Batalla de Roliça: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m robot estandarditzant mida de les imatges, simplificant i catalanitzant codi
Línia 15:
El ''Cos d'Observació de la Gironda'', després de creuar Espanya, va entrar a Portugal el [[17 de novembre]] de [[1807]], acompanyat de tres divisions espanyoles i el dia 30 [[Jean-Andoche Junot]] va entrar a [[Lisboa]] amb uns 1.500 homes esgotats de la marxa mentre el gruix de l'exèrcit va arribar els dies següents. No hi va haver resistència a la invasió però la família reial va refugiar-se a [[Brasil]].<ref>{{ref-llibre |cognom=Oman |nom=Charles |títol=A History of the Peninsular War |pàgines=28 |editorial=Kessinger Publishing |any=2010 |isbn=1432636820}}</ref>
 
El descontentament creixia dia a dia i, quan va esclatar la revolta a Espanya el 2 de maig de 1808, la posició de Junot es va tornar difícil de sostenir, ja que a les tropes espanyoles que l’havienl'havien acompanyat simpatitzaven amb la revolta. Les revoltes van sorgir a Portugal el juny i el juliol de 1808 i van portar a la decisió d’enviard'enviar un contingent britànic. Mesos després d’ocupard'ocupar [[Portugal]], [[Napoleó]] va emprendre la conquesta i el control d’Espanyad'Espanya. Va trobar molta resistència, però desorganitzada fins i tot quan era efectiva. A finals de juliol, els espanyols havien enfrontat amb els francesos una dotzena de vegades, guanyant, o almenys sense perdre, en set d’aquestsd'aquests encontres. La seva victòria més espectacular va ser al sud d'Espanya el 23 de juliol de 1808, quan el [[Francisco Javier Castaños|general Castaños]] va envoltar i va obligar a 18.000 francesos sota el [[Pierre-Antoine Dupont de l'Étang|general Dupont]] a rendir-se a la [[batalla de Bailèn]].<ref>{{ref-llibre |cognom=Foy |nom=Maximilien Sébastien |títol=History of the war in the Peninsula under Napoleon |volum=vol.II |pàgines=347-351 |editorial=S. and R. Bentley |any=1827}}</ref> El 30 de juliol de 1808, el general de divisió francès [[Louis Henri Loison]] va massacrar la població a [[Évora]].
 
Coordinat amb la Junta Provisional del Govern del Regne Suprem, que s'havia format a Porto, el [[Robert Stewart, vescomte de Castlereagh|vescomte de Castlereagh]] va enviar a [[Arthur Wellesley de Wellington]], comandant provivionalprovisional de les forces britàniques a Portugal, desembarcant a Lavos, al sud de Figueira da Foz entre l'1 i el 5 d'agost, esperant els reforços de [[John Moore (general)|John Moore]] des de [[Suècia]] i de [[Hew Whitefoord Dalrymple]] des de [[Gibraltar]], qui hauria de prendre el comandament de totes les forces. Mentre no cedia el relleu del comandament, Wellington va prendre la iniciativa, amb idea de dirigir-se a [[Lisboa]] seguint a les tropes de [[Henri François Delaborde]],<ref>{{ref-llibre |cognom=Weigley |nom=Russell Frank |títol=The Age of Battles: The Quest for Decisive Warfare from Breitenfeld to Waterloo |pàgines=411 |editorial=Indiana University Press |any=2004 |url=https://books.google.es/books?id=abPUKDlNmRsC&pg=PA411&dq=wellesley+Hew+Whitefoord&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwiL7pH5n5LlAhU_A2MBHX-LCYgQ6AEIUjAF#v=onepage&q=wellesley%20Hew%20Whitefoord&f=false}}</ref> que havien estat enviades per Junot per frenar als anglesos mentre ell arribava amb el seu exèrcit, més nombrós, per enfrontar-se als aliats.
 
== La batalla ==
[[Fitxer:Battle of Roliça map.jpg|miniatura|Mapa de la batalla]]
[[Arthur Wellesley de Wellington|Wellesley]] va arribar a [[Óbidos]] el [[16 d'agost]] i es va traslladar l'endemà cap a [[Roliça]]. Al començament de la batalla, [[Henri François Delaborde|Delaborde]] va ocupar una posició al nord-nord-oest de Roliça. Wellesley va intentar maniobrar les seves forces cap a un doble embolcall, movent-se cap a cada flanc de la posició francesa ja que l'exèrcit anglo-portuguès superava les forces franceses per més de 3 a 1. Va enviar Trant a l'oest, i una força més important a Fergusson i Bowes amb sis canons cap a l'est, mentre que distreia els francesos amb una mostra de força i soroll al centre. Wellesley va provar la maniobra dos cops a partir de les nou del matí, però els francesos s'escapolien cada vegada. La posició final francesa es trobava al sud i l'est del poble al capdamunt d'un turó escarpat.<ref>{{ref-llibre |cognom=Patterson |nom=Benton Rain |títol=The Generals: Andrew Jackson, Sir Edward Pakenham, and the Road to the Battle of New Orleans |pàgines=63-64 |editorial=NYU Press |any=2005 |isbn=0814767176 |url=https://books.google.es/books?id=0R4VCgAAQBAJ&pg=PA54&dq=Wellesley+%C3%93bidos&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjZlrDg0JTlAhWKlxQKHVyaBKMQ6AEIMTAB#v=onepage&q=Wellesley%20%C3%93bidos&f=false}}</ref>
 
El coronel Lake del 29è Regiment d'infanteria al centre va cometre l'error de ficar-se a un barranc prop de la posició francesa arribant al darrere de Delaborde, costanr la vida a Lake i la majoria dels homes del regiment provocant un atac general de socors per part dels britànics. La lluita va ser dura i costa amunt, amb Delaborde esperant el suport per arribar de Loison. Va rebutjar tres assalts per part dels britànics fins a gairebé les quatre de la tarda. En aquest moment, Wellesley va assolir posicions a la part superior del turó i Ferguson va arribar sobre els turons cap a l'est.
 
Delaborde va començar a retirar-se de bon ordre amb ajuda efectiva de la seva cavalleria fins que la disciplina del seu exèrcit es va trencar i el seu exèrcit va córrer. Sense la cavalleria britànica per pressionar la persecució, es van retirar amb èxit a [[Montachique]] prop de [[Torres Vedras]].
 
== Referències ==