Alexíada: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m |thumb|180px -> |miniatura
Cap resum de modificació
Línia 1:
'''L'Alexíada''' (títol original: Ἀλεξιάς, ''Alexias'') és un text d'història medieval escrit al voltant de l'any [[1148]] per la princesa bizantina [[Anna ComnenaComnè]], filla de l'emperador [[Aleix I Comnè]], del qual n'és una biografia.
 
==Contingut==
Línia 22:
==Estil==
[[Fitxer:Alexis hugo krizaci.jpg|miniatura|Aleix I Comnè presidint el Consell per les croades]]
Està escrit en una forma tan pura del [[grec àtic]] que resulta artificial.{{sfn|Díaz Rolando|1988|p=27}}L'estil narratiu té una certa semblança a la poesia èpica d'Homer, autor que probablement havia llegit Anna ComnenaComnè. L'emperador és retratat com un capità de vaixell (Odisseu) guiant la seva nau (l'imperi) contra tempestes i infortunis del destí (atacs d'estrangers i complots interns).{{sfn|Dyck|1985|p=113-120}}{{sfn|Díaz Rolando|1988|p=25}} L'autora el descriu com un a un emperador cristià, moralment superior als que han arribat per fer la guerra santa, que ella classifica en: llatins, celtes i normands. Anna ComnenaComnè no amaga el seu vincle amb el protagonista de la biografia, cosa que deixa clara des de la introducció, i al llarg de tot el text es permet fer comentaris expressant la seva opinió personal sobre els fets. Aquesta característica, que actualment es consideraria impròpia d'un historiador, al seu temps va ser una innovació molt ben rebuda per la crítica.{{sfn|Neville|2013|p=193-194}}
 
==Crítica==
Anna ComnenaComnè tenia 55 anys quan va començar aquesta obra i en el pròleg expressa que n'és conscient de la importància de deixar per escrit la informació que posseïa sobre els fets històrics que va viure. No obstant això, alguns crítics han trobat a faltar més maduresa, ja que tendeix a afavorir la imatge i les decisions del seu pare, siguin quines siguin.{{sfn|Frankopan|2002|p=68-69}} Fins i tot hi ha hagut crítics que han posat en dubte la seva autoria, més que res pels detalls que dóna sobre les batalles, però això queda fàcilment justificat si es té en compte que el seu marit, [[Nicèfor Brienni (cèsar)|Nicèfor Brieni]] era militar i probablement li va narrar amb detall el que passava al camp de combat.{{sfn|Macrides|2000|p=68-69}}Un altre motiu de sospita és l'afecte que demostra en el text al seu pare, mentre que en vida va instigar perquè la fes successora a ella i el seu marit en lloc del seu germà Joan.{{sfn|Díaz Rolando|1988|p=24}}Se li va criticar també que dediqui més atenció als assumptes bèl·lics que als econòmics o administratius relacionats amb la política de l'imperi.{{sfn|Díaz Rolando|1988|p=25}}
 
Altres crítics han vist en aquesta obra la influència del seu mestre [[Miquel Psel·le el Jove]], que li devia inculcar els principis cristians i li devia aconsellar sobre el que s'esperava d'una primera dama de la cort imperial, que seria el model que voldrien seguir altres dames si era digna de la seva posició.{{sfn|Connor|2004|p=253}} Encara que alguns moviments feministes del segle XX l'han lloat dient que era una dona avançada al seu temps,{{sfn|Hill|1996|p=51}} en el text no sembla que l'autora vulgui defensar cap posició de gènere sinó que per ella, el fet de ser de la noblesa i tenir una educació estava per damunt del fet de ser dona.{{sfn|Connor|2004|p=257}}
Línia 34:
*{{ref-llibre|cognom=Connor|nom=Carolyn L. |títol= Women of Byzantium|lloc=New Haven|editorial= Yale University Press|any= 2004}}
*{{ref-publicació|cognom=Díaz Rolando|nom=Emilio|títol=La Alexiada de Ana Comnena|data=1988|publicació=Erytheia|volum=1|exemplar=1|url=http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2977841}}, ISSN 0213-1986
*{{ref-publicació|cognom=Dyck|nom=A.|títol=Iliad and Alexiad: Anna Comnena’sComnena's Homeric Reminiscences|data=1985|publicació=GRBS|volum=27}}
*{{ref-llibre|cognom= Frankopan|nom=Peter|títol=«Perception and Projections of Prejudice: Anna Comnena, the Alexiad and the First Crusade»," en: Susan B. Edgington, Sarah Lambert, "Gendering the Crusades"|lloc=Nova York|editorial= Columbia University Press|any= 2002}}
*{{ref-llibre|cognom= Hill|nom=Barbara|títol= «A Vindication of the Rights of Women to Power by Anna Komnene», en: "Byzantinische Forschungen", volum 23|lloc=Amsterdam|editorial= Adolf M. Hakkert|any=1996}}