Mèxic: diferència entre les revisions

El territori mexicà fou descobert i habitat per grups de caçador-recol·lectors possiblement fa més de 30.000 anys. Restes de focs descoberts a la vall de Mèxic han estat datats amb carbó radioactiu del 21000 aC, i algunes eines de pedra s'han trobat a prop de les llars, cosa que indica la presència d'humans en aquella època.<ref name="Earliest"/> L'agricultura s'hi desenvolupà a prop del 9000 aC, tot i que el cultiu del [[blat de moro]] començà el 5000 aC.<ref>[http://www.britannica.com/eb/article-27344/Mexico Pre-Columbian Mexico]. Mexico. ''Encyclopedia Britannica''. Data d'accés: 2 d'abril de 2008</ref> Les primeres mostres de terrisseria daten del [[2500 aC]], la qual cosa marca el començament de la civilització mesoamericana, ja que defineix l'establiment de societats sedentàries. Els grups del nord de Mèxic, la regió d'Aridoamèrica, continuaren subsistint per mitjà de la recol·lecció i la caça, mentre que al centre-sud de Mèxic, la regió de [[Mesoamèrica]], amb el desenvolupament de l'agricultura, s'hi establiren societats complexes com la [[cultura olmeca]].

 

A [[Mesoamèrica]] també es desenvoluparen els sistemes d'irrigació que permetrien l'estratificació de les societats. El 100 dC, la ciutat de [[Teotihuacan]] es convertí en el centre urbà més important de la regió, i estengué la seva influència des del [[Nou Mèxic]] fins a [[Costa Rica]]. Amb una superfície de 20 quilòmetres quadrats, s'estima que la població era entre 125.000 i 200.000 habitants.<ref>[http://www.britannica.com/eb/article-27347/Mexico Early, Middle, and Late Formative periods]. Mexico. ''Encyclopedia Britannica''. Data d'accés: 2 d'abril de 2008</ref> Les ruïnes de la majestuosa ciutat inclouen la [[piràmide del Sol]] i la [[calçada dels Morts]]. Amb el pas dels segles, el territori perdé el seu poder, mentre que el món del [[Període Clàssic Mesoamericà]] començava a desintegrar-se. El 750 dC la ciutat fou cremada i el territori fou envaït per les tribus [[txitximeques]] del nord.

 

Durant els segles [[segle X|X]] i [[segle XI|XI]], el centre de Mèxic fou dominat per la civilització de Tollan-Xicocotitlan, més coneguda com a [[Tula]], la capital dels [[tolteques]]. A Tula aparegueren els primers guerrers professionals organitzats en germandats que s'identificaven amb noms d'animals, com ara els guerrers àguila, els [[guerrers jaguar]] o els guerrers coiot. Hi ha proves que els tolteques practicaren els sacrificis humans.<ref>[http://www.elbalero.gob.mx/historia/html/conquista/tolte.html Los Toltecas]. El Período Preclásico. Historia de México. Data d'accés: 2 d'abril de 2008</ref> La ciutat establí vincles importants amb altres regions de Mesoamèrica, en especial amb la [[península del Yucatán]], on es trobava la ciutat maia de [[Chichén Itzá]]. Els [[civilització maia|maies]], per la seva banda, ja havien desenvolupat una poderosa civilització des del 100 aC, que arribaria al seu zenit entre el 600 i el 900 dC. Els maies bastiren majestuosos centres cerimonials que incloïen l'ús d'arcs de mènsula i la pintura de frescos, així com la construcció d'observatoris. Les tècniques agrícoles dels maies foren molt avançades, així com el seu coneixement matemàtic i astronòmic. Els astrònoms maies desenvoluparen el que seria el calendari més acurat del món d'aleshores.<ref>[http://www.britannica.com/eb/article-27350/Mexico Classic Period]. Mexico. ''Encyclopedia Britannica''. Data d'accés: 2 d'abril de 2008</ref>

Els [[mexiques]], posteriorment coneguts com a ''[[asteques]]'', foren l'última tribu [[nahua]] a emigrar del nord a Mesoamèrica. Després d'un llarg pelegrinatge, i segons la seva llegenda, guiats pel seu déu, [[Huitzilopochtli]], fundaren el [[1325]] la ciutat de [[México-Tenochtitlán]] (avui dia la [[ciutat de Mèxic]]), sobre el lloc on havien trobat la imatge d'una àguila devorant una serp sobre un cactus —el senyal del seu déu—, imatge que es representa en la [[bandera de Mèxic]]. Els asteques s'aliaren amb els senyorius veïns de Texcoco i Tacuba, aliança que seria coneguda com la [[Triple Aliança (Mèxic)|''Triple Aliança'']]. Posteriorment, conqueriren el centre de Mèxic, i el seu imperi s'estengué des de les costes del Pacífic de l'estat actual de [[Guerrero (estat)|Guerrero]], part d'[[estat d'Oaxaca|Oaxaca]], fins al [[Soconusco]], sobre la frontera de l'actual [[Guatemala]]. Només els [[purèpetxes]], els [[tlaxcalteques]] i alguns senyorius mixteques romangueren independents del domini asteca.<ref>[http://www.elbalero.gob.mx/historia/html/conquista/aztecas.html Los Astecas]. Período Postclásico. Historia de México. Data d'accés: 2 d'abril de 2008</ref> L'imperi asteca fou, principalment, un imperi tributari; l'administració de les regions conquerides era responsabilitat de la noblesa originària i local, que només havia de retre comptes —i els tributs— als governants de Tenochtitlan.<ref>[http://www.elbalero.gob.mx/historia/html/conquista/imperio.html La Organización del Imperio Azteca]. Los Aztecas. Historia de México. Data d'accés: 2 d'abril de 2008</ref> La ciutat prosperà molt ràpidament, i amb una població de més de 200.000, es va convertir en una de les ciutats més poblades del món d'aleshores.

