Anna Comnena: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Leptictidium ha mogut Anna Comnena a Anna Comnè sobre una redirecció: https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0004194.xml |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{infotaula persona}}
'''Anna
== Biografia ==
Anna, filla d'[[Aleix I Comnè]] i de l'emperadriu [[Irene Ducaina]], va néixer l'[[1 de desembre]] del [[1083]] i era la més gran de nou germans: [[Maria
Durant la seva infantesa va ser criada per la que havia de ser la seva futura sogra, [[Maria (emperadriu)|Maria d'Alània]], amb qui mantindria una forta relació d'amistat i va rebre una educació clàssica estudiant literatura, grec antic, retòrica, ciències, geografia, matemàtiques, medicina i coneixements militars. Tot i que a l'[[Imperi bizantí|imperi Bizantí]] era més habitual que a [[Europa Occidental|Europa occidental]], aquest nivell d'educació per a una dona era poc habitual.<ref name=":0" />
Línia 9:
Sent una nena fou promesa, per tal d'aconseguir una aliança, a Constantí Ducas, fill de l'emperador [[Miquel VII]] i Maria d'Alània, però aquest va morir als voltants del 1094, sent encara molt jove el que va provocar que s'arrangés un altre matrimoni amb [[Nicèfor Brienni (cèsar)|Nicèfor Brienni]], un noble grec. Tot i ser, inicialment, un matrimoni de conveniència es va convertir en un matrimoni molt estable i feliç, com va escriure Anna a l'alexíada, i junts van tenir quatre fills: Aleix, qui seria el comandant de la armada bizantina, Joan, Irene i Maria.<ref name=":0" />
A banda de la seva cultura, Anna també va ser una gran educadora i gestora com va demostrar en organitzar i administrar un gran hospital i orfenat donat per el seu pare on tenia cura de prop de 10.000 nens i també ensenyava medicina als treballadors i donava classes de reforç als orfes.<ref name=":0" /> La gran intel·ligència d'Anna complementada amb la de Nicèfor va convertir la seva residència a [[Constantinoble]] en el centre de les arts i ciències de la ciutat. Anna
El [[1118]], el seu germà Joan II Comnè va succeir a Aleix I, però molts, incloses Anna i la seva mare Irene, esperaven que Nicèfor Briennio en seria el successor escollit. Anna va incitar Nicèfor a prendre el poder quan fos possible, arribant a planificar l'assassinat de Joan durant el funeral del seu pare. Brienni es va negar a fer-ho, la conspiració va fracassar, les seves propietats i títols van ser confiscats i Anna fou enviada a l'exili al convent de K''echaritomene'' (κεχαριτωμένη), on més endavant s'afegiria la seva germana Eudòxia. Brienni en canvi va continuar com a conseller de Joan II fins la seva mort l'any 1137. Durant l'exili, Anna va compondre la seva obra ''[[L'alexíada]]'' (''Ἀλεξίας'', Alexias) sobre la vida del seu pare, en 15 volums<ref name=":0" /> i va morir al convent l'any 1153.
Línia 16:
{{Referències}}{{Autoritat}}
[[Categoria:Romans d'Orient|
| |||