Època glacial: diferència entre les revisions

Alguns científics opinen que l'[[Himàlaia]] són un factor clau en l'època glacial actual, car aquestes muntanyes incrementen les precipitacions totals de la Terra, i per tant el ritme al qual el CO₂ és eliminat de l'atmosfera, reduint l'efecte hivernacle. La formació de l'Himàlaia començà fa uns setanta milions d'anys, quan la [[placa índia]] col·lidí amb la [[placa eurasiàtica]], i encara continuen elevant-se uns cinc mil·límetres per any perquè la placa índia es mou a un ritme de 67mm per any. La història de l'Himàlaia encaixa generalment amb la reducció a llarg termini de la temperatura mitjana global des de mitjans de l'[[Eocè]], fa quaranta milions d'anys.

 

 

=== Alçament de l'altiplà del Tibet per sobre la línia de neu ===

La teoria geològica del desenvolupament de les èpoques glacials de [[Matthias Kuhle]] fou suggerida per l'existència d'un casquet de glaç que cobrí l'[[altiplà del Tibet]] durant l'última època glacial ([[últim màxim glacial]]). L'aixecament, causat pels fenòmens [[tectònic]]s, del Tibet més amunt de la [[línia de neu]] ha format una superfície glaçada d'aproximadament 2.400.000 km² amb una [[albedo]] un 70% superior al de la terra nua. La reflexió d'energia a l'espai resultà en un refredament global, desencadenant l'època glacial del [[Plistocè]]. Com que aquest altiplà es troba a una latitud subtropical, amb entre quatre i cinc vegades la insolació de les zones de latituds altes, el que hauria estat la superfície d'escalfament més potent de la Terra s'ha convertit en una superfície de refredament.

 

 

=== Variacions de l'òrbita de la Terra (cicles de Milanković) ===

=== Glaciació de Würm ===

{{principal|Glaciació de Würm}}

 

El [[Canadà]] estava gairebé cobert de gel, així com el nord dels [[Estats Units]], ambdós coberts per l'immens casquet de gel Laurèntid. [[Alaska]] romangué en gran part lliure de gel a causa de condicions climàtiques àrides. Hi hagué glaciacions locals a les [[Muntanyes Rocalloses]].<ref>[http://www.osti.gov/bridge/servlets/purl/527434-ROZavF/webviewable/ Clark, D.H.: ''Extent, timing, and climatic significance of latest Pleistocene and Holocene glaciation in the Sierra Nevada, California.'' Ph.D. Thesis, Washington Univ., Seattle (pdf, 20 Mb)]</ref> A [[Gran Bretanya]], [[Europa]] continental i el nord-oest d'[[Àsia]], la capa de gel Escandinava tornà a arribar fins al nord de les illes Britàniques, [[Alemanya]], [[Polònia]] i [[Rússia]], arribant tant a l'est com la [[península de Taimyr]] a l'oest de [[Sibèria]].<ref>[http://www.geol.lu.se/personal/prm/PDF_papers%20full%20text/QSR-2007_SZ_Severnaya_Z.pdf Möller, P. ''et al''.: «Severnaya Zemlya, Arctic Russia: a nucleation area for Kara Sea ice sheets during the Middle to Late Quaternary». ''Quaternary Science Reviews'' Vol. 25, núm. 21–22, pàg. 2894–2936, 2006. (pdf, 11.5 Mb)]</ref> El punt màxim de la glaciació a l'oest de Sibèria fou fa aproximadament 18.000 i 17.000 anys; més tard que a Europa (entre fa 22.000 i 18.000 anys).<ref>[http://atlas-conferences.com/c/a/h/i/79.htm Matti Saarnisto: ''Climate variability during the last interglacial-glacial cycle in NW Eurasia.'' Abstracts of PAGES - PEPIII: Past Climate Variability Through Europe and Africa, 2001]</ref> El nord-est de Sibèria no estava cobert de gel.<ref>Lyn Gualtieri ''et al''.: «Pleistocene raised marine deposits on Wrangel Island, northeast Siberia and implications for the presence of an East Siberian ice sheet». ''Quaternary Research'', Vol. 59, núm. 3, pàg. 399-410, maig de 2003. Abstract: {{doi|10.1016/S0033-5894(03)00057-7}}</ref> L'[[oceà Àrtic]], situat entre les dues vastes capes de gel d'Amèrica i Euràsia, no estava completament glaçat, sinó que com en l'actualitat només estava cobert amb gel relativament poc gruixut, susceptible als canvis estacionals i ple d'[[iceberg]]s formats dels casquets de gel que l'envoltaven.<ref>Robert F. Spielhagen ''et al''.: «Arctic Ocean deep-sea record of northern Eurasian ice sheet history». ''Quaternary Science Reviews'', Vol. 23, núm. 11-13, pàg. 1455-1483, 2004. Abstracte: {{doi|10.1016/j.quascirev.2003.12.015}}</ref>

Segons la composició dels sediments coneguda a partir de nuclis del fons del mar, fins i tot hi hauria hagut temps en què les aigües quedaven lliures de gel en certes estacions. La glaciació de l'hemisferi sud fou menys important a causa de la configuració actual dels continents. Hi havia casquets de glaç als Andes, on es coneixen sis avenços de glaceres entre el 31500 aC i l'11900 aC als Andes de [[Xile]].<ref>Lowell, T.V. ''et al''.: «Interhemisperic correlation of late Pleistocene glacial events», ''Science'', v. 269,p. 1541-1549, 1995. [http://www.uc.edu/geology/documents/lowell_abstracts/lowellsci.pdf Abstracte (pdf, 2.3 Mb)]</ref> L'Antàrtida estava completament glaçada, com avui en dia, però el [[casquet polar]] no deixà cap part sense cobrir. Al [[continent australià]] només estava glaçada una zona molt petita a prop del [[Mont Kosciuszko]], mentre que la glaciació estava més estesa a [[Tasmània]].<ref>[http://www.ga.gov.au/education/facts/landforms/auslform.htm C.D. Ollier: ''Australian Landforms and their History'', National Mapping Fab, Geoscience Australia]</ref> A [[Nova Zelanda]] hi hagué glaciació als [[Alps Neozelandesos]], d'on es coneixen almenys tres avenços de les glaceres. Hi hagué casquets de gel locals a Irian Jaya, [[Indonèsia]], on encara es conserven restes de les glaceres del Plistocè en tres zones diferents.<ref>[http://pubs.usgs.gov/prof/p1386h/indonesia/indonesia2.html Ian Allison and James A. Peterson: ''Glaciers of Irian Jaya, Indonesia: Observation and Mapping of the Glaciers Shown on Landsat Images'', U.S. Geological Survey professional paper; 1386, 1988.] {{ISBN|0-607-71457-3}}</ref>

 

 

== Notes ==