Hèruls: diferència entre les revisions

El [[512]], els longobards van atacar els hèruls i els van destruir. Els sobrevivents es van poder establir a la regió de ''Singidunum'' ([[Belgrad]]) per decisió de l'emperador bizantíromà d'Orient [[Anastasi I (emperador)|Anastasi]] (juny-agost del [[512]]). Una part es va dirigir suposadament al nord, cap a [[Escandinàvia]].

Els hèruls establerts a la baixa [[Pannònia]] van romandre com a una horda perillosa i foren combatuts de vegades pels emperadors bizantinsromans d'Orient, incloent-hi Anastasi i [[Justinià I]]; sota aquest darrer, es van fer cristians i van matar el seu rei, Ocon, i demanaren a Justinià el nomenament d'un nou rei i van fer la mateixa petició als seus germans d'Escandinàvia. Justinià va nomenar rei Suartua, mentre que els escandinaus recomanaven Todasius; enderrocat Suartua, els hèruls de Panònia es van posar sota la direcció de Todasius, i van emigrar per unir-se als gèpides, i en quedà només una petita part a l'imperi, lleials a l'emperador. Els hèruls es van distingir en les guerres dels bizantinsromans d'Orient contra els ostrogots a Itàlia i en altres guerres. Contingents hèruls van formar la guàrdia personal de [[Belisari]].