 

=== La Nova Espanya ===

{{AP|Nova Espanya}}

Les primeres dècades del domini espanyol foren devastadores per a les poblacions indígenes. Les guerres, l'esclavatge dels sobrevivents, i les pandèmies de les malalties desconegudes al [[Nou Món]] i portades pels conqueridors —que serien decisives en llurs victòries— mataren prop del 90% de la població originària de Mesoamèrica.<ref>[http://encarta.msn.com/encyclopedia_761588455_3/Mesoamerica.html Mesoamerica]. Encyclopedia Encarta. Data d'accés: 2 d'abril de 2008</ref><ref>[http://www.famsi.org/reports/00066/section08.htm Ethnicity, Caste, and Rulership in Mixquiahuala, México]. FAMSI. Data d'accés: 2 d'abril de 2008</ref><ref>Dow, JW (1999). [http://personalwebs.oakland.edu/~dow/personal/papers/meso/ca_of_ma.html The Cultural Anthropology of Middle Middle America]. Data d'accés: 2 d'abril de 2008</ref>

 

 

=== Mèxic independent ===

El [[Primer Imperi Mexicà|Primer Imperi mexicà]], al qual s'afegiren les intendències de Yucatán i Guatemala, fou efímer. Ferran VII no acceptà el tron de l'imperi, ja que el govern espanyol desconeixia la independència de Mèxic; i cap altre príncep europeu no gosà prendre'n el tron. Per una suposada invitació del parlament mexicà en nom del poble, Agustín de Iturbide fou coronat com a emperador de Mèxic el [[1822]]. No obstant això, tan bon punt la independència s'havia assolit, les diferències entre els republicans —liberals— i els monàrquics —conservadors— s'accentuaren. El 31 d'octubre de 1822, l'emperador dissolgué el Congrés, la qual cosa provocà la revolta victoriosa dels republicans. El [[1824]], es redactà una constitució, i Mèxic es convertí en una [[república federal]], amb el nom dels ''Estats Units Mexicans''. Les províncies i intendències es convertiren en estats constituents de la federació o territoris, llevat de la [[Capitania General de Guatemala]], que se'n separà, per formar un estat independent, les [[Províncies Unides d'Amèrica Central]].

 

La decepció amb el retorn de Santa Anna a la presidència i un segon breu règim inconstitucional, produí un aixecament armat conegut com la ''Revolució d'Ayutla'' després de la qual es promulgaren una sèrie de reformes liberals i una nova constitució federal el [[1857]]. Aquestes lleis, conegudes posteriorment com les ''Lleis de Reforma'', feien una separació d'Església i estat, i afectà els interessos dels conservadors i del clericat, la qual cosa produí una guerra civil, coneguda com la ''[[Guerra de Reforma]]'', que acabaria amb la victòria dels liberals. Amb una economia en bancarrota per les guerres anteriors, el govern declarà la cessació temporal dels pagaments del deute extern; el [[Regne Unit]], [[Espanya]] i [[França]] amenaçaren d'envair Mèxic, fins que no tornés a fer-ne els pagaments. El Regne Unit i Espanya es retiraren, però Napoleó III ja tenia altres plans. El [[1863]], el país fou [[intervenció francesa a Mèxic|envaït per França]], que volia establir l'arxiduc [[Maximilià I de Mèxic|Ferran Maximilià d'Habsburg]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Díaz López |nom=Lilia |títol=Versión francesa de México: 1864-1867 |url= http://books.google.cat/books?id=UJECAAAAMAAJ&q=maximiliano+10+abril+1864&dq=maximiliano+10+abril+1864&hl=ca&sa=X&ei=czQbUrrzDYKd7Qbi0YCQAw&ved=0CGUQ6AEwBzgK |llengua= castellà | editorial=Colegio de México |data=1967 |pàgines=201 |isbn=}}</ref> com a emperador de Mèxic amb el suport del clergat catòlic i els conservadors mexicans. Aquest govern, que ressuscitava l'Imperi mexicà, no va ser reconegut pel govern republicà exiliat al nord i encapçalat per [[Benito Juárez]]. Després de tres anys de lluita, i amb la retirada del suport francès al govern de Maximilià, Juárez sortí victoriós i restaurà el govern republicà el [[1867]].

