Dido: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m robot estandarditzant mida de les imatges, simplificant i catalanitzant codi
m Majúscules
Línia 17:
[[Fitxer:Guérin Énée racontant à Didon les malheurs de la ville de Troie Louvre 5184.jpg|miniatura|[[Enees]] informa Dido sobre la caiguda de [[Troia]] ([[Pierre-Narcisse Guérin]], 1815)]]
 
A més a més, per a [[Virgili]], Dido també està relacionada amb [[Enees]]: durant la fugida de [[Troia]], una tempesta empeny [[Enees]] a la costa de la nova ciutat de [[Cartago]], la reina de la qual, Dido, l'acull com a convidat. A causa d'un complot de [[Venus (mitologia)|Venus]], la mare d'[[Enees]], Dido s'enamora bojament d'ell. Però [[Zeus]] recorda aleshores a [[Enees]] els seus deures i ell abandona [[Cartago]], cosa que duu Dido a suïcidar-se. Però ella jurà venjança i establí, d'aquesta manera, la base del conflicte posterior entre [[Roma]] i [[Cartago]]. La consumació literària d'aquesta història, la coneixem per l'''[[Eneida]]'' de [[Virgili]], el mite de la fundació de l'[[Imperi romàRomà]], i ha estat perpetuat per moltes obres posteriors, entre les quals hi ha l'[[òpera]] ''[[Dido i Enees]]'' de [[Henry Purcell]].
 
La vida de Dido se situa a l'entorn del [[800 aC]]. Pigmalió fou rei de [[Tir]] del 821 al 774 aC.