Setge de València (1812): diferència entre les revisions

 

== Antecedents ==

El 8 de juliol de 1811, el [[Louis Gabriel Suchet|mariscal Suchet]] va rebre la seva batuta, convertint-lo en l'únic general francès designat mariscal de França per obtenir victòries a Espanya. Va obtenir aquest honor específicament per la seva victòria al [[setge de Tarragona]].{{sfn|Ojala|1987|p=497}} El port de Tarragona va caure als francesos el 29 de juny de 1811, mentre que un esquadró naval britànic es trobava a peu fora de mar. Suchet va pressionar el setge sense pietat i va perdre 4.300 soldats durant l'operació, però les pèrdues espanyoles van ser molt més importants. La pèrdua del port va implicar la major part de l'Exèrcit de Catalunya i per tant va deixar que les forces espanyoles a la zona es van debilitar greument.{{sfn|Smith|1998|p=365}} A finals de [[1811]] es pot considerar que Catalunya és totalment ocupada pels francesos i amb Catalunya en poder de Napoleó, la campanya es va dirigir a reprendre Terol, que havia caigut en mans dels insurgents durant el setge de Tarragona, i el País Valencià, en el què les defenses s'havien establert a la riba del [[Guadalaviar]], [[Morvedre]] i la ciutat de [[València]].<ref>{{ref-llibre |cognom=Cayuela Fernández |nom=José Gregorio |cognom2=Gallego Palomares |nom2=José Ángel |títol=La Guerra de la Independencia. Historia bélica, pueblo y nación en España (1808-1814) |pàgines=319 |editorial=Universidad de Salamanca |any=2008 |isbn=8478003347 |url=https://books.google.es/books?id=rSY350g9Q2oC&pg=PA319&dq=suchet+sagunto+1810&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwia5MK15cHkAhVPDWMBHS47D-sQ6AEIKDAA#v=onepage&q=suchet%20sagunto%201810&f=false}}</ref>

 

[[Joaquín Blake|Blake]] disposava de 28.044 soldats per a la defensa de València, organitzats en tres grups, el Cos Expedicionari, el 2n Exèrcit Valencià i el 3r Exèrcit Murcià. El Cos Expedicionari disposava de les divisions d'infanteria dels generals [[Miguel Lardizabal y Uribe]] i [[José Pascual de Zayas y Chacón]], més la cavalleria del general [[Casimiro Loy]] i dues bateries d'artilleria a cavalls, un total de 6.041 homes. El 2n exèrcit consistia en les divisions d'infanteria dels generals Miranda, [[José Obispo]], Villacampa i Velasco, més la cavalleria del general San Juan. El 2n exèrcit va reunir 16.468 homes, dues bateries d’artilleria de dos peus i un de cavall. Amb 5.535 efectius, el 3r exèrcit comptava amb les brigades dels generals Creagh i Montijo més vuit esquadrons de cavalleria i una bateria d'artilleria de cavalls.{{sfn|Smith|1998|p=373-374}}

 

Blake va desplegar el seu exèrcit encarat al nord amb l'ala dreta a la costa, el centre dret a València, el centre esquerre a [[Mislata]] i l'esquerra a [[Manises]]. Les divisions d'Obispo i Villacampa, que havien actuat malament a la [[batalla de Sagunt]], van mantenir el flanc esquerre. A la seva dreta hi havia la brigada de Creagh. Les següents divisions de Lardizabal i Zayas eren de bona qualitat. La divisió de Miranda ocupava València, mentre que alguns irregulars mantenien la bretxa entre la ciutat i la costa. Blake va instal·lar la seva cavalleria a [[Aldaia]] i [[Torrent]], darrere del seu flanc esquerre. Tot i que la línia fins a Manises estava fortificada i protegida per canals i séquies, el flanc esquerre quedava desprotegits.<ref name=Rickard1>Rickard, J. historyofwar.org ''[http://www.historyofwar.org/articles/siege_valencia.html Siege of Valencia 25 December 1811-9 January 1812]''</ref>