Màquina Enigma: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - que, pel moment, + que, de moment,
m robot estandarditzant mida de les imatges, simplificant i catalanitzant codi
Línia 1:
[[Fitxer:Enigma Decoder Machine.jpg|thumb|dretaminiatura|Màquina Enigma]]
L{{'}}'''Enigma''' era una màquina portàtil per a [[criptografia|encriptar]] i desencriptar missatges. Més exactament, era una família de màquines criptogràfiques electromecàniques de rotor, desenvolupades i utilitzades durant la primera meitat del {{segle|XX|s}}. Foren inventades per l'enginyer alemany [[Arthur Scherbius]] als darreres mesos de la [[Primera Guerra Mundial]],<ref>{{ref-llibre|cognom=Singh|nom=Simon|author-link=Simon Singh|publication-date=1999|títol= [[The Code Book: The Science of Secrecy from Ancient Egypt to Quantum Cryptography]] |lloc=Londres| editorial=Fourth Estate|pàgina=127|isbn=1-85702-879-1}}</ref> i els primers models es van utilitzar en l'àmbit comercial a principi dels anys vint, tot i que diversos països adoptaren la màquina per emprar-la en l'àmbit governamental i militar, com és el cas de l'[[Alemanya]] [[nazi]] d'abans i durant la [[Segona Guerra Mundial]].<ref>{{ref-web|cognom=Lord|nom= Bob|títol=1937 Enigma Manual by: Jasper Rosal – English Translation|any=1998–2010|url= http://www.ilord.com/enigma-manual1937-english.html| consulta= 31 maig 2011|ref=harv}}</ref> Es van produir diversos models però els models alemanys emprats per la [[Wehrmacht]] són els més populars.
 
Línia 5:
 
==Descripció==
[[Fitxer:Enigma wiring kleur.svg|thumbminiatura|esquerra|El cablejat de l'Enigma mostra el seu funcionament. La tecla "A" serà codificada a una "D". D dóna com a resultat A, però A mai no dóna A. Aquesta propietat fa més segura la transmissió de missatges, però podia ser aprofitada pels criptoanalistes.]]
[[Fitxer:Enigma-action.svg|dreta|thumbnailminiatura|Es mostra l'acció combinada dels rotors de l'Enigma per a dues lletres consecutives. El corrent passa cap a un seguit de rotors, entra i surt del reflector, i torna a passar pels rotors. Les línies grises són unes altres possibles rutes de cada rotor. La lletra <tt>A</tt> dóna un resultat diferent quan es prem la tecla dos o més cops. La primera vegada és una <tt>G</tt>, la segona una <tt>C</tt>. Això és perquè el rotor dret ha fet una passa endavant i envia el corrent per un camí diferent. Els altres rotors també avancen però més a poc a poc, no a cada tecla que es prem.]]
 
Com les altres màquines de rotor, la màquina Enigma és un conjunt de subsistemes mecànics i elèctrics. El mecànic és un [[Teclat d'ordinador|teclat alfanumèric]], i un seguit de discos giratoris anomenats '''''rotors''''' units a un eix. Hi ha uns mecanismes que fan avançar un o més rotors quan es toca una tecla. El mecanisme per a avançar pot ser diferent segons el model. El més habitual era que el rotor dret fes una passa cada vegada que es premia una tecla, i els altres ho feien ocasionalment. Per tant, si es prem la mateixa tecla dos o més cops seguits, el resultat és diferent cada vegada. Cada cop es fa un circuit elèctric diferent.
Línia 13:
 
== La màquina ==
[[FileFitxer:Enigma (crittografia) - Museo scienza e tecnologia Milano.jpg|thumbminiatura|Màquina Enigma al Museu Nacional de la Ciència i la Tecnologia Leonardo da Vinci, [[Milà]].|alt=]]El mecanisme estava construït fonamentalment per un teclat similar al de les màquines d'escriure les tecles del qual eren interruptors elèctrics, un engranatge mecànic, uns rotors amb circuits interns que els interconnectaven i un panell de llums amb les lletres de l'alfabet.
 
La part elèctrica consistia en una bateria que encenia una de les làmpades, cadascuna de les quals representava una de les lletres de l'alfabet. Es pot observar a la part inferior de la imatge adjunta el teclat, i les làmpades són els circuits que apareixen al seu damunt.
Línia 250:
 
=== «Trencant» Enigma ===
[[Fitxer:Palac Saski.jpg|thumbminiatura|L'Oficina de Xifratge de l'Estat Major de Polònia estava ubicada al [[Palau Saxó]].]]
 
Els esforços que van acabar superant el xifratge alemany va començar en [[1929]] quan els [[Polònia|polonesos]] van interceptar una màquina Enigma enviada de [[Berlín]] a [[Varsòvia]] i equivocadament no protegida com a equipatge diplomàtic. No era una versió militar, però va donar la pista que els alemanys podrien utilitzar una màquina de tipus Enigma en el futur. Quan l'exèrcit alemany va començar a emprar Enigmes modificades anys després, els [[polonesos]] van intentar «trencar el sistema» buscant el cablatge dels rotors usats en la versió de l'exèrcit i trobant una manera de recuperar les configuracions usades per a cada missatge concret.<ref name=ElMundo>{{ref-notícia|títol=Tres 'hackers' polacos que salvaron miles de vidas|url=http://www.elmundo.es/elmundo/2012/10/13/internacional/1350119771.html|obra=El Mundo|data= 14 d'octubre de 2012|consulta= 15 d'octubre de 2012}}</ref>
 
[[Fitxer:Marian Rejewski.jpg|thumbminiatura|El polonès [[Marian Rejewski]].]]
 
Un jove [[matemàtic]] polonès, [[Marian Rejewski]], va fer un dels majors descobriments significatius en la història de la [[criptoanàlisi]] usant tècniques fonamentals de matemàtiques i estadística en trobar una manera de combinar-les. Rejewski es va fixar en un patró que va resultar ser vital; donat que el codi del missatge es repetia dues vegades al principi del missatge, podria suposar-se el cablatge d'un rotor no per les lletres, sinó per la manera que aquestes canviaven.
Línia 270:
D’altra banda, el [[1939]] l'exèrcit alemany va augmentar la complexitat dels seus equips Enigma. Mentre que inicialment les màquines comptaven amb tres rotors que es canviaven de ranura, ara van introduir els dos rotors addicionals, usant així tres dels cinc rotors a qualsevol hora. Els operadors també van deixar d'enviar dues vegades les tres lletres corresponents a la configuració individual al principi de cada missatge, la qual cosa va eliminar el mètode original d'atac.
 
[[Fitxer:Bletchley Park.jpg|thumbminiatura|Mansió de Bletchley Park. Aquest era el lloc on els missatges d'Enigma eren desxifrats.]]
 
Els polonesos, conscients que la invasió alemanya s'acostava i incapaços d'aprofundir les seves tècniques amb els recursos disponibles, van decidir a mitjans del 1939 compartir el seu treball, i van passar als francesos i britànics algunes de les seves rèpliques Enigma, així com informació sobre el descobriment de Rejewski i altres tècniques que ells havien desenvolupat. Tot això es va enviar a França en valisa diplomàtica; la part britànica va ser a [[Bletchley Park]]. Fins llavors, el tràfic militar alemany de l'Enigma havia donat per vençuts tant a britànics com a francesos, que començaven a considerar possible que les comunicacions alemanyes romanguessin en la foscor durant tota la guerra.