Revisió del 21:25, 5 set 2019 modifica CarlesMartin (discussió \| contribucions) Administradors 435.080 edits Canvis menors, neteja, replaced: <references /> → {{referències}}, no era necessari → no calia, historia → història , l’ → l' (10), L’ → L' (3), degut a → a causa de (2) AWB ← Edició anterior		Revisió del 12:10, 18 set 2019 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m bot: - totes formes, + totes maneres, Edició següent →
Línia 30: Tot i així, Betamax no era l'únic sistema de gravació de vídeo domèstic del que JVC s’havia de preocupar. El 1974, [[BASF]] havia demostrat un sistema de gravació de vídeo de capçal fix anomenat LVR (enregistrament de vídeo longitudinal). Mentrestant, Philips i Grundig havien actualitzat el seu format VCR amb un major temps d'enregistrament i millora fiabilitat. A més, havien començat a treballar en el sistema [[Philips V2000]], que oferia un temps de reproducció substancialment més llarg i una millor qualitat d'imatge amb cassets de doble cara. [[Fitxer:VHS logo.svg\|thumb\|Primer logo de VHS]] Les ventes inicials del VHS van ser bastant bones tot i que van retrocedir substancialment en pocs mesos. De totes ~~formes~~maneres, es va decidir llançar el producte l'any 1977 als [[Estats Units d'Amèrica\|Estats Units,]] el que va donar-li l'impuls suficient a JVC per entrar en el mercat europeu. La característica més important del mercat del Regne Unit va ser una aliança entre JVC i Thorn, que posseïa la marca Ferguson i diverses cadenes de lloguer de televisió de carrer. El mercat de lloguer de VCR va prosperar, motivat per l'aparició de cintes pregravades. VHS també es va ser el format d'elecció per als primers consumidors de vídeos pornogràfics. De fet, la disponibilitat de films i pel·lícules pirates en VHS va servir per augmentar la popularitat del format en aquells primers dies. A més a més, varen concretar-se aliances entre les distribuidores cinematogràfiques més importants, com ara [[Paramount Pictures\|Paramount]] o [[Disney]], que varen anar llançant gradualment films en format VHS. L'any 1981, VHS ja havia començat a establir una avantatge per davant de les altres companyies. Al camp [[Betamax]] hi havia [[Sony]], Sanyo, [[Toshiba]] i NEC. VHS, per contra, incloïa Akai, Ferguson, GEC Hitachi, JVC, Mitsubishi, Nordmende, Panasonic, Sharp i Telefunken. Per aquest moment, el sistema V2000 havia estat llançat i incloïa les empreses Philips, Pye, Grundig i ITT. A poc a poc, el mercat es va polaritzar cap al format VHS i fins i tot Phillips va començar a produir series de màquines VHS a principi de l'any 1985. L'any 1988, Sony va admetre la seva derrota i va anunciar la producció d'una línia de gravadores VHS, que també van demostrar una bona qualitat respecte a la competència. El VHS ocupava aleshores el 95% del mercat. El resultat fou que el VHS va quedar ''de facto'' el format estàndard i fins a l'aparició l'any 2005 del DVD com a mitjà de gravació.<ref>{{Ref-web\|url= https://entertainment-industry.knoji.com/the-history-of-the-vhs-movie-industry/\|títol=The History Of The VHS Movie Industry\| consulta=2016-12-14\| editor=entertainment-industry.knoji.com}}</ref>

VHS: diferència entre les revisions