İzmit: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Terminologia
Línia 11:
L'emperador [[Dioclecià]], que havia estat proclamat emperador prop de la ciutat el [[284]], va convertir Nicomèdia en la seva residiència. Des de Nicomèdia organitzà la persecució de cristians més àmplia en l'Imperi Romà. El [[30 d'abril]] del [[311]], es publicava a Nicomèdia l'[[Edicte de tolerància]] de l'emperador [[Galeri]] que feia del cristianisme una religió permesa. [[Constantí I el Gran]] morí el [[337]] a Achyron, un suburbi de Nicomèdia.
 
[[Bàrbara de Nicomèdia]] (màrtir), segurament va viure durant el [[segle III]] a Nicomèdia, igual que la santa [[Juliana de Nicomèdia]]. El [[1075]], [[Sulayman I ibn Kutalmish]], fill de Kutalmiş, va conquerir Nicomèdia. Va pertànyer així breument a l'imperi dels [[Soldanat Seljúcida de Rüm|seljúcides]] fins que va retornar altre cop, el [[1085]], a mans de l'[[Imperi Bizantí|BizanciRomà d'Orient]].<ref>Cfr. Steven Runciman: ''Història de les croades.'' Cambridge University Press, 1978, pàg.76</ref> El [[1338]], Nicomèdia va ser presa pels [[Imperi Otomà|otomans]].
 
El 2 de gener de 1879, feia explosió, a la badia d'Izmit, el vaixell de guerra britànic ''Thunder''. Hi va haver 9 morts.