 

[[Porfirio Díaz]], un general republicà durant la intervenció francesa, governà Mèxic de 1876 a 1880 i de 1880 a 1911 en diverses reeleccions consecutives. Aquest període de govern, conservador i progressista, conegut com el ''Porfiriato'' o ''Pax Porfiriana'', es caracteritzà per assoliments econòmics sorprenents acompanyats d'inversió i immigració estrangeres, el suport a les arts i les ciències, i tot alhora, una greu desigualtat social i repressió política. Després d'un flagrant frau electoral el 1910, [[Francisco I. Madero]] convocà el poble a aixecar-se en armes, iniciant així la [[Revolució Mexicana|Revolució mexicana]]. El 1911, Díaz renuncià i Madero fou elegit com a president, però fou assassinat en [[cop d'estat]] encapçalat pel general conservador [[Victoriano Huerta]] després d'una reunió secreta amb l'ambaixador nord-americà [[Henry Lane Wilson]], el 1913. La guerra armada recomençà, amb generals populars com [[Pancho Villa]] i [[Emiliano Zapata]], que representaven els camperols, cadascú amb un exèrcit de seguidors. Un tercer exèrcit, l'exèrcit constitucionalista, encapçalat per Venustiano Carranza, vencé les forces del dictador i unificà tots els generals revolucionaris. Convocà un congrés constituent per esmenar la constitució i incloure-hi les premisses [[socialdemocràcia|socialdemòcrates]] que inspiraren la revolució. El text resultant fou una nova constitució, encara vigent, promulgada el [[1917]]. Carranza fou assassinat el [[1920]] i fou succeït per Álvaro Obregón i aquest per Plutarco Elías Calles. Obregón fou reelegit el [[1928]], però fou assassinat abans de prendre el poder. Calles decidí unir tots els corrents polítics emanats de la revolució en un partit, el Partit Nacional Revolucionari (PNR), predecessor del [[Partit Revolucionari Institucional]], que es convertiria en el partit polític més influent de la política mexicana durant els següents setanta anys.

 

=== Mèxic contemporani ===

Amb la unió de les faccions revolucionàries, Mèxic assolí l'estabilitat política i social per emprendre el camí del creixement econòmic; de fet, el període de 1930 a 1970, marcat pel desenvolupament econòmic, és conegut pels historiadors com el [[Miracle Mexicà|''Miracle mexicà'']]. El Partit Nacional Revolucionari es transformà en el Partit de la Revolució Mexicana durant el govern de [[Lázaro Cárdenas]], que aconseguiria el suport dels sindicats obrers i agrícoles en donar-los veu dins el partit mateix. El [[1938]], Cárdenas nacionalitzà la indústria petroliera.

 

Després de la derrota de la [[Segona República Espanyola|Segona República espanyola]] en la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]], Mèxic obrí les portes als refugiats i exiliats, entre els quals un gran nombre de catalans, que tingueren un paper molt important en la vida econòmica, i en les cultures i les arts mexicanes.<ref>[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0248805 Mèxic. L'hegemonia del PRI]. ''Enciclopèdia Catalana''. Data d'accés: 4 d'abril de 2008</ref> El [[1968]] ocorregué, poc abans de la inauguració dels [[Jocs Olímpics]] d'estiu a la [[ciutat de Mèxic]], un gran moviment estudiantil, com ja havia ocorregut en moltes altres ciutats del món. La revolta estudiantil sofrí la brutal repressió de l'exèrcit coneguda com la ''[[Massacre de Tlatelolco]]'', el 2 d'octubre.

 

El govern realitzà, per mitjà de l'endeutament, grans inversions en la indústria petroliera durant la dècada de 1970, en què els preus del petroli es trobaven en màxims històrics, per tal de revitalitzar l'economia. Com a empresa nacionalitzada, les entrades del petroli permeteren que el govern del president [[Luis Echeverría]] emprengués programes de [[benestar social]]. No obstant això, a causa de la dolenta administració de les despeses públiques i de la caiguda abrupta dels preus del petroli al començament de la dècada dels vuitanta, amb una puja substancial de les taxes internacionals d'interès, Mèxic entrà en una greu recessió econòmica i es declarà incapaç de complir amb els pagaments del deute extern. El seguiren les grans economies de Llatinoamèrica.

 

== Geografia física ==

{{principal|Geografia física de Mèxic}}

Mèxic és situat al subcontinent de l'[[Amèrica del Nord]]. Geològicament la frontera entre l'Amèrica del Nord i l'[[Amèrica Central]] és l'[[istme de Tehuantepec]], la qual cosa posa el 12% del territori mexicà —incloent-hi la [[península de Yucatán]]— en aquesta última regió; fisiogràficament l'[[Sierra Nevada Mexicana|Eix Volcànic Transversal]] (o la ''Sierra Nevada'') divideix les dues regions.<ref>Nord-amèrica, de la ''[http://www.grec.cat Gran ''Enciclopèdia Catalana'']</ref> Geopolíticament, tanmateix, la frontera entre l'Amèrica del Nord i l'Amèrica Central és la frontera amb [[Belize]] i [[Guatemala]], i Mèxic és considerat un país nord-americà.

 

 

=== Topografia ===

La topografia mexicana és força accidentada. El territori mexicà és situat en una de les àrees tectòniques més dinàmiques del món; és part de l'«[[Anell de Foc del Pacífic]]», una regió d'activitats volcànica i sísmica.<ref name=britannica/> Mèxic es troba a la regió occidental de la [[placa Nord-americana]] i la seva intersecció amb la [[Placa de Cocos|placa de Coco]] i la [[placa del Carib]]. Fisiogràficament el país pot subdividir-se en nou regions principals:<ref name=britannica/>

* La [[península de Baixa Califòrnia]], al nord-oest del país.

