Electorat de Baviera: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: -en certa mesura +en certa manera |
m robot estandarditzant mida de les imatges, simplificant i catalanitzant codi |
||
Línia 77:
=== Absolutisme ===
[[Fitxer:Joseph_Vivien_001.jpg|miniatura
Malgrat el llustre de la posició internacional aconseguida per [[Maximilià I de Baviera|Maximilià I]] va afegir a la casa ducal, a la pròpia Baviera el seu efecte en els següents dos segles va ser més dubtós. El fill de Maximilià, [[Ferran Maria de Baviera|Ferran Maria]] (1651-1679), que era menor quan va succeir en el tron, va fer quant va poder per reparar les ferides causades per la Guerra dels Trenta Anys, impulsant l'agricultura i indústria i construint o restaurant nombroses esglésies i monestirs. En 1669, a més, va cridar de nou a una reunió de la dieta, que havia estat suspesa des de 1612.
Línia 87:
=== Palatinat-Baviera ===
[[Fitxer:Karl_Theodor,_Kurfürst_(1742-1799).jpg|miniatura
Una afirmació de força tan gran d'un estat veí, l'ambició del qual havia tingut motius per témer tan sols recentment, va demostrar ser intolerable per a [[Arxiducat d'Àustria|Àustria]], que la va portar reclamar un nombre de senyorius, formant un terç de tota l'herència bavaresa, com antics feus de les corones de Bohèmia, d'Àustria, i de l'Imperi. Aquests van ser finalment ocupats per tropes austríaques, amb el secret consentiment del mateix Carles Teodor, qui no tenia hereus legítims, i desitjava obtenir de l'emperador l'elevació dels seus fills naturals a l'estatus de prínceps de l'Imperi. Les protestes del següent hereu, [[Carles II August del Palatinat-Zweibrücken|Carles II August]], [[Duc de Zweibrücken]], recolzat pel rei de [[Prússia]], van portar a la [[Guerra de Successió bavaresa]]. Pel [[Tractat de Teschen|pau de Teschen]] (13 de maig de 1779) el [[Innviertel]] va ser cedit a Àustria, i la successió va ser assegurada a Carles.
Línia 93:
=== Períodes Revolucionari i Napoleònic ===
[[Fitxer:Bild-Montgelas.jpg|miniatura
[[Fitxer:Bayern_von_1800_bis_heute.png|miniatura
El 1792 els exèrcits de la França revolucionària van envair el Palatinat; en 1795 els francesos, a les ordres de [[Jean Victor Moreau|Moreau]], van envair la mateixa Baviera i van avançar fins a Munic, on van ser rebuts amb goig pels liberals llargament oprimits, i van posar setge a [[Ingolstadt]]. [[Carles II Teodor de Baviera|Carles Teodor]], qui no havia fet gens per prevenir la guerra o resistir la invasió, va fugir a Saxònia, deixant una regència, els membres de la qual van signar una convenció amb Moreau, per la qual aquest garantia un armistici a canvi de fortes contribucions (7 de setembre de 1796).
Línia 113:
! Nom !! class="unsortable" | Imatge !! Títol !! Inici !! class="unsortable" | Final !! Casa
|- style="background:#fff"
|[[Maximilià I de Baviera|Maximilià I]]||[[
|- style="background:#fff"
|[[Ferran Maria de Baviera|Ferran Maria]]||[[
|- style="background:#fff"
|[[Maximilià II Manuel de Baviera|Maximilià II Manuel]]||[[
|- style="background:#fff"
|[[Carles VII del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles Albert]]||[[
|- style="background:#fff"
|[[Maximilià III Josep de Baviera|Maximilià III Josep]]||[[
|- style="background:#fff"
|[[Carles II Teodor de Baviera|Carles II Teodor]]||||[[Elector del Palatinat]]||30/12/1777||16/02/1799||[[Wittelsbach]]
|- style="background:#fff"
|[[Maximilià I Josep de Baviera|Maximilià IV Josep]]||[[
|}
|