Regne Unit: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m |thumb|left -> |miniatura|esquerra
m Format
Línia 30:
== Geografia física ==
{{AP|Geografia del Regne Unit}}
[[Fitxer:Thames River London.jpg|thumbminiatura|esquerra|El [[Tàmesi]] creua la ciutat de [[Londres]]]]
[[Fitxer:BenNevis2005.jpg|thumbminiatura|esquerra|Ben Nevis, el punt més alt del Regne Unit]]
El Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord està integrat, geogràficament per l'[[illa de la Gran Bretanya]] (que inclou la major part d'[[Anglaterra]], [[Escòcia]] i [[Gal·les]]) i per la porció nord-oriental de l'[[illa d'Irlanda]] ([[Irlanda del Nord]]) a més de moltes illes més petites (entre elles [[Illa de Wight|Wight]], [[Illes Sorlingues|Sorlingues]], [[Illes Hèbrides|Hèbrides]], [[Illes Orcades|Orcades]], [[Illes Shetland|Shetland]]—vegeu [[Llista d'illes del Regne Unit]]). El territori insular més gran es troba entre les latituds 49 ° i 59 ° N (les [[illes Shetland]], tanmateix, arriben a prop del 61 ° N), i entre les longituds 8 ° W i 2 ° E. L'[[Observatori Reial de Greenwich]] a prop de [[Londres]], és el punt de definició del [[meridià de Greenwich|meridià homònim]]—el meridià zero o el primer meridià. El Regne Unit és situat entre l'[[oceà Atlàntic]] i el [[mar del Nord]], a 35 km. de la costa nord-occidental de [[França]], del qual està separat pel [[canal de la Mànega]]. Irlanda del Nord té una frontera terrestre—l'única frontera terrestre de la Unió—de 360 km. amb la [[República d'Irlanda]]. El [[túnel del canal]] en l'actualitat uneix el Regne Unit i França per sota el canal de la Mànega. L'illa de la Gran Bretanya té una longitud de nord a sud de 1.100 km i d'est a oest de 500 km aproximadament. La superfície total del Regne Unit és de 245 mil quilòmetres quadrats.
 
Línia 43:
El Regne Unit és una [[monarquia constitucional]] en què el poder executiu és presidit en representació del monarca pel [[primer ministre del Regne Unit|primer ministre]] i els altres membres del gabinet. El gabinet, que inclou el primer ministre, i els altres ministres conformen [[El Govern de Sa Majestat]]. Els ministres provenen del [[Parlament del Regne Unit|Parlament]], el cos legislatiu, considerat com a organisme "suprem" (és a dir, que pot legislar de qualsevol tema i no està limitat per les decisions dels seus predecessors). El Regne Unit és un dels pocs estats del món en l'actualitat que no tenen cap constitució codificada, sinó que és regulat per les tradicions i les diverses i separades lleis constitucionals.
 
[[Fitxer:Westminster palace.jpg|thumbminiatura|esquerra|El [[Parlament del Regne Unit]]]]
Encara que el monarca és el [[cap d'estat]] i teòricament té tot el poder executiu, el primer ministre és el [[cap de govern]]. Els ministres, tanmateix, no han de provenir del parlament legalment; és un costum recent. El sistema britànic de govern ha estat emulat arreu del món —un legat del passat colonial de l'Imperi Britànic— principalment als estats que pertanyen al [[Reialme de la Commonwealth]]. El Membre del Parlament (MP) que dirigeix la majoria de la Cambra dels Comuns és designat primer ministre; usualment el líder del partit o coalició amb més representació. El primer ministre actual és [[Theresa May]] del [[Partit Conservador (Regne Unit)|Partit Conservador]] , des del [[13 de juliol|13de juliol]] del [[2010|2016]].
 
Al Regne Unit, el monarca té poders executius extensos, però, teòrics, atès que el seu paper és principalment, però no exclusivament, cerimonial. El monarca és part integral del Parlament (com la "Corona al Parlament") i teòricament dóna l'autorització al Parlament per a reunir-se i per legislar. Una Acta del Parlament no es converteix en llei si no és signada pel monarca (acció coneguda com l'Aprovació Reial), encara que cap monarca no ha refusat les actes aprovades pel Parlament des dels temps de la [[Anna I de la Gran Bretanya|reina Anna]], el [[1708]]. Per signar la llei el monarca utilitza la fórmula "Le Roi/La Reine le veut" (en [[francès]]: El Rei/La Reina ho vol). Encara que s'ha proposat l'abolició de la monarquia, la seva popularitat encara és alta. El suport al sistema republicà fluctua entre el 15 i el 25% de la població, amb un 10% d'indiferents. El monarca actual és la reina [[Elisabet II del Regne Unit|Elisabet II]] que va pujar al tron el [[1952]] i va ser coronada el [[1953]].
 
