contemporània d'aquest país. Al [[segle XVIII]] inspirà un fort moviment nacionalista romàntic, que encara és visible en l'idioma noruec. Al [[segle XIX]] la cultura noruega florí amb esforços nacionalistes per atènyer una identitat independent en les àrees de la literatura, l'art i la música.<ref>[http://www.webcitation.org/5kwb6gaky "Norway's Culture"], ''Encarta''</ref>

 

 

=== Literatura ===

La història de la literatura noruega comença amb els poemes pagans de l'[[Edda poètica]] i els versos dels [[skald]]s dels [[segle IX|segles IX]] i [[segle X|X]], amb poetes com [[Bragi Boddason]] i [[Eyvindr skáldaspillir]]. L'arribada del [[cristianisme]] l'any [[1000]] posà els noruecs en contacte amb els avenços medievals de la rest d'Europa, l'[[hagiografia]] i la història escrita. En mesclar-se amb la tradició oral i amb la influència islandesa, marcà la literatura escrita del [[segle XII]] i de començaments del [[segle XIII|XIII]]. Algunes obres rellevants d'aquest període són ''[[Historia Norwegie]]'', ''[[Llegenda de Teodoric]]'' i ''[[Konungs skuggsjá]]''.

 

 

=== Arquitectura ===

Gràcies als seus grans boscs, Noruega té una tradició de construir amb fusta. La majoria dels edificis d'interès estan fets de fusta, la qual cosa reflecteix el gran interès que aquest material continua tenint per als arquitectes i constructors.<ref>{{ref-web|url=http://www.norway.org/aboutnorway/culture/architecture/norwegian/|títol=The evolution of Norwegian architecture|consulta=20 de juny de 2013|editor=The official site of Norway}}</ref>

 

 

=== L'era dels víkings ===

L'[[era dels víkings]], dels segles VIII al XI, es caracteritzà per l'expansió i l'emigració pels navegants. Molts noruecs emigraren per establir-se a [[Islàndia]], les [[Illes Fèroe]], [[Groenlàndia]] i algunes regions de la [[Gran Bretanya]] i [[Irlanda]]. De fet, les ciutats irlandeses modernes de [[Limerick]], [[Dublín]] i [[Waterford]] foren fundats per [[Imperi colonial noruec|colons noruecs]].<ref>RF Foster: "The Oxford History of Ireland", Oxford University Press, 1989</ref> Els víkings, potser arribaren fins i tot a [[Nord-amèrica]].<ref name=enciclocat/> Les [[mitologia nòrdica|tradicions nòrdiques]] foren reemplaçades lentament pel [[cristianisme]] entre els segles X i XI, en part gràcies als reis missioners [[Olaf I de Noruega|Olaf Tryggvasson]] i [[Olaf II de Noruega|Olaf Haraldsson]] (posteriorment Sant Olaf). [[Haakon I de Noruega|Haakon el Bo]] fou el primer rei cristià de Noruega, a mitjan segle X, tot i que els seus intents per a introduir el cristianisme al reialme aleshores no reeixiren.

 

 

=== Història moderna ===

[[Christian Michelsen]], un magnat i estadista, primer ministre de noruega de 1905 a 1907 tingué un paper central en la separació pacífica de Noruega de Suècia el 7 de juny de 1905. Després de la realització d'un referèndum per triar la forma de govern, en què el poble preferí la monarquia a la república, el govern noruec oferí la corona de Noruega al príncep danès Carl, el qual prengué el nom de [[Haakon VIII]], com els reis medievals de la Noruega independent. El Parlament l'elegí com a rei per unanimitat, i es convertí en el primer rei de la Noruega independent en 586 anys.