Vaga revolucionària d'octubre de 1934: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja d'infotaules de guerres i altres canvis menors |
m bot: - motiu, gens més iniciar-se la insurrecció, l'adreça del + motiu, tan bon punt va començat la insurrecció, la direcció del |
||
Línia 36:
Després d'[[Astúries]] i de [[Catalunya]], el lloc on els esdeveniments d'octubre de 1934 van tenir major gravetat va ser al [[País Basc]]. Allí, durant la setmana que va durar la vaga insurreccional (del 5 al 12 d'octubre), va haver-hi quaranta víctimes mortals (la majoria d'elles insurrectes, més un guàrdia civil i un guàrdia d'assalt), entre elles, un personatge de la rellevància de [[Marcelino Oreja Elósegui]], diputat per Biscaia en 1931 i 1933 i destacat militant [[Comunió Tradicionalista|tradicionalista]], l'assassinat del qual a [[Arrasate]] va commocionar tot el País Basc.
El valor que van concedir els [[PSOE|socialistes]] al País Basc per al triomf de la revolució a tota Espanya s'explica per la importància estratègica de la zona minera i industrial de [[Bilbao]] i d'[[Eibar]], el principal centre de fabricació d'armes del país (amb unes trenta fàbriques, dues d'elles cooperatives socialistes), a més del pes de [[Biscaia]] en ser un dels bastions històrics del socialisme espanyol i base política d'[[Indalecio Prieto]], un dels líders del moviment insurreccional.<ref>{{ref-llibre |cognom=Fusi Aizpurúa |nom=Juan Pablo |títol= íbidem |enllaçautor=Juan Pablo Fusi |any=1985 |pàgines=177-178}}</ref> No obstant això, els socialistes no van poder comptar amb el [[Partit Nacionalista Basc]], el primer partit basc després de les [[Eleccions generals espanyoles de 1933|eleccions de novembre de 1933]], ni amb el seu sindicat [[ELA-STV|Solidaritat d'Obrers Bascos]] (SOV) perquè es tractava de dues organitzacions catòliques contràries a la idea del [[socialisme]]. Per aquest motiu,
Si bé a [[Àlaba]] la “vaga general revolucionària” convocada pels socialistes va tenir un escàs seguiment, i el mateix va ocórrer a [[Navarra]] (només va haver-hi incidents a [[Altsasu]] on es va produir l'única víctima mortal de la província: el dia 8 en un xoc amb la Guàrdia civil un vaguista va resultar mort), a [[Biscaia]] i a [[Guipúscoa]] sí que es va produir una vaga insurreccional que va durar entre els dies 5 i 12 d'octubre, i en alguns punts, com la zona minera de Biscaia, el conflicte es va perllongar fins al dilluns 15 d'octubre.<ref>{{ref-llibre |cognom=Fusi Aizpurúa |nom=Juan Pablo |enllaçautor=Juan Pablo Fusi |títol= íbidem |any=1985 |pàgines=184}}</ref>
| |||