 

=== Hidrografia ===

Atesa la topografia mexicana, a Mèxic hi ha pocs rius molt extensos o llacs naturals. Els rius més importants són el [[riu Lerma]], que neix a la conca de Toluca, omple el [[llac de Chapala]], el més gran de Mèxic, i desemboca a l'oceà Pacífic. El riu [[Pánuco]] neix a l'Altiplà, creua la serra Madre Oriental i desemboca al golf de Mèxic. El riu [[Balsas]] drena la Depressió del Balsas i altres regions del sud de l'Altiplà Mexicà, creua la serra Madre del Sud i desemboca a l'oceà Pacífic, al sud. El [[Grijalva]] i [[Usumacinta|l'Usumacinta]] formen un sistema que drena les serralades de Chiapas i, com el riu [[Papaloapan]], desemboca al golf de Mèxic. Altres llacs, com ara el [[Pátzcuaro]] i [[Cuitzeo]], són els romanents dels vastos llacs i pantans que cobrien la major part del sud de l'Altiplà abans de l'arribada dels europeus.<ref name=britannica/>

 

 

=== Biodiversitat ===

Mèxic és un dels 17 [[països megadiversos]] del món. Amb més de 200.000 espècies diferents, Mèxic és la llar del 10-12% de la diversitat del món.<ref name="SEMARNAT">[http://cruzadabosquesagua.semarnat.gob.mx/iii.html Biodiversidad] SEMARNAT</ref> Mèxic és el primer estat del món en biodiversitat en [[rèptils]] amb 707 espècies conegudes, segon en [[mamífers]] amb 438 espècies, quart en [[amfibis]] amb 290 espècies, i quart en [[flora]] amb 26.000 espècies diferents.<ref>[http://oregon.conevyt.org.mx/actividades/diversidad/lectura_biodiversidad.htm Biodiversidad en México]</ref> Mèxic també és considerat el segon estat del món en nombre d'ecosistemes i quart en nombre total d'espècies. Aproximadament, 2.500 espècies són protegides per lleis mexicanes.<ref name="SNIB">[http://www.conabio.gob.mx/institucion/snib/doctos/acerca.html Sistema Nacional de Información sobre la Biodiversidad en México]</ref> El govern mexicà ha creat el Sistema Nacional d'Informació sobre Biodiversitat, per estudiar i promoure l'ús sostenible dels ecosistemes del territori.

 

{{principal|política de Mèxic}}

=== Organització política ===

Els Estats Units Mexicans són una federació el govern de la qual és representatiu, [[democràcia|democràtic]] i [[república|republicà]] basat en un [[sistema presidencialista]] d'acord amb la [[constitució de Mèxic|Constitució de 1917]]. La constitució estableix tres nivells de govern: la Unió federal, els governs estatals i els governs municipals. Tots els funcionaris públics en els tres nivells són elegits per mitjà de l'[[escrutini uninominal majoritari]], per [[representació proporcional]], o són designats per altres funcionaris que han estat elegits per mitjà del sufragi.

 

 

==== Catalunya i Mèxic ====

Les relacions entre Catalunya i Mèxic es van enfortir a partir de la [[Guerra Civil espanyola]]. El 10 de novembre de 1938 el govern mexicà publicà en el ''Diari Oficial de la Federació'' que rebria sense límit tots els nacionals d'una llista de països. S'estima que més de la meitat de tots els exiliats catalans al continent americà s'establiren a Mèxic.<ref name=revista>[http://www.gencat.cat/catalonianews/cast/catnews_cast02/02_cast.pdf Admiración Mutua] Catalonia News. Octobre de 2006</ref> El president mexicà [[Lázaro Cárdenas del Río]] no sols va obrir les portes als exiliats catalans, sinó que el govern va atorgar la [[nacionalitat mexicana]] com a protecció sense límits a tots els exiliats només trepitjar territori mexicà.<ref name=medalla>[http://www.gencat.cat/diari/5457/09244046.htm Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya DOGC núm. 5457 - 03/09/2009</ref> Amb l'arribada de les tropes [[nazi]]s a França, el govern mexicà va anunciar a la seva contrapart francesa que els exiliats republicans en territori francès rebrien la protecció de la bandera de Mèxic. Els exiliats catalans a més de rebre l'acolliment, també van obtenir la llibertat i el suport actiu per a la producció científica i intel·lectual de la comunitat.<ref name=medalla/> El govern va fundar el ''[[Colegio de México]]'', amb el propòsit d'oferir als intel·lectuals republicans un espai de trobada. Les lletres catalanes van ser impulsades pels catalans exiliats des de Mèxic amb la publicació de revistes com ara ''[[Quaderns de l'exili]]'', ''[[Full català]]'', ''[[El poble català]]'', la ''[[Revista dels catalans d'Amèrica]]'', ''Lletres'' i ''Catalunya''. Mèxic va acollir grans noms de la literatura catalana, com ara [[Josep Carner i Puig-Oriol|Josep Carner]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Vallverdú i Aixalà |nom=Josep |títol=Josep Carner i Puig-Oriol : semblança biogràfica: conferència pronunciada davant el Ple per Josep Vallverdú i Aixalà el dia 18 de desembre de 2006 |url= http://books.google.cat/books?id=7TDzwj4qoEUC&pg=PA10&dq=Josep+Carner+m%C3%A8xic&hl=ca&sa=X&ei=kaY0UsjjIPOI7AaV94CwDA&ved=0CDIQ6AEwAA#v=onepage&q=Josep%20Carner%20m%C3%A8xic&f=false |llengua= | editorial=Institut d'Estudis Catalans |data=2008 |pàgines=10 |isbn=847283963X}}</ref> [[Agustí Bartra]], [[Anna Murià]], [[Avel·lí Artís-Gener|Avel·lí Artís-Gener Tisner]] i [[Pere Calders]]. Als anys quaranta, Mèxic es va convertir en la capital de l'edició de llibres i revistes en llengua catalana.<ref name=medalla/>

