Segle XIX: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m |thumb|left -> |miniatura|esquerra |
m Majúscules |
||
Línia 20:
L'[[emancipació d'Amèrica Llatina|emancipació d'Amèrica llatina]] va donar començament en aquest segle. Els [[amerindi|aixecaments indígenes]] en nom de [[Tupac Amaru II|Túpac Amaru]] i dels ''comuners'' d'[[Asunción]] serien antecedents d'una [[identificació (psicologia)|identitat]] naixent. Identitat que naixeria i seria defensada pels grans líders llatinoamericans, promotors de la idea d'una nació llatinoamericana: [[Francisco de Miranda]], [[José Miguel Carrera]], [[Bernardo O'Higgins]], [[Antonio José de Sucre]], [[Simón Bolívar]], [[José de San Martín]], [[Mariano Moreno]], [[Manuel Belgrano]], [[José Artigas]] i [[Juan Pablo Duarte]] en la [[República Dominicana]]. La seva revolució, constituïda en el marc de les [[revolucions burgeses]], seria estrictament [[Llatinoamérica|llatinoamericana]]. Les seves revolucions fracassarien en bona part a causa de [[cabdill|cabdillismes]], interessos de les burgesies locals i de les potències europees, però cadascun d'ells seria convertit, sovint pels qui els van trair, en una llegenda. Les fronteres americanes van variar notablement en tot el segle i els governs prendrien una estructura [[bipartidista]] on pul·lulaven els [[cops d'estat]] i els [[frau electoral|fraus electorals]].
[[Àfrica]] seria objecte d'obert ús i abús per part dels imperis europeus. [[Cecil Rhodes]] seria una figura fonamental en el desenvolupament de l'[[imperialisme]] [[Regne Unit|britànic]]. També sorgiria lentament l'[[imperialisme nord-americà]] a partir d'una aparentment innocent [[doctrina Monroe|doctrina]] [[James Monroe|Monroe]]. Aquest segle anunciaria la decadència de l'[[Imperi
Va ser també durant el {{segle|XIX}} que [[Itàlia]] i [[Alemanya]] es van unificar com a nacions. Abans fragmentats en regnes i principats menors, van concloure els seus processos d'unificació el [[1870]] i el [[1871]], respectivament.
| |||