Revolució Oriental: diferència entre les revisions

 

== Esclat de la Revolució Oriental ==

L'esperit de la campanya era definitivament turbulent, especialment després de la [[Revolució de Maig]] i de les mesures repressives adoptades per Soria i per Elío des de Montevideo. [[Joaquín Suárez]], amb destacades figures del patriciat crioll, realitzava reunions conspiratives, per tal de promoure la revolució a la Banda Oriental. Alguns autors esmenten a la [[Conspiració de Casa Blanca]] (actual [[Departament de Paysandú]]), avortada per Michelena l'11 de febrer del 1811, però autors més crítics pensen que mai va existir <ref>{{Ref-llibre|títol=La Revolució del 1811 a la Banda Oriental. Pág. 133. |autor=Junta Departamental de Montevideo|editorial=Institut Històric i Geogràfic de l'Uruguai. Junta Departamental de Montevideo|any=1962}}</ref>

 

Llavors, cada província o unitat administrativa havia de posseir, a més del seu govern, la seva respectiva constitució i fins i tot el seu propi exèrcit, ja que Artigas creia en «''el dret dels pobles a guardar i tenir armes''». No obstant això, l'autonomia provincial estaria limitada per un govern central, que s'encarregaria d'administrar els assumptes comuns a tot el conjunt, que estaria basat en una constitució; Els pactes interprovincials que s'esmenten anteriorment. Tot això demostrava la influència que va tenir en Artigas l'experiència independentista i federalista nord-americana, ja que posseïa diversos textos de la mateixa (com la [[Declaració d'Independència dels Estats Units]] i la [[Constitució dels Estats Units]], així com les constitucions particulars d'alguns estats i un bon patrimoni de l'obra de [[Thomas Paine]]), a més de basar-se en l'antiga tradició foral hispànica. Mai s'ha sabut si Artigas plantejava un Estat federal o una confederació d'Estats.

 

 

Pel que fa als aspectes econòmics, el cabdill oriental es va mostrar en desacord amb el sistema monopolista dels temps colonials, i influït pel liberalisme, i va adoptar la política de [[lliure canvi]]. No obstant això, amb el pas del temps aquest liberalisme inicial evolucionaria cap a un posterior proteccionisme, que es faria cada vegada més marcat. Una mostra d'això va ser el Reglament de Duanes del 1815. Un altre exemple va ser el desenvolupament a les províncies de l'interior d'una indústria artesanal que competia en desavantatge respecte als productes importats d'Europa. Llavors Artigas, prestant particular atenció a aquest fet va plantejar el gravamen fiscal als productes importats per tal d'afavorir la indústria local, el que al seu torn li va comportar més dificultats amb Buenos Aires, a més d'augmentar l'hostilitat cap a la seva persona per part de Anglaterra i alienar les simpaties de la burgesia mercantil de Montevideo.