Utopia: diferència entre les revisions

{{polisèmia|Utopia (desambiguació)}}

'''Utopia''' (del [[grec]] οὐ, «no» i τόπος, «indret», literalment: «enlloc») és un [[neologisme]] inventat per [[Thomas More]] al [[segle XVI]] per descriure una illa imaginària que acull una societat perfecta en tots els sentits. Amb el pas del temps, degut a les implicacions filosòfiques contradictòries de la noció de «societat perfecta», el mot s'ha acabat utilitzant amb diverses accepcions: En el sentit estricte, una utopia és la concepció imaginària d'una societat ideal.<ref name="diec">{{diec|Utopia}}</ref> En el llenguatge corrent, una utopia designa un ideal irrealitzable;<ref name="diec"/> en aquest sentit, se l'entén com a sinònim de somni, il·lusió o quimera.<ref name="encarta.com">''[http://fr.encarta.msn.com/dictionary_2016036643/utopie.html utopie]'' a ''encarta.msn.com'' {{fr}}</ref>

 

 

== Història ==

L'home, davant de la seva condició a la Terra, ha imaginat sovint mons millors, situats ja sigui en un passat llunyà, en un futur llunyà o en un indret més o menys accessible.<ref name="BNF"/> Així, si bé el mot utopia apareix al segle XVI, el concepte subjacent ja existia des de l'[[Edat antiga |antiguitat]], reflectit en llegendes com la del jardí de [[Guilgameix]], ancestre del [[jardí de l'Edèn]], o en el mite grecoromà de l'[[edat d'or]], que descriu un estat primordial de la humanitat on aquesta vivia en harmonia amb una pròdiga Natura. Les construccions religioses també han alimentat utopies, amb les descripcions d'un [[paradís terrenal]], un indret de delícies i perfecció, on no hi ha dolor i s'hi viu eternament, o amb les prediccions [[mil·lenaristes]], que prometien un període de pau i felicitat de mil anys després de la nova vinguda del [[Crist]]. I durant l'[[edat mitjana]], la gent somniava amb la terra d'abundància de [[Xauxa]], on no cal treballar per a poder sustentar-se.

 

 

Dins d'aquest marc, la literatura utòpica es va desenvolupar com a medi per convèncer els lectors que altres maneres de viure eren possibles, que si els homes s'organitzessin altrament podrien acabar amb la misèria, els vicis i les guerres. El recurs a la ficció permetia distanciar-se del present per criticar-ne l'ordre social i mostrar amb detall com se'l podria modificar.

Des d'aleshores fins al [[segle XVIII]], les propostes filosoficoliteràries d'aquest tipus van fructificar i, tot i proposar diversos enfocaments de la societat utòpica, van mostrar una sèrie de constants eixides de la mentalitat humanista i accentuades encara sota el pensament de la [[il·lustració]]: l'insularisme (les utopies se situen a la Terra però a illes o altres indrets isolats); l'economia sol ser autàrquica i basada en l'agricultura, i es menysprea sovint el comerç; la raó i la regularitat són dominats (la natura és domesticada, la topografia és geometritzada); l'organització politicosocial és uniformitzada, regida per savis.<ref name="utopia i ciència-ficció">Simbor Roig, Vicent: ''[http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000035/00000053.pdf La utopia segons Llorenç Villalonga]''</ref>

 

 

Als [[Països Catalans]], en aquesta època, els principals corrents utopistes van ser precisament seguidors de les idees de Cabet. Entre les personalitats seduïdes per les seves propostes cal destacar [[Narcís Monturiol i Estarriol]], traductor de Cabet i fundador del periòdic ''[[La Fraternidad (setmanari)|La Fraternidad]]'', i el metge [[Joan Rovira (metge)|Joan Rovira]], que el [[1848]] se'n va anar als Estats Units per fundar-hi Icària.<ref name="GEC">{{GEC|0149607&BATE|utopia}}</ref>

A mitjan de segle, aquest tipus d'utopisme idealista es va veure modificat per l'emergència del conflicte de la [[lluita de classes]]. Dins d'aquest context més aspre, van aparèixer una sèrie de noves doctrines que preconitzaven l'alliberament del proletariat com a condició prèvia per assolir un món just, lliure i en pau. I afegien que, si calia, aquest alliberament es faria a través de la violència. Pels [[marxistes]], la solució utòpica passava per la conquesta de l'estat i la instauració del [[comunisme]]; pels [[anarquistes]], de [[Proudhon]] a [[Bakunin]], l'autoritat s'havia d'abolir per donar pas a col·lectius d'individus lliurement associats. El [[1871]], aquestes doctrines es van intentar posar en pràctica a la [[Comuna de París]], on la utopia es va convertir en tragèdia.<ref name="BNF"/>