 

Tot i que el govern respecta els drets humans dels ciutadans,<ref name=secubrit>[http://www.britannica.com/eb/article-259831/Mexico Security]. Mexico. ''[[Encyclopedia Britannica]]''. Data d'accés: 4-03-2008</ref> se n'han reportat abusos seriosos en les operacions de seguretat a les comunitats indígenes i els barris pobres de les grans ciutats.<ref name=secubrit/> La Comissió Nacional dels Drets Humans, tanmateix, ha tingut poca influència per revertir aquesta tendència, documentant tot, però sense fer condemnes públiques dels funcionaris que ignorin les seves recomanacions i declaracions.<ref>[http://www.economist.com/world/la/displaystory.cfm?story_id=10696136 Big, expensive and weirdly spineless]. ''[[The Economist]]''. Data: 14-02-2008. Data d'accés: 4-03-2008</ref> Segons la llei, tots els acusats gaudeixen dels mateixos drets que els asseguren judicis nets i un tracte humà; tanmateix, el sistema està sobrecarregat i s'enfronta a molts problemes.<ref name=justbrit>[http://www.britannica.com/eb/article-259829/Mexico Justice]. Mexico. ''[[Encyclopedia Britannica]]''. Data d'accés: 4-03-2008</ref> Malgrat els esforços de les autoritats a combatre el crim i el frau, pocs mexicans tenen confiança en la policia o el sistema judicial, i per tant no tots els crims es reporten.<ref name=justbrit/> El [[2008]], el president Calderón va proposar una reforma significativa del sistema judicial, la qual va ser aprovada pel Congrés de la Unió, la qual incloïa els judicis orals, la suposició de la innocència de tots els acusats, i l'atorgament d'autoritat dels policies locals per realitzar investigacions —abans una prerrogativa dels cossos de policia especialitzats— i altres modificacions per accelerar els processos judicials.<ref>McKinley, JC Jr. (7 de març de 2008) [http://www.nytimes.com/2008/03/07/world/americas/07mexico.html?_r=1&oref=slogin Mexico's Congress Passes Overhaul of Justice Laws]. ''[[The New York Times]]''. Data d'accés: 18-03-2008</ref>

 

 

Els crims totals per càpita en mitjana són 12 per cada 10.000 habitants, ocupen la 39a posició en una enquesta de 60 estats.<ref>[http://www.nationmaster.com/country/mx-mexico/cri-crime Mexican Crime Statistics]. Data d'accés: 4-03-2008</ref> Els crims violents són un problema seriós; la taxa d'[[homicidi]]s és d'11 a 14 per cada 100.000 habitants.<ref name=usaid>Sibaja, H ''et al''. (2006). [http://www.usaid.gov/locations/latin_america_caribbean/democracy/mexico_profile.pdf Central America and Mexico Gang Assessment. Annex 4: Southern and Northern Borders of Mexico Profile]. United States Agency of International Development. Data d'accés: 3-04-2008</ref> El narcotràfic i les activitats relacionades són un dels problemes principals de Mèxic. Els càrtels de la droga són molt actius a ambdós costats de la frontera amb els [[Estats Units]]; la corrupció de la policia i la col·lusió amb els càrtels ha estat un problema crucial.<ref name=usaid/> L'actual president, Felipe Calderón, ha fet de la [[Guerra contra el narcotràfic a Mèxic|lluita contra el narcotràfic]] una de les prioritats principals de la seva administració. En una política controvertida, Calderón va desplegar l'exèrcit a les ciutats on operen els càrtels de la droga. Tot i que aquesta decisió ha estat força criticada pels partits d'oposició i la Comissió dels Drets Humans, i que ha costat més de mil vides de soldats, els seus resultats han estat elogiats per l'[[Oficina dels Narcòtics i els Afers de l'Ordre Públic]] dels Estats Units.<ref>Bureau of International Narcotics and Law Enforcement Affairs. (2008). [http://web.archive.org/web/20080306074920/http://www.state.gov/p/inl/rls/nrcrpt/2008/vol1/html/100777.htm International Narcotics Control Strategy Report]. Data d'accés: 4-03-2008</ref> L'octubre del 2007, el president Calderón i el president estatunidenc [[George W. Bush]] van anunciar la [[Iniciativa Mérida]], un pla històric de cooperació entre els dos estats en temes d'ordre públic.<ref>Gómez, Natalia (2007). [http://www.el-universal.com.mx/notas/456623.html Otorgará Iniciativa Mérida 500 mdd a México en primer año]. El Universal. Data d'accés: 4-03-2008</ref>

Mèxic té una economia de lliure mercat orientada a les exportacions. És un país de renda mitjana alta,<ref>[http://web.worldbank.org/WBSITE/EXTERNAL/DATASTATISTICS/0,,contentMDK:20421402~pagePK:64133150~piPK:64133175~theSitePK:239419,00.html#Upper_middle_income List of upper middle-income countries by the World Bank]</ref> amb la renda per càpita més alta de [[Llatinoamèrica]] en termes nominals.<ref name="World Bank">[http://web.worldbank.org/WBSITE/EXTERNAL/COUNTRIES/LACEXT/MEXICOEXTN/0,,contentMDK:20185184~pagePK:141137~piPK:141127~theSitePK:338397,00.html World Bank's Mexico Country Brief]</ref> Mèxic és la 13a economia més gran del món d'acord amb el [[Producte interior brut]] en [[paritat de poder adquisitiu]] i la segona més gran de Llatinoamèrica, després del Brasil.<ref>[https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/rankorder/2001rank.html Countries Ranked by GDP] CIA Factbook</ref> Després de la crisi de [[1994]], Mèxic s'ha recuperat ràpidament amb la construcció d'una economia moderna i diversificada.<ref name="World Bank"/> Les administracions recents han millorat la infraestructura i han permès la competència privada en els ports marítims, [[aeroport]]s, [[ferrocarril]]s, les empreses de telecomunicacions, la generació de l'electricitat (de manera limitada) i la distribució de gas natural.

