Estat Islàmic: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m |dreta|thumb -> |miniatura |
m Tipografia |
||
Línia 1:
{{vegeu3|l'organització armada|l'entitat de l'islam sociopolític|estat islàmic}}
{{Infotaula d'organització
| nom
| logo
| mapa_opera_img
| peu_mapa
{{legend|#db8ca6|Govern iraquià}}
{{legend|#ebc0b3|Govern sirià}}
Línia 13:
{{legend|pink|[[Jabhat Fateh al-Sham]]}}
{{legend|#3e79ff|[[Hesbol·là]]}}
| abreviacio
* Des de [[1999]] com [[Jamaat at-Tawhid wa-l-Jihad]]
* Des de [[2004]] com [[Al-Qaeda a l'Iraq]]
* Des de [[2006]] com [[Estat Islàmic d'Iraq]]
* Des de [[2013]] com [[Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant]] (actual)
| tipus
| estatus
| localitzacio_seu1 = [[Ar-Raqqà]] ([[Síria]])
| etiqueta_lider1
| nom_lider1
| societat_matriu
}}
'''Estat Islàmic''' —en [[àrab]] '''الدولة الإسلامية''', ''ad-Dawla al-Islāmiyya''— o '''Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant''' ('''ISIL''') —en àrab '''الدولة الاسلامية في العراق والشام''', ''ad-Dawla al-Islāmiyya fī l-ʿIrāq wa-x-Xām''—, també conegut com a '''Daeix''', '''Dàïx'''<ref>{{Ref-web|url=http://einesdellengua.blogspot.com/2015/11/lestat-del-daix.html|títol=Eines de llengua - L'estat del Dàïx|consulta=13 juny 2016|llengua=|editor=|data=}}</ref> o '''Daesh'''<ref>{{ref-web|url=http://esadir.cat/Nomspropis/Entitats/Internacional/EI|consulta=17 juliol 2016|títol=Inici > Noms propis > Entitats > Internacional > Daesh|editor=ésAdir}}</ref> —per la sigla de l'àrab '''داعش''', ''dā'ix'', <small>IPA:</small> [[Ajuda:IPA|[ˈdaːʕiʃ]]]—, és un grup armat [[Islamisme polític|islamista]] que opera a [[Síria]] i a l'[[Iraq]], on ha autoproclamat la fundació d'un [[califat]], i que té aspiracions territorials sobre tot el '[[Aix-Xam|Llevant àrab]]' ([[Líban]], [[Síria]], [[Iraq]], [[Jordània]]) per a incloure-hi totes les poblacions [[àrabs]] que van quedar separades amb el repartiment entre [[França]] i el [[Regne Unit]] després de la [[Primera Guerra Mundial]]. Ha arribat a dominar ''[[de facto]]'' un gran territori entre el nord-est de [[Síria]] i el nord-oest de l'[[Iraq]]. El juny del 2014 va entrar a [[Mossul]], la segona ciutat de l'[[Iraq]], i, segons sembla, va desencadenar persecucions i matances ètniques contra les minories religioses de la zona, especialment els [[yazidisme|yazidites]] i els [[cristianisme|cristians]].
