Magraner: diferència entre les revisions

És un arbre [[caducifoli]], dens, que arriba fins als 5 metres d'alçària, de capçada irregular. De fulles simples, oposades, peciolades, oblongues, enteres, lluents, glabres i caduques, amb espines. Les [[flors]], dites ''balàusties'' o ''badocs'', apareixen de maig a agost, són flors solitàries, aïllades, de 3 a 4  cm, vermelles, grosses i vistoses. [[Calze (botànica)|Calze]] en forma d'urna carnosa, obert a manera d'estrella de 5 a 7 puntes. Entre cada dos dels seus lòbuls neix un [[pètal]] vermell, de forma arrodonida i molt prim. Els [[pètal]]s constitueixen la [[corol·la]] vermella. [[Androceu]] amb nombrosos [[estam]]s amb els filaments vermells i les anteres grogues. El [[gineceu]] presenta un [[ovari ínfer]] que en madurar dona lloc a la magrana, de 5 a 9  cm, [[fruit]] comestible, singular dins el regne vegetal, la magrana és del tipus en [[balàustia]], és un fruit gros, globós i indehiscent que quan és madur es clivella i s'obre de manera irregular. El fruit té una coberta coriàcia que va des de colors grocs a vermells. Aquest embolcall està format pel pericarpi i les parets del receptacle i té moltes llavors, cadascuna envoltada d'una polpa molt sucosa, translúcida, vermella o rosada. És un [[fruit sec]] que conté llavors carnoses.

Fruit de 7 a 12  cm de diàmetre de forma arrodonida i hexagonal, amb una gruixuda coberta i moltes llavors. La part comestible són les llavors i l'embolcall que les envolta. Maduren a la tardor, de setembre a novembre a l'hemisferi nord, sovint el contrast entre la sequera de l'estiu i les fortes pluges de la tardor esquerda el fruit de les magranes i diversos fongs les fan malbé.