Terç de Requetès de la Mare de Déu de Montserrat: diferència entre les revisions

 

== Participació en la guerra ==

Un cop format fou destinat a la guarnició de Codo, llavors en el front estabilitzat d'Aragó. El seu bateig de foc es produí al [[front d'Aragó]] (Codo, [[Belchite]] i Quinto) el [[24 d'agost]] del [[1937]], quan amb quaranta falangistes i deu guàrdies civils mantenen i defensen les seves posicions. En aquesta acció moriren, a més de trenta-nou dels falangistes, 146 homes dels 182 que disposava la seva unitat. Arran d'aquesta acció la unitat fou guardonada amb la [[Creu de San Fernando]] i Franco permet i facilita la incorporació de catalans en aquesta unitat des de qualsevol altra unitat o nous reclutes.<ref name="Enguardia"/> Després fou reorganitzat i amb els efectius d'un batalló, operà a la comarca de [[La Serena (Badajoz)|La Serena]] ([[Extremadura]]), el juny de [[1938]]. Participà en la [[batalla de l'Ebre]] a partir del mes de juliol del [[1938]], enquadrat en la 74a Divisió franquista, en els sectors de [[Gandesa]] i de [[Vilalba dels Arcs]], on lliurà uns duríssims combats.

 

===Desfeta en l'assalt a la Punta Targa ===

El dia [[19 d'agost]], el Terç protagonitzà l'assalt a la posició republicana de la Punta Targa (cota 481), situada a la cruïlla de les carreteres que menen a [[Vilalba dels Arcs]], [[Corbera d'Ebre]], [[la Fatarella]] i [[Gandesa]] i defensada aferrissadament per la [[60a Divisió (Exèrcit Popular de la República)|60a]] i un batalló de la [[3a Divisió (Exèrcit Popular de la República)|3a]] divisions republicanes.

 

 

== Memorials al Terç ==

Hi havia un monument commemoratiu als morts del Terç a l'antiga posició de Quatre Camins. També hi havia un altre dedicat als soldats republicans morts a la posició Targa, erigit per la Germandat del Terç, a [[Vilalba dels Arcs]] ([[Terra Alta]]).<ref>[https://www.naciodigital.cat/noticia/168461/destrossen/dels/espais/historics/batalla/ebre]</ref>