 

Segons l'Informe del 2007/2008 de les [[Nacions Unides]] sobre el Desenvolupament Humà, l'11,6% de la població viu en [[pobresa]],<ref>Pobresa definida com a percentatge de la població que viu amb menys de 2 dòlars nord-americans per dia, a [http://hdrstats.undp.org/indicators/24.html Human Development Report 2007/2008] UNDP. Data d'accés: 4 de juliol de 2007</ref> i el 3% en [[pobresa extrema]].<ref>Pobresa extrema definida com a percentatge de la població que viu amb menys d'1 dòlar nord-americà per dia, a [http://hdrstats.undp.org/indicators/23.html Human Development Report 2007/2008]. United Nations. Data d'accés: 4 de juliol de 2008</ref> La desigualtat de la renda encara és un problema greu, i existeixen divisions entre rics i pobres, el nord i el sud, i les àrees rurals i urbanes. Els contrastos en el desenvolupament humà ([[índex de desenvolupament humà|IDH]]) mostren una gran disparitat entre municipis rics, com ara la [[Benito Juárez, D.F.|delegació Benito Juárez]] al [[Districte Federal de Mèxic|Districte Federal]] o [[San Pedro Garza García]] a [[Nuevo León]], amb un nivell de desenvolupament econòmic, educatiu i de sanitat similar al d'[[Itàlia]], i els més pobres, com ara el municipi de Metlatonoc, a [[Estat de Guerrero|Guerrero]], amb el menor nivell d'IDH, similar al de [[Malawi]].<ref>{{citar ref | editor=Programa de las Naciones Unidas para el Desarrollo (PNUD) | títol=Informe sobre desarrollo humano México 2004 | url= http://hdr.undp.org/sites/default/files/mexico_2004_sp.pdf | consulta=2 novembre 2015 | format=pdf | isbn=968-7462-40-X}}</ref>

 

Molts dels efectes positius en la reducció de la pobresa i l'increment del poder adquisitiu de la classe mitjana han estat atribuïts a l'estabilitat macroeconòmica aconseguida en les últimes dues administracions presidencials. El creixement del PIB anual mitjà de [[1995]] al [[2002]] va ser del 5,1%.<ref name="Crandall">CRANDALL, R (2004) "Mexico's Domestic Economy: Policy Options and Choices" in ''Mexico's Democracy at Work'', Crandall, Paz and Roett (editors): Lynne Reinner Publishers, USA</ref> La desacceleració econòmica dels [[Estats Units]] va produir un efecte similar, però més greu, a Mèxic, del qual es va recuperar ràpidament i va créixer 4,1% el [[2004]], 3% el [[2005]] i 4,8% el [[2006]]. La inflació s'ha reduït a mínims històrics de 3,3% el 2005, i les taxes d'interès també es troben a mínims històrics, la qual cosa ha estimulat el consum a crèdit de la classe mitjana. L'administració del president Fox va aconseguir l'estabilitat monetària: el dèficit del pressupost es va reduir, i el deute extern ara representa només el 20% del PIB.<ref name="Crandall"/> Mèxic comparteix amb [[Xile]] el grau més alt d'inversió basat en el crèdit a llarg termini del deute, de la regió llatinoamericana. La reducció en la pobresa també s'ha produït gràcies a les [[remesa|remeses]] dels mexicans residents als Estats Units, que han assolit una xifra de 20 mil milions de dòlars per any, i s'han convertit en la segona font més de capital estranger.<ref>[http://www.usatoday.com/news/world/2006-09-28-mexico-us-border_x.htm "Mexico opposed to U.S. border wall"]. ''USA Today''. Data d'accés:28 de setembre de 2006.</ref>

 

Mèxic és un dels estats més oberts del món, ja que al voltant del 90% del [[comerç]] es troba sota les estipulacions de diversos [[tractat de lliure comerç|tractats de lliure comerç]] amb més de 40 països, dels quals, la [[NAFTA]], amb els seus veïns nord-americans, és el més influent: gairebé el 90% de les exportacions de Mèxic es dirigeixen als Estats Units o al Canadà i gairebé el 55% de les importacions en provenen.<ref name=CIA_econ>{{ref-web|títol = CIA The World Factbook, "Mexico - Economy"| editor = CIA|url = https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/mx.html| consulta= 2007-10-01}}</ref> Altres tractats importants que Mèxic ha signat són els tractats amb la [[Unió Europea]], amb [[Japó]], amb [[Israel]] i altres estats de Llatinoamèrica. Com a tal, Mèxic s'ha convertit en una potència comercial internacional; és el quinzè exportador més gran del món —desè si la Unió Europea es considera una sola entitat.<ref name=ciaexports>[https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/rankorder/2078rank.html Rank Order of Total Value of Exports] CIA Factbook</ref> De fet, Mèxic exporta més que la suma de les exportacions de tots els estats del [[Mercosur]] i [[Veneçuela]].<ref name=ciaexports/>

