Miquel Psel·los: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Espai dur
Línia 4:
Va florir entre el regnat de [[Constantí IX]] Monòmac (1042-1054), l'emperadriu [[Teodora (segle XI)|Teodora]] (1054-1056) i [[Miquel VI]] Estratiòtic. Aquest darrer li va encomanar una missió davant [[Isaac I Comnè]], proclamat emperador pels soldats ([[1057]]). Va romandre en el favor de Comnè i del seu successor, [[Constantí X Ducas]] ([[1060]]) i l'emperadriu [[Eudòcia de Macrembolis|Eudòcia]] i els seus tres fills. Quan [[Romà IV Diògenes]] fou proclamat emperador pel seu enllaç amb Eudòcia ([[1068]]) Psel·los fou un dels seus consellers; al cap de tres anys ([[1071]]) el senat va deposar a Romà Diògenes i va proclamar [[Miquel VII Ducas]] (fill de Constantí Ducas) que era deixeble de Psel·los, i que es va dedicar més a l'estudi que als deures imperials; Psel·los fou substituït en el favor imperial per [[Joan Italià]] (''Joannes Italus''), home de menys talent però molt eloqüent i ben relacionat amb els nobles.
 
A la caiguda de Miquel VII, Psel·los ([[1078]]) va perdre tots els càrrecs per decisió del nou emperador [[Nicèfor III Botaneiates]], que el va obligar a retirar-se a un monestir; el següent emperador [[Aleix  I Comnè]] va donar el títol de príncep dels filòsofs a Joan Italià ([[1081]]).
 
Psel·los va morir no abans del [[1105]], i potser va viure fins al tomb del [[1110]].