Mar de Màrmara: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m |thumb|left -> |miniatura|esquerra
m Tipografia
Línia 1:
{{element hidrografia}}
 
La '''mar de Màrmara''' (en [[turc]] ''Marmara Denizi'', en [[Grec antic|grec]]: ''Μαρμαρα̃ Θάλασσα'', transcrit ''Marmarà Thàlassa'', o ''Προποντίδα'', ''Propontida'') és una [[mar continental]] molt tancada que connecta la [[mar Negra]] amb la [[mar Egea]] i que alhora separa la part [[Àsia|asiàtica]] de [[Turquia]] de la part [[Europa|europea]]. El [[Bòsfor]] la connecta amb la mar Negra i els [[Dardanels]] amb l'Egea. El primer d'aquests dos estrets també separa les parts europea i asiàtica de la ciutat d'[[Istanbul]]. Té una superfície d'11.350  km².
 
Dins la mar hi ha dos grups principals d'[[illes]] coneguts com les [[illes dels Prínceps]] o Kızıl Adalar ([[turc]] Adalar, grup entre 13 i 20  km al sud-est d'Istanbul i a 5  km de la costa d'Anatòlia, amb les illes de Kınalı, Burgaz, Heybeli i Büyükada -la Gran Illa, antiga Prinkipo dels bizantins i la clàssica Megale- i cinc menors), i les de [[illa de Màrmara|Màrmara]] (prop de la península Kapıdağı, amb Marmara, Avşa o Türkeli, Pashalimanı i altres menors). Aquest darrer arxipèlag és ric en [[marbre]] i és el que ha donat nom a la mar{{CN|data=març de 2016}} (''màrmaro'' és el nom [[grec antic|grec]] del marbre). Una illa menor separada és la d'[[Imralı]] a l'entrada del golf de Gemlik.
 
La [[falla del nord d'Anatòlia]], que ha provocat diversos [[terratrèmol]]s importants en els darrers anys, com el d'[[Izmit]] del [[1999]], transcorre sota la mar de Màrmara.