 

 

==La utopia en la literatura==

Vicent Simborg, a ''La utopia segons Llorenç Villalonga'', diu: «Les visions utòpiques han acompanyat l'[[literatura|activitat literària]] pràcticament des del començament. Davant unes situacions polítiques i socials viscudes com a imperfectes i injustes, la literatura oferia el domini de la ficció, on recrear els somnis d'unes noves civilitzacions equitatives i modèliques, allunyades de la insatisfactòria realitat quotidiana. Primer allunyades en l'espai (no ací, però sí en un altre país exòtic); després, en el temps (no ara, però sí unes dècades o uns segles més avant). La literatura es revestia de moral o de pedagogia».<ref name="utopia i ciència-ficció"/>

 

 

==La utopia en les altres arts==

Fora de la literatura, el seu terreny original, la utopia ha estat il·lustrada abundantment en la pintura i altres arts, però amb els corrents avantguardistes del [[segle XX]], el mateix art esdevé un laboratori d'experiències utòpiques. Als [[anys 1910]], a Europa es coneix un doble fenomen: d'una banda, artistes com [[Kandinski]], [[Mondrian]] i [[Kazimir Malèvitx|Malèvitx]], cadascun amb el seu propi moviment, funden l'[[art abstracte]]; d'altra banda, amb [[Bauhaus]] a Alemanya, [[De Stijl]] als Països Baixos i les grans mobilitzacions desencadenades par la revolució russa, els artistes volen participar en la transformació social, trencar les barreres entre les [[belles arts]] i les [[arts aplicades]], posar-se al servei de la creació industrial i «embolcallar la terra amb una forma i un significat nous». Així, aquests dos moviments fan aparèixer la figura de l'artista com a creador d'utopies, inventor de formes inèdites i precursor del futur.<ref name="BNF"/>

 

===Arquitectura===

D'ençà que Thomas More va suggerir que l'hàbitat determina el caràcter igualitari de l'organització social, en especificar que els utopians vivien en «cinquanta-quatre ciutats construïdes a partir del mateix plànol», l'[[arquitectura]] és una de les arts que ha generat i que segueix generant més projectes utòpics.<ref name="BNF"/>

Durant el Renaixement es va produir una profunda reflexió sobre la ciutat ideal, que pretenia fer-ne una obra d'art per si mateixa. Aquest corrent, aparegut el 1485, es va interessar principalment a l'arquitectura civil. Considera la ciutat com una totalitat orgànica on les proporcions han de dominar les parts per crear un conjunt harmoniós. Un dels primers projectes concretats va ser el de [[Filarete]], realitzat entre els anys 1457 i 1464 per al seu protector [[Francesco Sforza]]. Al començament del segle XVI, [[Leonardo da Vinci]] també va imaginar noves formes d'urbanisme que reflectien la preocupació per l'ordre i la higiene. El camp militar va permetre transformar molts d'aquests projectes en realitat, gràcies a la construcció de ciutadelles i forts, com per exemple el de Palma Nova a [[Venècia]] (1593).<ref name="BNF"/>

 

 

== Alguns indrets d'utopia ==

La ubicació d'un indret anomenat «enlloc» ha variat evidentment al llarg del temps: les [[illa|illes]], en tant que món a part, han estat sempre fascinants, així com els espais misteriosos situats darrere les altes [[muntanyes]] llunyanes o a les regions prop del [[pol sud]], però també se l'ha citat més enllà de la pròpia terra, com per exemple a la [[lluna]] o en altres planetes. Fins i tot es troba a vegades fora del [[temps]], en el passat o en el futur...<ref name="BNF"/>

* [[Jardí de l'Edèn]], concepte present en totes les cultures des de la més remota antiguitat (ja és citat, amb altres noms, a [[Mesopotàmia]] i a l'[[Índia]] antiga), representa l'indret on prosperà l'edat d'or de la humanitat primigènia, abans de cometre el pecat de voler obtenir la coneixença.