Constantí III Heracli: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilles
https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0019575.xml
Línia 13:
| final = maig [[641]]
| predecessor = [[Heracli]]
| successor = [[HeracionasHeraclones]]
}}
'''Constantí III Heracli''' o '''Flavi Heracli Constantí''' —''Flavius Heraclius Constantinus'' {{la}}— (maig del [[612]], [[22 de juny]] del [[641]] o [[25 de maig]] del [[641]]) fou [[Imperi Bizantí|emperador de Bizanci]] el [[641]]. Era fill de l'emperador [[Heracli]] i la seva primera dona [[Eudòcia Fàbia]]. Fou proclamat juntament amb el seu germanastre [[HeracionasHeraclones]], però a causa de la mala salut, va morir tres mesos després.
 
== Abans de la coronació ==
Línia 25:
 
==Emperador ==
A la mort del seu pare l'[[11 de març]] del [[641]] (segons l'antic calendari, de fet el febrer), el va succeir junt amb el seu germanastre, [[HeracionasHeraclones]], acomplint la successió testamentaria establerta. La mare d'HeracionasHeraclones va llegir el testament davant el senat i esperava tenir accés al poder per ser el seu fill menor d'edat, però el senat no ho va considerar necessari, ja que era un govern compartit amb Constantí.{{sfn|Garland|1999|p=65}} El seu tresorer, Filagri, li va demanar diners i el va avisar que els podia obtenir d'una corona imperial en la tomba del seu pare (valorada en 2.016.000 [[sòlid (moneda)|sòlids]]). Constantí va ordenar treure aquesta corona, però en arrencar la corona el cos del pare va quedar mutilat i això fou considerat sacríleg.{{sfn|Garland|1999|p=66}}
 
Constantí feia temps que tenia mala salut{{efn|Patia freqüents atacs d'[[epilèpsia]].{{sfn|Bauer|2010|p=299}}}} i va morir després de regnar 103 dies. Els darrers dies va vomitar sang, cosa que ha fet pensar en una possible [[tuberculosi]]. Els qui odiaven la seva madrastra van escampar el rumor que ella, en complicitat amb el patriarca Pirrus, l'havia enverinat per assumir el poder.<ref>[[Teòfanes el Confessor]] ''Cronografia'', ''anni mundi'': 6132</ref> Filagri, que malfiava de Martina, quan va notar que Constantí se sentia morir, li va aconsellar que enviés una carta al general [[Valentí (usurpador)|Valentí]] perquè assegurés la successió dels seus fills i no la del seu germanastre.{{sfn|Garland|1999|p=66}}
 
HeracionasHeraclones va succeir a Constantí, però Valentí el va enderrocar i va situar al tron a [[Constant II]], fill de Constantí III.{{sfn|Winkelmann|i altres|2001|p=70}}
{{commonscat}}
==Notes==