 

=== Turisme ===

{{principal|Turisme a Mèxic}}

Segons l'[[Organització Mundial de Turisme]], Mèxic té una de les indústries del [[turisme]] més gran del món. El 2005, va ser la setena destinació turística més visitada del món, amb més de 20 milions de turistes a l'any.<ref>

{{ref-web|url= http://www.world-tourism.org/facts/eng/pdf/indicators/Top25_ita.pdf |títol=World's Top Tourism Destinations (absolute numbers) | consulta=2007-02-16 |autor=UNTWO |format=PDF}}</ref> El turisme també és el tercer component més gran del sector industrial del PIB.<ref>{{ref-web| url = http://www.nmsu.edu/~frontera/old_1996/sep96/996mxtur.htm| títol = Tourism Industry in Mexico| consulta = 2007-10-01| editor = New Mexico State University| data = 2006-09-01

==== Transport ====

{{principal|Transports a Mèxic}}

La xarxa de carreteres pavimentades de Mèxic és la més extensa de l'Amèrica Llatina, amb una longitud total de 116.802 km el 2005; 10.474 km eren autopistes de més de 4 carrils,<ref>[http://dgaf.sct.gob.mx/fileadmin/EST_BASICA/EST_BASICA_2005/EST2005_12INFRA.pdf Infraestructura Carretera]. Secretaría de Comunicaciones y Transportes</ref> la majoria de les quals eren autopistes de concessió i peatge. Tanmateix, atesa l'orografia diversa de Mèxic —la major part del territori és creuat per serralades de gran altitud —així com les dificultats econòmiques, han impedit que Mèxic creés una xarxa integral de transport. Tot i que ha millorat durant l'última dècada, encara no satisfà les necessitats nacionals de manera adequada.<ref name=britinfra>[http://www.britannica.com/eb/article-27400/Mexico Transportation and Telecommunications]. ''Encyclopedia Britannica''.</ref>

 

==== Telecomunicacions ====

{{principal|Comunicacions a Mèxic}}

La indústria de les telecomunicacions està dominada per [[Telmex]] (''Teléfonos de México''), empresa privatitzada el 1990. El 2006, Telmex havia estès les seves operacions internacionalment a Colòmbia, el Perú, Xile, Argentina, el Brasil, Uruguai i els Estats Units. Tot i que Telmex té més del 70% del mercat nacional, hi ha altres indústries locals com ara [[Axtel]] i [[Maxcom]]. Atesa l'orografia mexicana, la penetració de línies fixes per càpita és baixa en comparació amb altres estats de la regió (20%). Per contra, la telefonia mòbil té una penetració del 57%.<ref name=ciacom>[https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/mx.html Communications] CIA Factbook</ref> La indústria de les telecomunicacions és regulada per mitjà de la ''Comisión Federal de Telecomunicaciones''.

 

=== Llengües ===

{{principal|Llengües de Mèxic}}

Mèxic és el país castellanoparlant més poblat del món, amb més del doble de població que [[Espanya]], [[Colòmbia]] o l'[[Argentina]]. De fet, un terç de tots els castellanoparlants del món viuen a Mèxic.<ref>De tots els que parlen el castellà com a llengua materna</ref> El 98,8% de la població mexicana parla el castellà; l'1,5% parla el [[nàhuatl]] i el 0,8% parla el [[llengua maia|maia]]. Segons les dades de l'últim cens lingüístic (2000) el 7,1% de la població mexicana —és a dir, al voltant de la meitat del total de la població indígena— parla alguna llengua ameríndia, i l'1,2% no parla el castellà.<ref>{{ref-web| url = http://www.inegi.gob.mx/prod_serv/contenidos/espanol/bvinegi/productos/censos/poblacion/2000/definitivos/Nal/tabulados/00li01.pdf| títol = Población de 5 años y más por entidad federativa y más por entidad federativa, sexo y grupos lengua indígena quinquenales de edad, y su distribución según condición de habla indígena y habla española.| consulta = 13 de desembre de 2007| editor = INEGI, México

}}</ref>

 

=== Religió ===

No hi ha cap religió oficial a Mèxic, i a diferència d'altres estats llatinoamericans, la constitució de 1917 i les lleis anticlericals subsegüents van posar limitacions estrictes a l'Església i la seva influència en els afers polítics. A més a més, el govern no proveeix recursos econòmics per a l'Església catòlica i aquesta no pot participar en l'educació pública, que ha de ser completament laica. Els sacerdots perdien el dret a votar i a ser votats, i les propietats de l'Església passaven a mans de l'estat. Algunes d'aquestes restriccions van ser eliminades el 1992, com ara la concessió dels drets de propietat, el dret a votar dels sacerdots, així com el límit del nombre total de sacerdots al país.<ref>{{ref-web| url = http://www.state.gov/g/drl/rls/irf/2003/24499.htm| títol = Mexico| consulta = 4 de novembre de 2007| obra = International Religious Report| editor = U.S. Department of State| data = 2003

}}</ref>

 

=== Educació ===

Mèxic ha assolit millorar el nivell educatiu durant les últimes dues dècades. El [[2004]] la taxa d'alfabetització general era del 92,2%, i la taxa d'alfabetització juvenil era del 96%. L'educació primària i secundària és gratuïta i obligatòria. Encara que els programes d'educació bilingüe han existit des de la dècada de 1960 en les comunitats indígenes, després d'una esmena constitucional durant la dècada de 1990, els programes s'han estès i els llibres de text gratuïts en l'actualitat es produeixen en moltes llengües indígenes.

