Tercer Reich: diferència entre les revisions

 

Aquestes circumstàncies possibilitaren l'acció d'un petit partit sorgit entre el 1919 i el 1921: el Deutsche Arbeiterpartei (DAP) (Partit Obrer Alemany), fundat el gener del 1919 per Anton Drexler, i que prengué un any després el nom de Nationalsozialistische Deutsche Arbeiterpartei, el Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys o [[NSDAP]], més coneguts pel nom de «[[nazi]]s», liderats per [[Adolf Hitler]]. Durant la segona meitat dels anys 20 aquest grup polític creixé de forma espectacular tant en popularitat com en nombre de militants. El partit lluitava per l'abolició del [[Tractat de Versalles]] i per la renovació d'Alemanya. El seu líder, [[Adolf Hitler]], era un orador brillant que enardia les masses amb un programa antisemita, d'un nacionalisme expansiu i agressiu i, sobretot, defensava una concepció totalitària de l'Estat. Un fragment del programa del «Partit Obrer Alemany», de [[Munic]], 24 de febrer del [[1920]] en dóna una idea dels punts bàsics de la ideologia nazi:

 

{{cita|

 

El tret de sortida per a la retallada de drets i [[llibertat]]s fou l'[[Incendi del Reichstag]], al que el govern va reaccionar amb el [[Decret de l'Incendi del Reichstag]] l'endemà, que suspenia els drets civils bàsics. D'acord amb el decret, el [[KPD]] (Partit Comunista Alemany) i altres partits es van il·legalitzar, i els funcionaris i diputats comunistes van ser arrestats i enviats a [[camps de concentració]] o morts, escapçant l'organització. Lentament, només el [[NSDAP]] i les seves organitzacions satèl·lits romangueren legals al nou sistema.

 

L'incendi es va produir sis dies abans de les eleccions avançades, que va guanyar el [[NSDAP]] amb un 43,9% dels vots, i continuava sent el partit més gran a la cambra, però no prou per assegurar la majoria absoluta, de manera que es va mantenir la coalició amb el [[DNVP]]. Com que els nazis no van obtenir la majoria absoluta, el govern de [[Adolf Hitler|Hitler]] es va enfrontar a la cambra presentant la [[Llei de Capacitació]], que permetia al govern l'aprovació de lleis sense la participació del parlament durant quatre anys. Ja que la llei necessitava un suport de dos terços de la cambra, [[Ludwig Kaas]], del Partit Catòlic de Centre va votar a favor amb la promesa verbal que el mateix partit i els acords amb l'[[església catòlica]] es mantindrien. Els partits de dretes ho veien com la consumació de la dictadura –en aquest cas civil– que tant havien desitjat, però no podien preveure la nazificació i el règim totalitari que s'estava dibuixant.

== L'Holocaust ==

{{AP|Holocaust}}

L'Holocaust fou el [[genocidi]] dut a terme pel règim [[nazisme|nacionalsocialista]] del Tercer Reich sobre els [[judaisme|jueus]] i altres pobles entre els anys [[1933]] i [[1945]].<ref>{{GEC|0242528|l'Holocaust}}]</ref>

 

 

== Economia ==

Quan el Partit Nazi va prendre el poder el [[1933]], l'economia d'Alemanya ja s'havia recuperat bastant del desastre econòmic originat pel [[Tractat de Versalles (1919)|Tractat de Versalles]], però encara sofria en part els efectes de la [[Gran Depressió]] iniciada als [[Estats Units]] el [[1929]] i que també havia perjudicat severament el [[comerç]] exterior alemany. Entre 1934 i 1937, l'Alemanya nazi va gaudir d'excel·lents estàndards de vida per a la classe obrera i mitjana, es van iniciar importants treballs de comunicació viària (carreteres) i edificis ostentosos. Si bé el Partit Nazi acaparava tot el poder polític, va permetre que el [[capitalisme]] seguís sent aplicat a Alemanya i no va expropiar la [[propietat privada]], deixant a les empreses privades alemanyes continuar les seves activitats. No obstant això, el règim de Hitler va impulsar una enorme intervenció de l'[[Estat]] en l'[[economia]] ja sigui creant empreses estatals de serveis com fixant controls de preus i reglamentant tota activitat de les empreses privades, de tal manera que els empresaris alemanys van haver de seguir les directives governamentals per així conservar les seves propietats i riqueses, doncs en cas contrari podien ser considerats també opositors al règim i sofrir la respectiva repressió.

 

 

== Art i cultura ==

En la seva joventut, Hitler va tenir l'aspiració de fer carrera com a pintor, però va ser rebutjat en dues oportunitats a Viena. Quan va esdevenir el cap de l'Estat alemany, va recolzar el desenvolupament de les arts, exceptuant aquelles que la ideologia nazi considerava com a decadents, i va prendre sota el seu poder a l'arquitecte [[Albert Speer]], qui va transformar les idees de magnificència de [[Adolf Hitler|Hitler]] en formigó.

 

 

El [[1937]] Speer va projectar el pavelló alemany de l'[[Exposició Internacional de 1937]] a [[París]], que estava situat just davant del pavelló [[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques|soviètic]]. El seu disseny magnificat va tapar al pavelló soviètic. Speer pretenia representar una defensa sòlida contra els embats del [[comunisme]]. No obstant això, tots dos pavellons van ser guardonats amb medalles d'or pels seus dissenys.

 

Altres obres destacades que han sobreviscut són l'Aeroport de Berlín-Tempelhof i Prora, una estació vacacional construïda a l'[[illa de Rügen]].