Guerra de Successió Espanyola: diferència entre les revisions

=== La balança de poder i els tractats de repartiment ===

{{AP|Guerra de Devolució|Guerra francoholandesa|Guerra de la Lliga d'Augsburg|Cardenal Portocarrero}}

El regnat de [[Carles II de Castella|Carles II]] (1665-1700), el darrer monarca espanyol de la [[Casa d'Àustria]], es veié caracteritzat per les guerres contínues que llançà la [[regne de França|França]] absolutista de Lluís XIV contra les possessions europees de la monarquia espanyola. A la [[Guerra de Devolució]] (1667–1668) seguí la [[Guerra francoholandesa]] (1672-1678), i després la [[Guerra de la Lliga d'Augsburg]] (1688-1697). L'expansionisme agressiu francès ja no podia ésser aturat per la monarquia espanyola en solitari, i aquesta va haver de recórrer contínuament a aliances amb països protestants -Anglaterra i Holanda-, que com França eren les potències emergents a Europa. En aquelles guerres, i amb els subsegüents tractats de pau, es forjà el concepte de la «''Balança de poder''», el qual proposava que, per mantenir la pau a Europa, s'havia d'evitar que cap de les potències fos més poderosa que les altres, mantenint-se així en equilibri. Però la mort sense hereus de Carles II amenaçava la balança de poder a Europa, perquè tant si la Monarquia d'Espanya era per la [[Casa de Borbó]] com si era per la [[Casa d'Àustria]], en tots dos casos es formaria una nova superpotència tan poderosa que trencaria la «''Balança de poder''». Per aquesta raó, el tema de la successió hispànica va anar esdevenint cada cop més candent.

 

== Preludi ==

=== L'acceptació del testament ===

Havent mort [[Carles II de Castella|Carles II]] l'[[1 de novembre]] del [[1700]], el mateix dia es formà un consell de regència seguint les indicacions testamentàries<ref name="ESCUDERO">[[#ESCUDERO-2003|Escudero (2003:31)]]</ref> format per [[Marianna de Neuburg]] (vídua de Carles II), el [[Cardenal Portocarrero]], [[Manuel Arias y Porres]] (President del Consell de Castella), [[Ferran d'Aragó Montcada i de Montcada|duc de Montalto]] (President del Consell d'Aragó), el [[Fadrique Álvarez de Toledo y Ponce de León|duc de Fernandina]] (President del Consell d'Itàlia), el [[Juan Domingo Méndez de Haro y Sotomayor|comte de Monterrey]] (President del Consell de Flandes), el [[Rodrigo Manuel Manrique de Lara|comte de Frigliana]] (President del Consell d'Estat), [[Baltasar de Mendoza y Sandoval]] (Inquisidor General), i el [[Francisco Casimiro Pimentel de Quiñones y Benavides|duc de Benavente]], assistits per [[Antonio Cristóbal de Ubilla y Medina]] (Secretari d'Estat i del Despatx Universal). El consell de regència comunicà la voluntat de Carles II a Versalles.

 

 

=== La preparació per la guerra ===

Ràpidament el [[3 de desembre]] de [[1700]] Lluís XIV donava instruccions al seu net de com i amb qui havia de governar.<ref name="ESCUDERO"/> El [[21 de desembre]] de [[1700]] l'ambaixador francès duc d'Harcourt entregava una memòria al cardenal Portocarrero per la qual tots els virreis i governadors, així com els ambaixadors a les corts estrangeres, quedaven sota les ordres de Lluís XIV; una setmana després el consell de regència emetia la Reial Ordre de 28-XII-1700 per la qual tot el servei diplomàtic espanyol quedà supeditat als francesos.<ref>[[#GARCIA-2010|García (2010:160)]]</ref> El [[12 de gener]] de [[1701]]<ref name="ESCUDERO01">[[#ESCUDERO-2003|Escudero (2003:32)]]</ref> l'ambaixador francès [[duc d'Harcourt]]<ref name="MARTINEZ">[[#MARTINEZ-1999|Martínez (1999:11)]]</ref> suggerí a Lluís XIV la conveniència d'entrar a formar part del consell de regència, però el monarca francès es va refusar, assenyalant-li que s'havia de mantenir l'aparença que la monarquia d'Espanya la governaven només espanyols; li autoritzava la seva presència només quan arribés Felip V, al·legant que faria de traductor, i entre tant que despatxés privadament amb el cardenal Portocarrero.<ref name="GARCIA01">[[#GARCIA-2010|García (2010:154)]]</ref> El [[22 de gener]] de [[1701]] el duc Felip d'Anjou travessava la frontera i el [[2 de febrer]] de [[1701]] Lluís XIV informava el seu ambaixador a Flandes d'una imminent operació militar secreta; la nit del [[5 de febrer|5]] al [[6 de febrer]] de [[1701]] les tropes franceses s'apoderaren de les fortaleses de [[Mons]], [[Ath]], [[Charleroi]], [[Oudenaarde]], [[Nieuport]], [[Namur]] i [[Luxemburg]], expulsant-ne les tropes espanyoles.<ref name="GARCIA">[[#GARCIA-2010|García (2010:157)]]</ref> Paral·lelament negociava en secret amb el duc de Baviera el govern d'aquells territoris a l'esquena del consell de regència.<ref name="GARCIA"/> Entremig, el [[3 de febrer]] de [[1701]] es féu legal la disposició que confirmava els drets de Felip V a la successió del tron de França, de manera que la unió de les dues corones borbòniques quedava oberta i remarcava la condició que Felip V era membre de la [[Casa de Borbó]], estant subordinat per tant a Lluís XIV, el seu cap.<ref name="GARCIA02">[[#GARCIA-2010|García (2010:158)]]</ref> Paral·lelament, reconeixia també els drets del [[duc d'Orleans]] al tron espanyol, convertint-lo així en un tercer en disputa en cas que succeís cap imprevist amb Felip V.<ref name="GARCIA02"/> Finalment el [[18 de febrer]] de [[1701]] Felip V arribava a la cort de Madrid i el consell de regència dominat pel [[cardenal Portocarrero]] quedava dissolt.