 

 

=== Ciència i tecnologia ===

Alguns dels enginyers i científics més reconeguts de Mèxic són [[Luis E. Miramontes]], coinventor de la [[contracepció|píndola anticonceptiva]] i [[Guillermo González Camarena]], creador de l'adaptador cromoscòpic per a la televisió, el primer sistema de transmissió a color per [[televisió]]. [[Rodolfo Neri Vela]] va ser el primer i únic mexicà que va viatjar a l'espai en la missió STS-61-B el [[1985]]. El doctor [[Mario J. Molina]], premi [[Nobel]] de [[química]], actualment col·labora amb projectes de reducció de contaminants de la [[vall de Mèxic]].

 

=== Sanitat ===

Des de la dècada de 1990, Mèxic ha entrat en una etapa de transició quant als indicadors de salut de la població; des d'aleshores, Mèxic presenta patrons de mortalitat que s'assemblen als dels [[països desenvolupats]].<ref name=socialsec>MIró, R i Merill T.L. ed. (1996). "[http://countrystudies.us/mexico/63.htm Mexico - Health Care and Social Security]". Mexico: A Country Study. Washington: GPO for the Library of Congress, 1996. [Consulta: 21 d'octubre de 2009]</ref> Les taxes de morbiditat per a les malalties típiques dels països pobres es van reduir substancialment.<ref name=socialsec/> Tot i així, el govern reconeix que aquesta transició és incompleta: l'estatus més pobre de la població encara presenta malalties relacionades amb condicions d'habitatge insalubres, dietes inadequades i poc accés als serveis de salut,<ref name=socialsec/> sobretot a les comunitats rurals i indígenes.<ref name=britannica/> De fet, hi ha diferències notables en les condicions de salut entre les àrees urbanes i rurals.<ref name=britannica/>

Els serveis de salut són subvencionats i disponibles per a tots els mexicans, i gestionats mitjançant [[Institut Mexicà de Seguretat Social|l'Institut Mexicà de Seguretat Social]] (IMSS), l'[[Institut de Seguretat i Serveis Socials per als Treballadors de l'Estat]] (ISSSTE),<ref name=britannica/> i els hospitals i clíniques per als membres de les forces armades.<ref name=socialsec/> La cobertura de seguretat social és gratuïta per a tots els treballadors del sector formal i les seves famílies, el percentatge del qual ha oscil·lat al voltant del 50% de la població mexicana.<ref name=socialsec/><ref name=sintesis>[http://sinais.salud.gob.mx/descargas/pdf/SE01_PoblacionesInst.pdf Síntesis Ejecutiva]. Poblaciones de las Instituciones Prestadoras de Servicios de Salud de México: Definición y Construcción. Secretaria de Salud, México. [Consulta: 21 d'octubre de 2009]</ref> Els treballadors del sector informal —la població «oberta»— accedeixen als serveis de salut mitjançant diverses agències del govern, com ara ''IMSS-Oportunidades'' (abans, ''IMSS-Solidaritat'').<ref>[http://www.imss.gob.mx/instituto/historia/imss_oportunidades.htm IMSS Oportunidades]. Secretaría de Salud, México. [Consulta: 21 d'octubre de 2009]</ref> El sistema s'ha descentralitzat i les operacions són gestionades pels estats de la federació. L'administració del president [[Vicente Fox|Fox]] va implementar un programa d'«Assegurança Popular» per a totes les persones de recursos escassos, en atur i els autònoms que no reben cobertura de cap institució de seguretat social.<ref>[http://www.seguro-popular.salud.gob.mx/index.php?option=com_content&view=article&id=4&Itemid=3 Seguro Popular]. Secretaría de Salud, México. [Consulta: 21 d'octubre de 2009]</ref>

 

== Cultura i lleure ==

La cultura mexicana és el resultat d'una sèrie de processos d'intercanvi d'idees violents i pacífics, així com de l'assimilació d'elements culturals exògens i la reinterpretació dels elements culturals endògens. Mostra una mescla rica, i alhora complexa, de tradicions indígenes, espanyoles i, fins i tot, estatunidenques.<ref name=encartaesp>5. Cultura. México. MSN Encarta en español.</ref> Com va ser el cas de la majoria dels estats llatinoamericans, quan Mèxic es va independitzar va crear, lentament, una identitat nacional pròpia que continuava sent un país multiètnic.

 

 

=== Les arts ===

L'art postrevolucionari a Mèxic va trobar la seva expressió en les obres d'artistes reconeguts com [[Frida Kahlo]], [[Diego Rivera]], [[José Clemente Orozco]], [[Rufino Tamayo]] i [[David Alfaro Siqueiros]], entre d'altres. Diego Rivera és l'artista mexicà més reconegut del [[muralisme]] contemporani. Alguns dels seus murals es troben al Palau Nacional, el Palau de Belles Arts, hospitals i fins i tot al Centre Rockefeller dels [[Estats Units]].

 

 

=== Esports ===

Mèxic va ser seu dels [[Jocs Olímpics]] d'estiu el [[1968]], i de la [[Copa del Món de Futbol]] de la [[FIFA]] el [[1970]] i el [[1986]]. L'esport nacional de Mèxic és la ''charrería''. La [[tauromàquia]] també és molt popular. ''[[La Monumental (Mèxic)|La Monumental]]'' és la plaça de bous més gran del món, amb capacitat per a 50.000 persones.