Llista de reis de Navarra: diferència entre les revisions

 

== [[Dinastia Xampanya]] ==

 

El 1234, Sanç VII mor sense fills legítims. L'hereu legítim per a Navarra va ser Teobald IV de Xampanya, primogènit de [[Blanca de Navarra i de Castella|Blanca de Navarra]], germana de Sanç VII, iniciant la dinastia Xampanya a Navarra:{{sfn|Ongay|2010|p=407}}{{sfn|Larios Martín|1986|p=23}}

 

== [[Dinastia Capet]] o de Hutin ==

A la mort de la reina Joana, el seu fill, Lluís de Hutin, va ser proclamat rei de Navarra; la corona navarresa s'unia durant aquest període a la francesa:<ref>{{ref-web|url=http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0038201.xml?s.book=gec&s.q=Llu%C3%ADs+I+de+Navarra#.Uw3N4eN5OuI|consulta=26 febrer 2014|títol=Lluís X de França|obra=Gran Enciclopèdia Catalana}}</ref>{{sfn|Larios Martín|1986|p=23}}

 

 

== [[Dinastia d'Évreux]] ==

Joana II va casar-se amb [[Felip III Evreux|Felip d'Evreux]] i, amb aquest matrimoni, inicia una nova dinastia en els seus fills:{{sfn|Larios Martín|1986|p=23}}{{sfn|Larios Martín|1986|p=24}}

 

 

== [[Dinastia Trastàmara]] ==

A la mort de Blanca I, [[Joan II d'Aragó]] va seguir regnant i ostentant el títol de rei de Navarra, segons havia dictat en el seu testament la seva esposa que, de manera confusa, nomenava hereu a [[Carles de Viana]], però pregava que no prengués el títol de rei mentre visqués el seu pare. Aquest fet va contribuir a l'esclat de la [[guerra civil navarresa]] entre pare i fill, que s'uní després, també, a la [[guerra civil catalana]]. La guerra entre els dos bàndols es perllongà fins a la mort de Carles el [[1461]].<ref>{{ref-web|url=http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0010358.xml?s.q=Blanca+I+de+Navarra#.Uw3Xg-N5OuI|consulta=26 febrer 2014|títol=Blanca I de Navarra|obra=Gran Enciclopèdia Catalana}}</ref><ref>{{ref-web|url=http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0034581.xml?s.q=Joan+II+de+Navarra#.Uw3UN-N5OuI|consulta=26 febrer 2014|títol=Joan II de Catalunya-Aragó|obra=Gran Enciclopèdia Catalana}}</ref>

 

 

== [[Dinastia Foix]] ==

Elionor I estava casada amb [[Gastó IV de Foix]],{{sfn|Larios Martín|1986|p=24}} el seu fill [[Gastó de Foix]] va ser príncep de Viana, però a la mort d'aquest, el successor va ser el seu fill [[Francesc I de Navarra|Francesc Febus]].<ref>{{ref-web|url=http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0029367.xml?s.q=Gast%C3%B3+III+de+Castellb%C3%B2#.Uw3aHuN5OuI|consulta=26 febrer 2014|títol=Gastó III de Castellbò|obra=Gran Enciclopèdia Catalana}}</ref><ref>{{ref-web|url=http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0028017.xml?s.q=Francesc+I+de+Navarra#.U0UTlqh_uuI|consulta=26 febrer 2014|títol=Francesc I de Navarra|obra=Gran Enciclopèdia Catalana}}</ref>

{| class="wikitable"

 

==== [[Dinastia Albret]] ====

D'altra banda, els descendents de Caterina, nascuts com a membres de la dinastia Albret, pel matrimoni de la seva mare amb [[Joan III Albret|Joan Albret]], van continuar regnant a la [[Baixa Navarra]].<ref name=regnenavarra/>{{sfn|Larios Martín|1986|p=24}}

 

 

==== [[Dinastia Borbó]] ====

Joana III va casar amb [[Antoni de Borbó]], traspassant el regne de Navarra dels Albret als Borbó.<ref name=antoniborbo>{{ref-web|url=http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0004406.xml#.Uw3hfeN5OuI|consulta=26 febrer 2014|títol=Antoni I de Navarra|obra=Gran Enciclopèdia Catalana}}</ref> L'[[hugonot]] Enric III va regnar a França com Enric IV, sent reconegut com a rei de França pels [[Estats Generals]] a [[Blois]] el [[1593]], després que es convertís al [[catolicisme]], a la mort d'[[Enric III de França]] sense descendents.<ref>{{ref-web|url=http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0024102.xml?s.q=Enric+III+de+Fran%C3%A7a#.Uw3lkON5OuI|consulta=26 febrer 2014|títol=Enric IV de França|obra=Gran Enciclopèdia Catalana}}</ref>