 

== La Guerra a Europa ==

=== Primera Fase 1701–1703 ===

 

El [[1702]], Eugeni de Savoia va lluitar a Itàlia, on el comandant francès era el [[François de Neufville de Villeroy|duc de Villeroy]], a qui Eugeni va derrotar i capturar a la [[Batalla de Cremona]] l'[[1 de febrer]]. Villeroi va ser aleshores substituït pel [[Louis Joseph de Bourbon-Vendôme|duc de Vendôme]], qui, malgrat el resultat incert de la [[Batalla de Luzzara]] (agost) i una superioritat numèrica de tropes, no va aconseguir expulsar Eugeni d'Itàlia.

 

==== Arriba l'estol borbònic comandat pel cavaller d'Asfeld ====

{{AP|Presa borbònica de Mallorca|Ocupació borbònica de Mallorca}}

L'estol filipista dirigit per [[François Bidal d'Asfeld]] desembarcà amb èxit el 15 de juny a Cala Llonga (Felanitx). Estava constituït per uns 12.000 homes. La Ciutat de Mallorca va capitular el dia 1 de juliol i d'Asfeld entrà a la ciutat l'11 de juliol. En les capitulacions els guanyador es comprometien a respectar la vida i els béns dels vençuts i a decretar una amnistia general, però la conservació del règim polític i jurídic del regne es deixava a la decisió de Felip V.

[[Anglaterra]], que no perdia de vista les seves ambicions d'instal·lar-se fermament a la [[Mediterrània]], ocupà [[Menorca]] quan [[John Leake]] desembarcà en nom de [[Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles III]] el [[29 de setembre]] de [[1708]].<ref>Vicent Ortells i Xavier Campos, ''[http://books.google.cat/books?id=7QvkAAAAMAAJ&q=menorca+1708&dq=menorca+1708&hl=ca&ei=c0SoTNKhEMeEOu2igekM&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5&ved=0CD8Q6AEwBA Els anglicismes de Menorca: estudi històric i etimològic]'', p.14</ref> Entre 1708 i 1713 dominaran Menorca els austriacistes amb la governació dels anglesos que [[Conquesta austriacista de Menorca|ocuparen Menorca aquell mateix any]]. Cap al [[1710]] durant la guerra entre Carles VI del Sacre Imperi Romà i Felip V, els ministres britànics negociaren amb [[França]] la sobirania sobre Menorca. Menorca era per als britànics un punt estratègic de consideració i no renunciarien a ella, ja que a més era el seu botí de guerra. Gràcies a la seva ajuda estratègica, amb homes i doblers, a l'emperador Habsburg, volien a canvi una recompensa i se'n van fer amb Gibraltar, Menorca i concessions comercials a [[Amèrica]].

 

 

=== La batalla d'Almansa ===

=== La contraofensiva austriacista ===

L'estiu de 1710, l'exèrcit austriacista, reorganitzat, reprèn les accions ofensives i venç als borbònics a la [[batalla d'Almenar]] i la [[Batalla de Monte de Torrero]], recuperant l'[[Aragó]], i Carles III tornà a entrar a [[Madrid]] el [[21 de setembre]] de [[1710]], però la impossibilitat de mantenir-la els obligà a retirar-se'n, i llavors foren vençuts pels borbònics a la [[batalla de Brihuega]] i la [[Batalla de Villaviciosa de Tajuña]]; poc després, les tropes filipistes prengueren de nou l'Aragó.

 

== La resistència de Catalunya (1713-1714) ==