Ramsès II: diferència entre les revisions

 

== Noms ==

Va néixer amb el nom de '''Ramesses-meryamun''', que significa ''Nascut de [[Ra]]''. Després de la seva coronació prendria el nom de '''Usermaatre-setepenre''', que significa ''La justícia de [[Ra]] és poderosa, escollit de [[Ra]]''.

== Antecedents familiars ==

Ramsès va néixer al si d'una important família militar egípcia; el seu avi [[Ramsès I|Ramsès]] era [[djati]] del [[faraó]] de la [[Dinastia XVIII d'Egipte|dinastia XVIII]] [[Horemheb]]. El monarca no tenia fills i en morir, fou proclamat nou faraó el djati Ramsès, qui esdevingué [[Ramsès I]], fundador de la [[dinastia XIX]].

El fill del nou [[faraó]] era [[Seti I|Seti]] que estava casat amb [[Tuia]], filla d'un cap militar anomenat Ruia i tenia diversos fills; l'hereu era Amennefernebes, que morí sent adolescent, i el segon fill era Ramsès, qui succeiria el seu pare. Ramsès era alt segons la mitjana d'altura dels egipcis i era ros [[panotxa (color)|panotxa]], una característica molt estranya en els egipcis.

 

 

Més tard, ja probablement essent rei, va seguir la tradició reial i es va casar amb les seves germanes [[Meritamon (filla de Seti I)|Meritamon]], [[Henutmire]], [[Bintanath (filla de Seti I)|Bintanat]] i [[Nebttaui|Nebtaui]]. Després de trenta anys de regnat es va casar amb la princesa hitita [[Maathorneferure]], afegida a les seves dones i concubines, amb les que en total va tenir més de cent fills i filles, dels quals es coneixen, a més dels ja citats, els següents (ordre alfabètic):

* ...heb

* ...jesbed

Al temple d'[[Abu Simbel]] són representats 8 fills i 9 filles, la mateixa escena que al temple de [[Der]]; al temple de [[Luxor]] estan representats 17 fills (el que fa quinze no hi consta i el novè i el desè han canviat l'ordre) i a una altra escena tornen a ser representats però aquesta vegada incloent el 15è; a una altra escena hi ha 25 fills representats; al [[Ramesseum]] hi ha representats 23 fills i a una altra escena 11; a [[Wadi al-Sebua]] hi ha una escena de 30 fills i 8 filles i una segona escena amb 25 fills i 8 filles; i a [[Abidos]], al [[temple de Seti I]], apareixen 29 fills i 16 filles en una escena, i un altre amb 27 fills i 22 filles.

 

Al temple d'Abu Simbel hi ha una escena amb els tres primers fills en carros militars seguint al pare, i dos que es queden. Una altra escena mostra els fills primer, segon, cinquè i sisè i les filles tercera, quarta i cinquena; a [[Karnak]], una escena mostra 12 fills portant presoners d'una campanya exterior; a [[Luxor]] una escena semblant mostra els quatre primers fills i els fills 7è a 14è acompanyant presoners; al [[Ramesseum]] hi ha 4 fills combatent i 4 més darrere d'escuts; l'estàtua colossal de [[Tanis]] mostra els fills 4, 5, 6, 7 i 8; i a [[Beit al-Wali]], es veuen els fills primer i quart conduint carros.

 

 

== Regnat de Ramsès II ==

A la mort de [[Seti I]] va pujar al tron, a una data incerta que generalment es fixa no molt llunyana del [[1275 aC]] en la cronologia mínima i vers el [[1300 aC]] a la màxima. Es considera que el seu regnat marca el zenit del [[Regne Nou d'Egipte]]. Va anomenar gran sacerdot d'[[Amon]] a Nebumenef, que gaudia de la seva completa confiança.

 

L'estratègia egípcia per dominar [[Canaan]] havia fracassat; els reietons cananeus sovint només eren fidels a Egipte quan les tropes eren properes, però això passava de lluny en lluny. Egipte havia de muntar campanyes militars a [[Síria]] per mantenir la seva hegemonia. Aquest desig d'hegemonia a Canaan el va enfrontar amb el rei hitita [[Muwatallis II]].

En el quart any del seu regnat va iniciar una expedició a Canaan i va arribar per mar a [[Biblos]], on va establir bases marítimes per l'avituallament de les tropes. Alguns prínceps cananeus havien establert una aliança amb els [[hitites]] però Ramsès considerava la zona dins la seva esfera d'influència. [[Amurru]] es va declarar per Egipte i els hitites van enviar un exèrcit per la seva reconquesta. L'exèrcit egipci enviat a la zona i l'exèrcit hitita es van trobar prop de [[Cadeix (Síria)|Kadesh]], on va tenir lloc la famosa [[Batalla de Cadeix]] en una data incerta entre [[1295 aC|1295]] i [[1270 aC]].

 

Aquí el faraó diu que va guanyar la batalla sense problemes i que no es va posar l'uniforme fins al cap de dues hores d'iniciada la batalla; però aquesta victòria tampoc li va servir de gaire perquè pocs anys després va haver de [[Tractat de Cadeix|fer la pau]] amb els hitites i va haver de reconèixer el seu control sobre la regió (les posicions hitites romanien sense canvis amb Amurru i Cadeix com a punts clau, i els egipcis es retiraven, conservant els ports fenicis). Es va concertar el matrimoni del faraó amb una princesa hitita<ref>{{ref-llibre|cognom=Baker |nom=Rosalie F. |cognom2=Baker |nom2=Charles F. |títol=Ancient Egyptians: People of the Pyramids |url=http://books.google.cat/books?id=gw5prEJQq10C&pg=PA157&dq=Hattusilis+marriage+ramesses&hl=ca&sa=X&ei=smAIULqmK8y0hAeKvpTMAw&ved=0CD0Q6AEwAg#v=onepage&q=Hattusilis%20marriage%20ramesses&f=false |editorial=Oxford University Press |data=2001 |pàgines=p.157 |isbn=0195122216 }}</ref> i es va acordar un tractat d'ajut mutu i d'amistat.

 

Ramsès llavors es va dedicar a la zona de [[Líbia]] on va crear una sèrie de colònies a la costa i on va construir fortaleses per tenir vigilada a la població i evitar revoltes. Fou llavors quan va ordenar la construcció d'una nova ciutat anomenada [[Pi-Ramsès]] a la regió oriental del delta, que va esdevenir la nova capital.

 

 

== Tomba de Ramsès II ==

Fou enterrat originalment a la seva tomba (la [[KV7]]) a la [[Vall dels Reis]] però fou traslladat durant la [[dinastia XXI]], primer a la tomba de la reina [[Ahmose-Inhapi|Inhapi]] de finals de la [[Dinastia XVII d'Egipte|dinastia XVII]] i principis de la [[Dinastia XVIII d'Egipte|XVIII]], probablement junt amb les [[mòmia|mòmies]] de [[Ramsès I]], [[Seti I]] i [[Amenhotep I]], i d'allí ràpidament traslladades (a les 72 hores) a la tomba del [[Summe Sacerdot]] [[Pinedjem II]] (la [[TT320]]), segons van documentar el mateixos sacerdots que al·legaven com a motiu la protecció contra els lladres.