Siríac: diferència entre les revisions

El {{segle|XX|s}} va veure l'aparició d'ideologies [[Nacionalisme|nacionalistes]], de vegades intolerants, que van perjudicar enormement les comunitats de parla aramea. De fet, a causa de problemes [[Política|polítics]] i [[Religió|religiosos]] inherents a l'[[Orient Mitjà]], l'ús de la llengua siríaca, ja de per si reduït, ha retrocedit fortament. A causa de l'emigració massiva que ha afectat els cristians orientals, des de fa algunes dècades es troben en comunitats de parla siríaca a [[Amèrica del Nord]] i [[Amèrica del Sud]], així com a [[Europa]].

 

 

== Història ==

== El siríac clàssic ==

 

 

Al [[segle III]], les esglésies d'Edessa van començar a utilitzar el siríac com a llengua de culte. Hi ha proves que l'adopció de siríac, l'idioma vulgar, va ser amb un propòsit missioner. Molt d'esforç literari va ser posat en la producció d'una traducció autoritzada de la Bíblia al siríac, la [[Peshitta]] (ܦܫܝܛܬܐ, ''Pšīṭtā'').

 

== Situació actual ==

 

Després de la [[Expansió de l'Islam|conquesta àrab]] al [[segle VII]] dC, el siríac va donar pas a l'[[àrab]] com a llengua parlada a l'[[Orient Mitjà]], quedant restringit el seu ús en poques comunitats cristianes que hi van restar. En molts espais, fins i tot en la [[litúrgia]], el siríac va ser reemplaçat per l'[[àrab]].

El siríac s'escriu de dreta a esquerra. El seu [[alfabet]], com la resta de les llengües semítiques, prové del [[alfabet fenici|fenici]] i està compost per 22 lletres que poden unir-se o no entre si, segons la seva posició en la paraula. A part d'això té tres tipus d'escriptura:

 

 

; Estrangelâ (el de sota de tot): Terme que prové de la descripció grega d'aquesta tipografia, ''στρογγυλή'', 'arrodonit'. Actualment, es fa servir en escasses ocasions, de vegades pels especialistes. Les vocals es poden indicar per mitjà de petits signes.