Nomisma: diferència entre les revisions

El valor d'un nomisma va esdevenir constant fins a [[Constantí IX]] (1042-1055). Durant el regnat d'aquest emperador el valor va passar del 93% al 81% i el del tetarteron del 93% à 72%, cosa que correspon a una devaluació de l'1% per any durant tot el seu regnat.{{sfn|Kazhdan|1991|p=2026}} El motiu encara no ha quedat aclarit, segons el cronista [[Miquel Psel·le el Jove]], l'origen de la devaluació va ser la mala gestió del tresor imperial per part de Constantí. Però segons els historiadors actuals, la idea va ser augmentar l'oferta de diners per satisfer les necessitats de l'Estat.

 

 

Inicialment, les dues monedes de nomisma (histamenon i tetrarteron) eren indistingibles, llevat del seu pes. Va ser durant el regnat de [[Basili II de Bizanci|Basili II]] (r. 976–1025) que el tetarteron es va començar a encunyar amb una forma més gruixuda i menuda, mentre que l'histamenon es va fer amb una forma més prima i de diàmetre més gran. A partir del regnat de [[Constantí VIII]] (r. 1025–1028), es van poder diferenciar també per tenir imatges diferents.{{sfn|Hendy|1985|p=508}}{{sfn|Grierson|1999|p=10}} Cap a mitjan segle XI, el tetarteron mesurava 18 mm de diàmetre i el seu pes sembla que s'havia estabilitzat en 3,98 grams, tres [[quirat]]s de puresa menys que l'histamenon, que llavors mesurava 25 mm de diàmetre (a diferència de l'original [[sòlid (moneda)|sòlid]] de 20 mm) i havia adquirit una forma lleugerament còncava (''scyphate'').{{sfn|Kazhdan|1991|p=2026–2027}}{{sfn|Hendy|1985|p=510}} Però a partir de [[Miquel IV]] (r. 1034–1041), que procedia d'una família de banquers de mala reputació, el contingut d'or va anar baixant. Després d'un període de relativa estabilitat (1055–1070), el percentatge d'or que contenien els nomismes va davallar dramàticament fins a entrar en el període de crisis entre el 1070 i el 1080.{{sfn|Grierson|1999|p=10}}{{sfn|Hendy|1985|p=509}}