Ine de Wessex: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m |thumb|180px -> |miniatura
m bot: - quals ansiaven guanyar + quals anhelaven guanyar
Línia 47:
{{Final columnes}}
]]
Quan Ine va assumir el poder Wessex era un territori extens que anava des de la part alta del [[Tàmesi]] —encara que el seu predecessor havia perdut la zona més al nord en benefici de Mèrcia—, fins a l'oest, al [[canal de Bristol]], una fita assolida cent anys abans.{{sfn|Stenton|1971|p=29}} En els anys recents els saxons occidentals s'havien expandit penetrant en el regne brità de [[Dumnònia]], que aproximadament corresponia als actuals comtats de [[Devon]] i [[Cornualla (Gran Bretanya)]] i també van incorporar l'[[illa de Wight]].{{sfn|Stenton|1971|p=72—73}} Cap a l'est estava el [[regne d'Essex]] i cap al sud el [[regne de Sussex]] i més enllà el de [[regne de Kent|Kent]].{{sfn|Blair|1966|p=209}} Cædwalla es va establir com a senyor reconegut per aquests regnes saons del sud,{{sfn|Yorke|1990|p=137–138}} però no va poder mantenir a ratlla els veïns del nord, el [[Mèrcia|mercis]], els quals ansiavenanhelaven guanyar territori per la vall del Tàmesi.{{sfn|Stenton|1971|p=72—73}}
 
A finals del seu regnat, Ine va conservar els control sobre l'illa de Wight i va fer alguns progressos en Dumnònia, però va perdre l'hegemonia sobre Sussex, Surrey i Kent.{{sfn|Stenton|1971|p=72—73}}