[[Fitxer:Elizabeth II.jpg|thumbminiatura|Sa Majestat Elisabet II d'Anglaterra]]El Parlament és la legislatura nacional del Regne Unit. Té l'autoritat legislativa màxima del Regne Unit, d'acord amb la doctrina de sobirania parlamentària (doctrina que ha entrat en conflicte amb l'entrada del Regne Unit a la [[Unió Europea]]). És un cos legislatiu bicameral, conformat per la [[Cambra dels Comuns del Regne Unit|Cambra dels Comuns]], els membres de la qual són elegits per sufragi universal, i la [[Cambra dels Lords del Regne Unit|Cambra dels Lords]], els membres de la qual hi són designats. La Cambra dels Comuns és la secció més poderosa del Parlament; consisteix de 646 membres electes per [[representació directa]] per cadascuna de les circumscripcions en què està dividit l'Estat basant-se en la població. La Cambra dels Lords té 724 membres (aquest nombre no és fix), i inclou pars hereditaris, pars vitalicis i bisbes de l'[[Anglicanisme|Església d'Anglaterra]].
 
Des de la dècada de [[1920]], els dos partits polítics més importants del Regne Unit són el [[Partit Laborista (Regne Unit)|Partit Laborista]] (Labour Party) i el [[Partit Conservador del Regne Unit|Partit Conservador]] (Conservative Party). Encara que s'han format, ocasionalment, coalicions i governs de minoria, a causa del sistema d'[[escrutini uninominal majoritari]], aquesta situació no és freqüent. A més s'ha mantingut el [[bipartidisme]] tot i la presència d'altres partits més petits. El tercer partit més gran és el [[Liberal Demòcrates (Regne Unit)|Partit Liberal Demòcrata]] (Liberal Democrats), el qual promou una reforma electoral per permetre un [[multipartidisme]] com el que existeix amb la [[representació proporcional]].
Línia 75:
L'economia britànica segueix el model anglosaxó: la liberalització econòmica, el [[lliure mercat]], impostos i regulacions mínimes. Basat en la mesura del [[Producte Interior Brut]] en taxa de canvi del mercat, el Regne Unit és la cinquena economia més gran del món, la segona d'Europa després d'Alemanya; és la sisena economia més gran del món en PIB en [[paritat de poder adquisitiu]].
 
[[Fitxer:London.bankofengland.arp.jpg|thumbminiatura|esquerra|El Banc d'Anglaterra]]
Els britànics van ser els primers en el món a entrar en la Revolució Industrial i com la resta dels estats en industrialització d'aleshores, la seva economia estava concentrada en la indústria pesant: construcció de vaixells, mineria, producció d'acer i tèxtils. 'L'imperi Britànic va crear un mercat mundial pels productes britànics, permetent que el Regne Unit dominés el comerç internacional el segle XIX, un avantatge únic que va conservar fins a la industrialització d'altres nacions europees i nord-americanes. La indústria pesant va disminuir en importància al llarg del segle XX, mentre que el sector dels serveis ha crescut substancialment i conforma avui dia el 73% del PIB. El sector dels serveis és dominat per les empreses financeres. Londres és un dels centres financers més gran del món.
 
Línia 84:
== Geografia humana i societat ==
=== Dinàmica poblacional ===
[[Fitxer:Canary-wharf-one.jpg|thumbminiatura|Àrea metropolitana de Londres]]
En el [[cens]] d'abril del [[2001]], la població total del Regne Unit era de 58.789.194 habitants, la tercera més gran de la [[Unió Europea]] (després d'[[Alemanya]] i [[França]]), la cinquena més gran de la [[Commonwealth de Nacions]] i la 21a més gran del món. S'estima que el 2006, la població va superar els 60 milions d'habitants; amb poblacions estaimades de 50,7 milions per a Anglaterra, 5,1 per a Escòcia, 3,0 per a Gal·les i 1,7 per a Irlanda del Nord.<ref>[http://webarchive.nationalarchives.gov.uk/20021202165044/http://www.statistics.gov.uk/CCI/nugget.asp?ID=6 UK population grows to 60.6 million] National Statistics Online, Population estimates</ref> La major part d'aquest increment ha estat a causa de la [[taxa de migració neta|immigració neta]], així com a increments en la [[taxa de natalitat]] i l'[[esperança de vida]].<ref>{{ref-web| url = http://business.guardian.co.uk/story/0,,1857779,00.html| títol = Rising birth rate, longevity and migrants push population to more than 60 million| consulta = 25 d'agost, 2006| editor = The Guardian| data = 25 d'agost, 2006
}}</ref>