Magnus VI: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m |dreta|miniatura -> |miniatura |
m bot: - ordinal|número ordinal]] + ordinal|nombre ordinal]] |
||
Línia 47:
Tot i que Magnus era segons les cròniques un rei molt pietós, la seva obra en els codis legals el dugueren a un conflicte amb l'arquebisbe, que s'oposaven a l'autoritat temporal sobre l'església, i tractava de preservar la influència de l'església sobre el regne. La concòrdia de Tønsberg (''Sættargjerden in Tønsberg'') signada el 1277 entre el rei Magnus i Jon Raude, Arquebisbe de [[Nidaros]], va confirmar l'assegurament dels privilegis del clergat, la llibertat en les eleccions episcopals i temes similars. L'església va conservar una independència considerable en els afers judicials, però abandonaren la seva antiga reclamació vella que el regne noruec era un [[feu]] en última instància sota l'autoritat de l'Església catòlica.<ref>[http://www.snl.no/S%C3%A6ttargjerden_i_Tunsberg ''Sættargjerden i Tunsberg'' (Store norske leksikon)]</ref>
En termes culturals Magnus va continuar la política del seu pare d'introduir la cultura de les corts europees a Noruega. El 1277 va reemplaçar els antics títols nòrdics ''[[lendmann]]'' i ''[[skutilsvein]]'' pels títols de [[baró]] i ''riddar'' ([[cavaller]]), alhora donant-los certs privilegis extres i el dret de rebre el tractament de senyor (''herra''). Magnus fos probablement també el primer rei noruec en usar un [[Nombre ordinal|
== Mort i llegat ==
| |||