Línia 113:
Des de llavors l'Estat Islàmic ha mostrat molts vídeos d'execucions de presoners amb diferents mètodes criminals. El periodista japonès Kenji Goto va ser decapitat.<ref>[http://www.thedailybeast.com/articles/2015/01/31/isis-beheads-japanese-hostage-kenji-goto.html ISIS Beheads Japanese Hostage Kenji Goto]</ref> El pilot jordà Muadh al Kasasbeh va ser cremat viu dins d'una gàbia.<ref>[http://www.thedailybeast.com/articles/2015/02/03/isis-burns-jordanian-pilot-alive.html Barbarians Burn Pilot Alive: ISIS Will Never Release A Living Prisoner].</ref> Com a represàlia, Sajida al Rishawi (dona) i Ziad al Karbouli, presos d'Al-Qaeda capturats a [[Jordània]], van ser penjats pel govern d'aquest país.<ref>[http://www.bbc.com/news/world-middle-east-31124900 Jordan executes convicted jihadists after pilot's death]</ref> Tots aquests vídeos són pujats i/o distribuïts a través de les [[xarxes socials]]. El [[19 d'agost]] de [[2015]] es van publicar suposades imatges de l'execució de l'arqueòleg sirià de 84 anys [[Khaled al-Asaad]], exdirector del jaciment de [[Palmira]].<ref>{{ref-web| url= http://www.bbc.com/news/world-middle-east-33984006| títol= Syrian archaeologist 'killed in Palmyra' by IS militants| data= 19 d'agost de 2015| consulta= 19 d'agost de 2015| llengua=anglès| editor= BBC News}}</ref>
Entre els anys 2015 i 2016, ISIL ha reclamat la responsabilitat de nombrosos atacs terroristes a Síria, Iraq, Iemen, Turquia, Tuníssia, França i Brussel·les. Incloent l'atac terrorista a un resort turístic a Tuníssia (amb el resultat de 28 turistes europeus morts), l'atac terrorista amb bomba a [[Suruç]], Turquia (33 activistes pro-kurds assassinats), atac al museu Nacional de Tuníssia (24 morts entre turistes i locals), bomba a la mesquita [[Xiisme|xii]] Sana'a (142 civils morts) al Iemen, el [[Vol 9268 de Metrojet]] (224 morts, majoritàriament turistes russos),
Amb la derrota del grup terrorista a Síria i Irak, els 40.000 membres havien de pegar a fugir cap a les seues llars. 5.600 d'aquests foren seguits pel Centre Soufan Center i la Global Strategy Network: la majoria tornaven a Turquia (900); a Europa tornaren 1.200; 800 a Tunísia i 200 al Marroc; i 7 als Estats Units d'Amèrica.<ref>{{ref-notícia |cognom=Meko |nom=Tim |títol=Now that the Islamic State has fallen in Iraq and Syria, where are all its fighters going? |publicació=The Washington Post |url=https://www.washingtonpost.com/graphics/2018/world/isis-returning-fighters/ |consulta=2 maig 2019 |data=22 febrer 2018}}</ref>
Línia 122:
L'Estat Islàmic és considerada l'[[organització terrorista]] amb més bon finançament del món.<ref name="Finançament">{{ref-publicació| article= El finançament d'Estat Islàmic | editor = CCMA| publicació= [[TV3]]-Telenotícies | data = 28 novembre 2015 | url = http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies-migdia/el-financament-destat-islamic/video/5567921/| consulta = 28 novembre 2015}}</ref><ref name="Wallstreet">{{ref-web | títol = El petroli greixa els engranatges de l'Estat Islàmic | nom= Gabriel|cognom= Garroum Pla | obra = Wallstreet.cat | data = 04 desembre 2014 | url = https://reorientats.com/2014/12/04/el-petroli-greixa-els-engranatges-de-lestat-islamic/ | consulta = 12/03/2019}}</ref> Aquesta bona condició econòmica es deu a un conjunt d'activitats, sovint il·legals, que desenvolupa al territori que té sota control. Es considera que de tot aquest entremat econòmic el principal actiu de l'Estat Islàmic és el [[petroli]], però també tenen grans ingressos provinents d'[[impostos]], extorsions, tràfic d'[[Antiguitat (objecte)|antiguitat]]s, [[agricultura]]...
[[Fitxer:Power plant in Bayji, Iraq.jpg|miniatura|La refineria de [[Baiji]], a l'Iraq, va estar a punt de caure en mans de l'Estat Islàmic però després d'intensos enfrontaments va ser capturada per l'[[exèrcit iraquià]] el juny de 2015.<ref>{{ref-publicació | article= Iraqi Government Forces Take Control Of Baiji Oil Refinery | nom=
=== Petroli ===
| |||