Constanci II: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m |thumb|180px -> |miniatura |
m Antroponímia |
||
Línia 53:
Va avançar llavors cap a [[Sofia|Sardica]] on es va trobar amb l'emperador il·liri. Vetranió podria haver-se apoderat de Constanci si hagués volgut, ja que el seu exèrcit era més fort, però no tenia cap pla de traïció, i es va escenificar una aliança. Però els oficials subornats van actuar llavors i van declarar que l'exèrcit no podia reconèixer altre emperador que un fill de Constantí. Vetranió llavors es va treure la diadema i va reconèixer Constanci com a el seu emperador. Constanci el va perdonar, li va assignar una pensió i li va permetre de passar la resta dels seus dies a [[Brusa]] ([[351]]).
Llavors es va dirigir contra Magnenci. Va encomanar al seu cosí [[Constanci Gal|Gal]], amb el títol de cèsar, la defensa de la frontera persa, i es va dirigir cap a [[Mursa Major|Mursa]] ([[Batalla de Mursa Major]]) a la vora del riu [[Drave]], i va derrotar les forces de Magnenci en una sagnant batalla el [[28 de setembre]] del [[351]]. Va conquerir llavors sense oposició Il·líria i Itàlia.<ref>[[Joan
Magnenci va fugir cap a la Gàl·lia on l'exèrcit de Constanci el va atacar per l'est mentre un segon exèrcit, que havia anat per Àfrica i havia conquerit aquestes regions i Hispània, l'atacava per l'oest. La batalla decisiva es va lliurar a [[Batalla de Mons Seleucus|Mont Seleuc]] als [[Alps|Alps Cossis]] on Constanci va obtenir la victòria ; revoltades les principals ciutats de la Gàl·lia, Magnenci es va suïcidar, ([[11 d'agost]] del [[353]]) i el seu germà i cèsar [[Magnenci Decenci]] el va seguir ([[353]]). Així Constanci va esdevenir emperador també de les províncies d'occident, va prendre revenja per la mort de Constant i va establir la seva autoritat amb mesures cruels castigant els culpables i també molts innocents.<ref>[[Eutropi (historiador)|Eutropi]] ''Breviarium ab Urbe condita'', X.12</ref>{{sfn|Potter|2005|p=474}}
Línia 60:
Amo de tot l'imperi va establir una administració basada en els monarques asiàtics, amb gran luxe, presència d'[[eunuc]]s a la cort i assassinats secrets. El seu cosí Gal fou acusat de desobediència o negligència i de crueltat en la seva administració, la situació es va complicar quan Gal va fer matar [[Domicià]], [[prefecte del pretori]] d'Orient, i a [[Monti]] (''Montius''), [[qüestor]] palatí, que havien estat enviats a la seva residència, [[Antioquia de l'Orontes|Antioquia]], per fer una enquesta sobre la seva conducta i de fet s'havien sobrepassat en les seves funcions.<ref>[[Ammià Marcel·lí]], ''Res Gestae'' XIV.1.10</ref>
Gal no tenia altra sortida que la revolta, però convençut per les promeses del seu cosí Constanci, el va anar a trobar a [[Milà|Mediolanum]] i quan era a [[Petòvio]] a la [[Pannònia]], fou detingut i enviat a [[Pula]] a [[Regió d'Ístria|Ístria]] on fou empresonat i executat([[354]]).<ref>[[Joan
[[Fitxer:Missorium Kerch.jpg|thumb|Representació de Constanci II en el llibre ''Christliche Antike''.]]
| |||