Nil de Rossano: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja d'infotaules i altres canvis menors
m Enllaç a l'article principal
Línia 20:
Va néixer al si de la família grega dels Malena, de [[Rossano]], al [[tema (subdivisió administrativa)|tema]] bizantí de [[Calàbria]], i batejat com a Nicolau. Estudià a l'escola monàstica de Rossano i fou un bon cal·lígraf i himnògraf. Fou casat o aparellat durant un temps i va tenir una filla. Va tenir una crisi espiritual i va deixar la seva família, dotant-la perquè no tingués problemes, i va fer-se monjo de l'orde dels [[basilians]], fent els vots al monestir de [[San Nazario]] ([[San Mauro la Bruca]], [[Salerno]]) cap al [[940]]. Es retirà llavors a fer vida eremítica a l'[[eparquia]] del Mercurion (probablement al territori de [[Viggianello]], entre la [[Lucània]] i Calàbria). S'hi dedicà a la vida contemplativa i la caritat, i a copiar [[còdex]]s que havia recollit. Cercant encara més solitud, va retirar-se a una cova propera, on hi havia un altar dedicat a Sant [[Miquel arcàngel]].
 
Uns vint anys més tard, comença l'activitat com a monjo i propagador de l'orde dels [[basilians]] a Itàlia. Funda un monestir a [[San Demetrio Corone]], sobre les ruïnes d'una capelleta dedicada als sants [[Adrià i Natàlia de Nicomèdia]], prop d'[[Acri]] (Calàbria). Durant uns vint-i-cinc anys hi viu, posant les bases d'un orde monàstic grec que pogués aconseguir la reunificació de les esglésies d'occident i d'orient. [[Basili II (emperador)|Basili II de Bizanci]] i [[Romà II]], emperadors de Bizanci, li demanaren que anés a [[Constantinoble]], d'on volien nomenar-lo [[patriarca]], però mai arribà a anar-hi. De nou al seu país, hi intercedí en favor d'alguns rebels i, davant de la comunitat jueva, en favor d'un jove cristià que havia mort un jueu. Li fou ofert el càrrec d'[[arquebisbe]], però el refusà. Una incursió sarraïna va destruir el monestir de [[San Demetrio Corone]], que seria restaurat en 982 pel monjo Vidal Cristòfor.
 
Es va fer famós per la seva vida ascètica, les virtuts i el seu coneixement teològic. Cap al 980 va marxar a [[Capua]]; les autoritats demanaren als [[benedictins]] de [[Monte Cassino]] que cedissin un monestir a Nil perquè hi establís una comunitat i li donaren el monestir de Sant Miquel de Valleluce, proper a [[Monte Cassino]], on visqué entre 981 i 996. En 996 la comunitat es traslladà a [[Serperi]], prop de [[Gaeta]]. S'oposà a l'antipapa [[Filogat]] de [[Piacenza]], que va derrocar [[Gregori V]] (996–999), i quan aquest va derrotar Filogat i el va torturar i mutilar, Nil va anar a Roma en 998 i va retreure al papa i l'emperador [[Otó III del Sacre Imperi|Otó III]] aquest comportament, tornant després a Serperi.