Imperi Alemany: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia
m robot estandarditzant mida de les imatges, simplificant i catalanitzant codi
Línia 143:
 
El [[1914]] esclata la [[Primera Guerra Mundial]] que, en provocar la derrota d'Alemanya el [[1918]], marca la fi de la dinastia dels Hohenzollern i de l'Imperi Alemany. Les nacions vencedores imposen el [[Tractat de Versalles]].
[[Fitxer:Map-deutsches-kaiserreich.png|thumbminiatura|Segon Reich (1871-1918)]]
 
== Fundació de l'Imperi Alemany ==
{{AP|Història d'Alemanya}}
[[Fitxer: BismarckundNapoleonIII.jpg |miniatura|esquerra| Bismarck (dreta) amb [[Napoleó III]], després de la Batalla de Sedan.]]
[[Fitxer: Kaiser Wilhelm I.JPG | thumb miniatura| [[Guillem I de Prússia|Guillem I d'Alemanya]]]]
[[Fitxer: Wernerprokla.jpg |miniatura|esquerra|''Die Proklamation des Deutschen Kaiserreich'', 3a versió, regalat per l'Emperador [[Guillem I de Prússia|Guillem I d'Alemanya]] a [[Otto von Bismarck]] pel seu setantè aniversari (1885).]]
Bismarck es va preparar un ampli esquema, la Constitució alemanya del nord de [[1866]], va esdevenir la Constitució alemanya de [[1871]], amb alguns ajustaments. Alemanya va adquirir alguns trets democràtics. En el nou imperi hi havia un parlament amb dues cambres. La cambra baixa, o el [[Reichstag]], va ser elegida per sufragi universal masculí. No obstant això, les circumscripcions originals elaborades el 1871 mai es van tornar a dibuixar per reflectir el creixement de les zones urbanes. Com a resultat, en el moment de la gran expansió de les ciutats alemanyes en els anys 1890 i 1900, les zones rurals estaven excessivament representades.
Línia 190:
 
==== Política exterior ====
[[Fitxer: Kongokonferenz.jpg | thumb miniatura| Bismarck a la [[Conferència de Berlín]], [[1884]].]]
La política exterior de Bismarck després de [[1871]] va ser conservadora i va tractar de mantenir l'equilibri de poder a [[Europa]]. La seva major preocupació era [[França]], que va quedar derrotada i ressentida després de la [[Guerra francoprussiana]]. Com que els francesos no van tenir forces per derrotar a Alemanya per si mateixos, van buscar una aliança amb l'[[Imperi Rus]], amb la qual atraparien a Alemanya entre dos fronts en una guerra (cosa que finalment va passar al [[1914]]). Bismarck ho volia evitar i volia mantenir relacions d'amistat amb els russos, i va formar una aliança amb ells i amb l'[[Imperi Austrohongarès]] (que per la dècada de 1880 estava sent lentament reduït a un satèl·lit alemany), el ''Dreikaiserbund'' (Lliga dels Tres Emperadors).
 
Línia 202:
 
===== ''Kulturkampf'' =====
[[Fitxer: Leo XIII.gif | thumb miniatura| Modus vivendi: [[Otto von Bismarck]] i el papa [[Lleó XIII]], [[18 de març]] de [[1878]].]]
Després de la integració dels estats catòlics alemanys al sud i algunes zones de l'est, el catolicisme, representat pel [[Partit de Centre (Alemanya)|Partit de Centre]], va ser aparentment la principal amenaça per al procés d'unificació. Les monarquies catòliques del sud, provinents d'una base molt més agrària i que responien davant les files dels camperols, els artesans, els gremis, el clergat i els prínceps dels petits estats amb més freqüència que les seves contraparts [[protestantisme|protestants]] del nord, al principi tenien problemes per competir amb l'eficiència industrial i l'obertura del comerç exterior derivades de la Unió Duanera d'Alemanya. Les institucions catòliques romanes van ser obstruïdes i el govern de Bismarck va lluitar contra la influència catòlica en la societat. Després de [[1878]] però, la lluita contra el socialisme uniria a Bismarck amb el Partit de Centre Catòlic, posant fi a la Kulturkampf, que va donar lloc a un enfortiment i no un debilitament del [[catolicisme]] a Alemanya.
 
Línia 220:
 
==== Llei ====
[[Fitxer: Bundesarchiv Bild 147-0978, Reichstag, Plenarsitzungssaal.jpg | thumb miniatura|esquerra| El [[Reichstag]] a [[1889]].]]
La història jurídica va ser completament diferent i els sistemes judicials que es van plantejar van generar enormes complicacions, especialment per al comerç nacional. Encara que un codi comercial comú ja havia estat presentat per la Confederació Germànica el [[1861]] (el qual va ser adaptat per a l'Imperi i, amb grans modificacions, segueix vigent avui en dia), hi va haver poca similitud en les lleis d'una altra manera.
[[Fitxer: FriedIII.jpg|thumbminiatura| [[Frederic III de Prússia]] va ser emperador durant 99 dies, 9 de març-15 de juny de [[1888]].]]
En [[1871]], es va introduir un codi penal comú (''Reichsstrafgesetzbuch''), el [[1877]] els procediments judicials comuns es van establir en el sistema judicial (''Gerichtsverfassungsgesetz''), els procediments civils (ZPO) i els procediments penals (''Strafprozessordnung'') també es van introduir. El [[1873]] es va modificar la [[Constitució]] per permetre que l'imperi substituís diversos i molt diferents codis civils estatals perquè existís un absolut, per exemple, algunes parts d'Alemanya que havien estat ocupades per [[França]] per [[Napoleó Bonaparte|Napoleó]] havien adoptat el codi civil francès, mentre que a [[Prússia]] l'''Allgemeines Preußisches Landrecht'' de [[1794]] estava encara en vigor. En [[1881]], es va establir la primera comissió per crear un [[Codi civil|Codi Civil]] comuna per a tot l'imperi, un enorme esforç que produiria el [[Codi Civil d'Alemanya]] (BGB), possiblement una de les obres jurídiques més impressionants del món, que es va dur a terme, finalment, entrant en vigor l'1 de gener de [[1900]]. Es diu molt de la qualitat conceptual d'aquestes codificacions i que tots elles, encara que amb nombroses esmenes, segueixen vigents avui dia.