Felip V d'Espanya: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m |thumb|190px -> |miniatura
m bot: -de La Haia +de la Haia
Línia 80:
La major part dels països europeus van acceptar a Felip, no obstant això, la majoria de potències veien amb temor l'establiment de la [[casa de Borbó]] a Espanya, com un bloc conjunt amb França, a qui s'afavorí comercialment a les colònies americanes. Principalment ho veia amb recel [[Regne d'Anglaterra|Anglaterra]] que cercava un equilibri a nivell europeu; les [[Províncies Unides]] temien per la presència de [[Lluís XIV]] a la part espanyola dels Països Baixos i, juntament amb la resta d'estats protestants, recelaven del gran bloc catòlic que s'estava formant; [[Portugal]] temia que la unió dels Borbons posés en perill la seva independència. D'altra banda, l'[[Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic|emperador Leopold I]] tampoc es resignava al fracàs de la seva diplomàcia en la qüestió del testament de Carles II.{{sfn|Pericot García|1983|p=13}}{{sfn|Martín|1998|p=1626}}
 
La tensa situació va crispar-se més quan Lluís XIV va decidir mantenir i convalidar els drets successoris de Felip V al tron de França l'[[1 de febrer]] de [[1701]], contrari a la disposició testamentària de Carles II, que alarmà les potències europees, veient una possible unió entre França i Espanya.{{sfn|García-Badell Arias|2008|p=52}} A això va seguir la constitució de la Gran Aliança entre el [[Sacre Imperi]], [[Regne d'Anglaterra|Anglaterra]] i les [[Províncies Unides]] pel [[tractat de Lala Haia (1701)|tractat de la Haia]] del [[7 de setembre]] de [[1703]], a la qual s'uniren [[Ducat de Savoia|Savoia]] i [[Regne de Portugal|Portugal]] el [[1703]].{{sfn|Martín|1998|p=1627}} El Sacre Imperi, considerant que Carles II havia estat obligat a signar el testament en contra de la seva voluntat, va presentar el segon fill de l'emperador, l'arxiduc [[Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles d'Àustria]], com a candidat al tron i fou proclamat rei d'Espanya com Carles III per totes les potències el [[12 de setembre]] de [[1703]];{{sfn|Pericot García|1983|p=13}} també comptà amb suport a la península entre els dirigents espanyols a causa de la forta ingerència francesa en els assumptes d'Espanya. Felip V va decidir passar a [[regne de Nàpols|Nàpols]] i poc després d'arribar a l'abril, la Gran Aliança li va declarar la guerra.{{sfn|Pericot García|1983|p=14}} Dins de la Monarquia la divisió es va produir entre la [[Corona de Castella]] i la [[Corona d'Aragó]], partidaris del pretendent borbònic i austríac, respectivament,{{sfn|Martín|1998|p=1636}} quelcom que s'ha considerat una veritable guerra civil, si bé no va ser un enfrontament territorial en inici, sinó que la situació va anar emptijorant progressivament i, a més, l'opinió interna d'ambdues corones tampoc va ser unitària.{{sfn|León Sanz|2013|p=15}}
 
[[Fitxer:Batalladealmansa.jpg|thumb|Recreació de la batalla d'Almansa.]]