Pere Gil Estalella: diferència entre les revisions

La resta dels llibres, però, segueixen inèdits i un, el tercer, dedicat a la Història eclesiàstica, avui es troba desaparegut.

 

Va escriure ''Modo d'ajudar a ben morir als qui per malaltia o per justícia moren'' (Barcelona: [[Joan Amelló]], 1605),<ref>{{ref-web|url= http://mdc.cbuc.cat/cdm/ref/collection/llibimps16/id/52694| consulta=28-II-2014|títol=Modo d'ajudar a ben morir...}}</ref> primer llibre signat d'autor reusenc, ''Memorials dels manaments i avisos al parrocos i confessors'' (1598), atribuït al bisbe [[Joan Dimas Loris]] (1576-1598), però en realitat de pere Gil;<ref>{{ref-llibre|cognom=Antonio|nom=Nicolás|títol=Bibliotheca Hiapana Nova|pàgines=Vol. II, pàg. 165|lloc=Madrid| editorial=apud viduam et heredes Joachimi de Ibarra|any=1788}}</ref> ''Sobre els tributs i llur dret en el Principat de Catalunya'', inèdita i publicada en llatí com ''De vectigalibus et eorum jure in Principatu Cathaloniae''; i ''Vida de la madre Estefania de la Concepción, carmelita descalza''. Va traduir del llatí al català l'obra ''La imitació de Crist'' (S. Matheuat, 1621), de [[Tomàs de Kempis]] (''Contemptus mundi''). Va deixar sense publicar les "Vides dels sants de Cathaluña que foren naturals o visqueren o moriren en ella",<ref>{{ref-publicació|cognom=Fàbrega Grau|nom=A.|títol=El P. Pedro Gil SI (+1622) y su colección de vidas de santos|publicació=Analecta Sacra Tarraconensia|data=1958|pàgines=5-25|exemplar=núm. XXXI}}</ref> i "Vides dels Sants d'altres províncies d'España fora del Principat de Cathalunya" tot i que com hem vist, els manuscrits originals es troben relligats juntament amb la "Geografia". El jesuïta Philippe Alegambe, autor d'una ''Bibliotheca Scriptorum Societatis Iesu'', (Anvers, 1643), esmenta dos títols més de Pere Gil: "Officium Sanctorum Episcopatus Barcinonensis et Urgellensis" i "De vectigalibus et aerum jure in Catalonia Principatus", dels quals no se'n tenen notícies posteriors.<ref name=":0" />