Balduí V d'Hainaut: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m |thumb|200px -> |miniatura |
m bot: - contra Enric el que + contra Enric, cosa que |
||
Línia 9:
Balduí es va esforçar a controlar amb fermesa les baralles dels seus barons. Es va acostar al seu cunyat [[Felip d'Alsàcia]] per un tractat d'aliança ([[1177]]) que el designava com a hereu putatiu de Flandes. Felip el va incitar a donar la seva filla [[Isabel d'Hainault|Isabel]] en matrimoni al rei de França [[Felip II de França]], sent dotada sumptuosament amb l'[[Artois]] ([[1180]]).
El conflicte que esclata poc després entre el rei i el comte de Flandes va posar a Balduí en una situació ràpidament incòmoda. En principi fidel a l'aliança flamenca ([[1180]]- [[1184]]), es va veure obligat a lluitar contra el [[Ducat de Brabant|duc de Brabant]] [[Enric I de Brabant|Enric el Guerrer]], aliat del rei, però després va haver de preservar els interessos de la seva filla, que estava a la vora de la repudiació. El comte de Flandre es va negar finalment de sostenir-lo contra Enric,
Balduí havia estat igualment designat successor del comtat de Namur pel seu titular, [[Enric el Cec]], que no tenia posteritat. L'acord havia estat ratificat formalment per l'emperador [[Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic|Frederic Barba-roja]] el [[1184]] a [[Magúncia]]. El comte va rebre el [[1187]] la titulature del comtat erigit en marquesat. Ara bé, el [[1186]] va néixer una filla d'Enric el cec i aquest va denunciar llavors l'acord precedent, per fer de la seva filla Ermesinda la seva hereva. Va seguir una guerra que va guanyar Balduí a la batalla de [[Noville-sur-Mehaigne]] (1 d'agost de [[1194]]), on, malgrat una forta inferioritat numèrica, les seves tropes van aixafar les dels comtes de [[Comtat de Namur]], [[Comtat d'Holanda|d'Hollande]], [[Comtat de Jülich|de Juliers o Jülich]] i [[Comtat de Dagsburg|de Dagsbourg]], dels [[Ducat de Brabant|ducs de Brabant]] i de [[Ducat de Limburg|Limburg]]. Enric va conservar el comtat-marquesat en renda vitalícia, però l'heretatge passa definitivament a la seva mort ([[1196]]) a Balduí.
| |||