Distrito quinto: diferència entre les revisions

'''''Distrito quinto''''' és una pel·lícula espanyola de [[1957]] dirigida per [[Juli Coll i Claramunt]], basat en l'obra de teatre de [[Josep Maria Espinàs]] ''És perillós fer-se esperar''.<ref> Francesc Sánchez Barba [https://books.google.es/books?id=q2yo5Ub-5tIC&pg=PA321&lpg=PA321&dq=distrito+quinto+es+perillos+fer-se+esperar+Josep+Maria+Espin%C3%A0s&source=bl&ots=xoZ8aRdBFq&sig=ACfU3U2aGXylnQgIzBCHk9JIsJ9alYnK3Q&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwj10eGBpPjgAhUmRxUIHQJaAgEQ6AEwA3oECAcQAQ#v=onepage&q=distrito%20quinto%20es%20perillos%20fer-se%20esperar%20Josep%20Maria%20Espin%C3%A0s&f=false Brumas del franquismo: el auge del cine negro español (1950-1965)], p. 321</ref>

 

Cinc homes acaben de cometre un atracament i fugen cadascun pel seu costat, per a reunir-se en un pis per a repartir-se els diners, quan arribi l'últim, Juan, que és el que porta el botí, i a qui espera. L'espera es prolonga i comencen a sospitar que el seu company no vindrà mai. Recorden llavors com ho van conèixer i com es van desenvolupar els esdeveniments fins a aquest dia.<ref>[http://www.filmaffinity.com/es/film228835.html Distrito Quinto. Revista de cine filmaffinity]</ref>

Un dels títols més prestigiosos del cinema policial dels anys 50. Un clàssic resolt amb seguretat, tant en el ritme com en la composició formal. Sense abandonar aquest espai únic, la pel·lícula dóna fe d'una realitat social i un temps. Els actors saben mantenir la tensió amb el seu espectacular joc d'incògnites, conjectures i pors, creant un clima claustrofòbic.<ref>Crítica. Distrito Quinto. El País. 24 de julio de 1990</ref>