Simfonia núm. 3 (Beethoven): diferència entre les revisions

La '''''Simfonia núm. 3 en mi bemoll major, Opop. 55''''', de [[Ludwig van Beethoven]], coneguda com a ''Heroica'', és una obra considerada per molts un referent fonamental en el pas del [[classicisme musical|classicisme]] al [[romanticisme musical|romanticisme]],<ref>{{Ref-publicació|article=L'Heroica de Beethoven|publicació=Palau de la Música Catalana|llengua=ca|url=https://www.palaumusica.cat/ca/l-heroica-de-beethoven_480244}}</ref> ja que trenca amb diversos esquemes de la [[simfonia]] clàssica. Inicialment, anava dedicada a [[Napoleó Bonaparte]].<ref>{{Ref-publicació|article=Eroica Symphony {{!}} symphony by Beethoven|publicació=Encyclopedia Britannica|llengua=en|url=https://www.britannica.com/topic/Eroica-Symphony}}</ref>

La simfonia està escrita per a 2 [[flautes]], 2 [[oboès]], 2 [[clarinets]] en sibsi♭, 2 [[fagots]], 3 [[trompa (instrument)|trompes]] en mibmi♭ i do, 2 [[trompetes]] en mibmi♭ i do, [[timbales]] i [[corda]].<ref>{{Ref-web|url=https://courses.lumenlearning.com/musicapp_historical/chapter/1030/|títol=Beethoven: Symphony No. 3 {{!}} Music Appreciation|consulta=2018-11-30}}</ref>

La seva durada varia força, però com a referent orientatiu es pot considerar parlar d'uns 50 minuts.<ref>Per exemple, podem comparar tresquatre enregistraments: de L.[[Leonard BersnteinBernstein]] (49'40"), de H.[[Herbert von Karajan]] (48'44") i, de C.[[Carlo M.Maria Giulini]] (57'23") i de [[Jordi Savall]] (44'40")</ref> El motiu principal és que en el primer moviment, Beethoven indica que l'exposició s'ha de repetir. Aquesta repetició, generalment, s'omet en algunes interpretacions.

Aquesta simfonia és una de les obres més famoses de Beethoven, que originàriament pensava dedicar-la a [[Napoleó]] i la volia denominar ''Bonaparte''. La idea de compondre una simfonia en honor de l'"alliberador" d'Europa sembla que li va ser suggerida pel mariscal [[Carles XIV Joan|Jean Baptiste Bernadotte]], ambaixador de França a [[Viena]] el [[1798]], o per [[Rodolphe Kreutzer]], violinista a qui Beethoven va dedicar una sonata. Bonaparte –un any més gran– era contemporani del músic, i Beethoven no sols sentia una gran admiració pel seu "heroi", sinó que, més o menys conscientment, havia establert una espècie de paral·lelisme entre els seus destins.

Va ser publicada l'any 1806 per la Cambra de les Arts i la Indústria de Viena amb el número d'''opus 55'', i la dedicatòria fou per al príncep Lobkowitz, tot i que com a subtítol hi apareix el nom ''Bonaparte''. Beethoven li va posar el títol de ''Sinfonia eroica, composta per festeggiare il sovvenire d'un grand'uomo'' ('Simfonia heroica, composta per festejar el record d'un gran home'). Aquest "gran home" era un ideal, un heroi no existent, però més aviat va ser l'esperit de l'heroisme mateix el que interessava a Beethoven. També s'ha dit que Beethoven es referia a la memòria de la naturalesa de Napoleó que una vegada va ser digna.

Beethoven va començar a compondre-la cap al [[1802]], durant la seva estada a [[Heiligenstadt]], i la va finalitzar entre la primavera de [[1803]] i el maig de [[1804]]. La primera audició privada es produí probablement cap al mes d'agost d'aquell mateix any, a casa del príncep [[Joseph Franz von Lobkowitz]], a qui finalment va ser dedicada. La primera execució en públic va ser donada en el [[Theater an der Wien]] de [[Viena]] el [[7 d'abril]] de [[1805]], amb el compositor a la batuta.