Màquina Enigma: diferència entre les revisions

L{{'}}'''Enigma''' era una màquina portàtil per a [[criptografia|encriptar]] i desencriptar missatges. Més exactament, era una família de màquines criptogràfiques electromecàniques de rotor, desenvolupades i utilitzades durant la primera meitat del {{segle|XX|s}}. Foren inventades per l'enginyer alemany [[Arthur Scherbius]] als darreres mesos de la [[Primera Guerra Mundial]],<ref>{{ref-llibre|cognom=Singh|nom=Simon|author-link=Simon Singh|publication-date=1999|títol= [[The Code Book: The Science of Secrecy from Ancient Egypt to Quantum Cryptography]] |lloc=Londres| editorial=Fourth Estate|pàgina=127|isbn=1-85702-879-1}}</ref> i els primers models es van utilitzar en l'àmbit comercial a principi dels anys vint, tot i que diversos països adoptaren la màquina per emprar-la en l'àmbit governamental i militar, com és el cas de l'[[Alemanya]] [[nazi]] d'abans i durant la [[Segona Guerra Mundial]].<ref>{{ref-web|cognom=Lord|nom= Bob|títol=1937 Enigma Manual by: Jasper Rosal – English Translation|any=1998–2010|url= http://www.ilord.com/enigma-manual1937-english.html| consulta= 31 maig 2011|ref=harv}}</ref> Es van produir diversos models però els models alemanys emprats per la [[Wehrmacht]] són els més populars.

 

 

==Descripció==

 

Com les altres màquines de rotor, la màquina Enigma és un conjunt de subsistemes mecànics i elèctrics. El mecànic és un [[Teclat d'ordinador|teclat alfanumèric]], i un seguit de discos giratoris anomenats '''''rotors''''' units a un eix. Hi ha uns mecanismes que fan avançar un o més rotors quan es toca una tecla. El mecanisme per a avançar pot ser diferent segons el model. El més habitual era que el rotor dret fes una passa cada vegada que es premia una tecla, i els altres ho feien ocasionalment. Per tant, si es prem la mateixa tecla dos o més cops seguits, el resultat és diferent cada vegada. Cada cop es fa un circuit elèctric diferent.

 

== La màquina ==

 

La part elèctrica consistia en una bateria que encenia una de les làmpades, cadascuna de les quals representava una de les lletres de l'alfabet. Es pot observar a la part inferior de la imatge adjunta el teclat, i les làmpades són els circuits que apareixen al seu damunt.

 

=== «Trencant» Enigma ===

 

Els esforços que van acabar superant el xifratge alemany va començar en [[1929]] quan els [[Polònia|polonesos]] van interceptar una màquina Enigma enviada de [[Berlín]] a [[Varsòvia]] i equivocadament no protegida com a equipatge diplomàtic. No era una versió militar, però va donar la pista que els alemanys podrien utilitzar una màquina de tipus Enigma en el futur. Quan l'exèrcit alemany va començar a emprar Enigmes modificades anys després, els [[polonesos]] van intentar «trencar el sistema» buscant el cablatge dels rotors usats en la versió de l'exèrcit i trobant una manera de recuperar les configuracions usades per a cada missatge concret.<ref name=ElMundo>{{ref-notícia|títol=Tres 'hackers' polacos que salvaron miles de vidas|url=http://www.elmundo.es/elmundo/2012/10/13/internacional/1350119771.html|obra=El Mundo|data= 14 d'octubre de 2012|consulta= 15 d'octubre de 2012}}</ref>

 

 

Un jove [[matemàtic]] polonès, [[Marian Rejewski]], va fer un dels majors descobriments significatius en la història de la [[criptoanàlisi]] usant tècniques fonamentals de matemàtiques i estadística en trobar una manera de combinar-les. Rejewski es va fixar en un patró que va resultar ser vital; donat que el codi del missatge es repetia dues vegades al principi del missatge, podria suposar-se el cablatge d'un rotor no per les lletres, sinó per la manera que aquestes canviaven.

D’altra banda, el [[1939]] l'exèrcit alemany va augmentar la complexitat dels seus equips Enigma. Mentre que inicialment les màquines comptaven amb tres rotors que es canviaven de ranura, ara van introduir els dos rotors addicionals, usant així tres dels cinc rotors a qualsevol hora. Els operadors també van deixar d'enviar dues vegades les tres lletres corresponents a la configuració individual al principi de cada missatge, la qual cosa va eliminar el mètode original d'atac.

 

 

Els polonesos, conscients que la invasió alemanya s'acostava i incapaços d'aprofundir les seves tècniques amb els recursos disponibles, van decidir a mitjans del 1939 compartir el seu treball, i van passar als francesos i britànics algunes de les seves rèpliques Enigma, així com informació sobre el descobriment de Rejewski i altres tècniques que ells havien desenvolupat. Tot això es va enviar a França en valisa diplomàtica; la part britànica va ser a [[Bletchley Park]]. Fins llavors, el tràfic militar alemany de l'Enigma havia donat per vençuts tant a britànics com a francesos, que començaven a considerar possible que les comunicacions alemanyes romanguessin en la foscor durant tota la guerra.