Mitridates VI Eupàtor: diferència entre les revisions

Els regents, autors de la mort del seu pare, van voler controlar el país però sembla que se'n va sortir eludint els intents de ser enverinat mitjançant antídots{{efn|Segons [[Plini el Vell]], espantat per la mort que havia tingut el seu pare, va idear un antídot compost per 54 verins en petites quantitats i el qual es va acostumar a prendre des de llavors. Aquest antídot va ser descrit per [[Aule Corneli Cels]] en la seva obra ''De Medicina''<ref>Cels, ''De Medicina'' [http://penelope.uchicago.edu/Thayer/E/Roman/Texts/Celsus/5*.html Llibre V,p.23]</ref> La seva malfiança va arribar al punt que dormia envoltat d'un cavall, un brau i un cérvol, que renillaven o belaven cada vegada que algú s'acostava al llit reial.{{sfn|Mayor|2003|p=148}}}} i va aconseguir finalment el poder.{{sfn|Mayor|2009|p=69}} La seva afició preferida era la cacera. Es va criar a [[SinopSinope]]e i va tenir una educació probablement del tipus grec. Es diu que dominava unes 25 llengües i que feia els tractats amb les tribus que li estaven sotmeses a cadascuna en el seu propi llenguatge o dialecte.<ref>[[Plini el Vell]], ''Naturalis Historia'', VII, 24</ref>

Fou en aquell moment quan una revenja privada va derivar en revolta a Fanagòria. Els fills de Mitridates, que dominaven la ciutadella, es van haver de rendir i la revolta es va traslladar a altres ciutats. Mitridates va renovar la seva aliança amb les tribus escites de la regió als quals va enviar alguna de les seves filles com a garantia sota la custòdia d'alguns eunucs; aquests van trair al seu rei i van entregar les filles del rei als romans. Una conspiració més important, dirigida per Farnaces, fill favorit i príncep hereu, fou descoberta i els seus principals organitzadors executats, però Mitridates va perdonar al seu fill; aquest immediatament es va revoltar i bona part de l'exèrcit se li va unir. Tenia també el suport popular a ''Panticapeum'' on els plans militars del rei es veien com un afer perillós. Farnaces fou proclamat rei ('''Farnaces I del Bòsfor''', després també [[Farnaces II del Pont]]) mentre Mitridates es refugià a una torre. El seu fill li va enviar diversos missatges i el vell rei, que sabia que només podia esperar el captiveri o la mort, va escollir aquesta i es va enverinar, però com que havia acostumat el seu cos al verí, aquest no va fer efecte, i va ordenar a un dels seus mercenaris gals que el matés.{{sfn|LeGlay|2009|p=100}} El mercenari el va matar amb la seva pròpia espasa. El seu cos fou enviat per Farnaces a Pompeu a [[Amisos]] com a prova de submissió, i Pompeu el va enterrar amb els honors deguts al mausoleu dels seus ancestres a [[SinopSinope]]e.<ref>[[Apià]], "Història de Roma" XVI, §111</ref> Però segons una altra versió van ser els partidaris del seu fill qui el van matar.<ref>[[Cassi Dió]],"Història de Roma" XXXVII, capítol 13</ref>