Batalla de Roliça: diferència entre les revisions

El descontentament creixia dia a dia i, quan va esclatar la revolta a Espanya el 2 de maig de 1808, la posició de Junot es va tornar difícil de sostenir, ja que a les tropes espanyoles que l’havienl'havien acompanyat simpatitzaven amb la revolta. Les revoltes van sorgir a Portugal el juny i el juliol de 1808 i van portar a la decisió d’enviard'enviar un contingent britànic. Mesos després d’ocupard'ocupar [[Portugal]], [[Napoleó]] va emprendre la conquesta i el control d’Espanyad'Espanya. Va trobar molta resistència, però desorganitzada fins i tot quan era efectiva. A finals de juliol, els espanyols havien enfrontat amb els francesos una dotzena de vegades, guanyant, o almenys sense perdre, en set d’aquestsd'aquests encontres. La seva victòria més espectacular va ser al sud d'Espanya el 23 de juliol de 1808, quan el [[Francisco Javier Castaños|general Castaños]] va envoltar i va obligar a 18.000 francesos sota el [[Pierre-Antoine Dupont de l'Étang|general Dupont]] a rendir-se a la [[batalla de Bailèn]].<ref>{{ref-llibre |cognom=Foy |nom=Maximilien Sébastien |títol=History of the war in the Peninsula under Napoleon |volum=vol.II |pàgines=347-351 |editorial=S. and R. Bentley |any=1827}}</ref> El 30 de juliol de 1808, el general de divisió francès [[Louis Henri Loison]] va massacrar la població a [[Évora]].

Coordinat amb la Junta Provisional del Govern del Regne Suprem, que s'havia format a Porto, el [[Robert Stewart, vescomte de Castlereagh|vescomte de Castlereagh]] va enviar a [[Arthur Wellesley de Wellington]], comandant provivionalprovisional de les forces britàniques a Portugal, desembarcant a Lavos, al sud de Figueira da Foz entre l'1 i el 5 d'agost, esperant els reforços de [[John Moore (general)|John Moore]] des de [[Suècia]] i de [[Hew Whitefoord Dalrymple]] des de [[Gibraltar]], qui hauria de prendre el comandament de totes les forces. Mentre no cedia el relleu del comandament, Wellington va prendre la iniciativa, amb idea de dirigir-se a [[Lisboa]] seguint a les tropes de [[Henri François Delaborde]],<ref>{{ref-llibre |cognom=Weigley |nom=Russell Frank |títol=The Age of Battles: The Quest for Decisive Warfare from Breitenfeld to Waterloo |pàgines=411 |editorial=Indiana University Press |any=2004 |url=https://books.google.es/books?id=abPUKDlNmRsC&pg=PA411&dq=wellesley+Hew+Whitefoord&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwiL7pH5n5LlAhU_A2MBHX-LCYgQ6AEIUjAF#v=onepage&q=wellesley%20Hew%20Whitefoord&f=false}}</ref> que havien estat enviades per Junot per frenar als anglesos mentre ell arribava amb el seu exèrcit, més nombrós, per enfrontar-se als aliats.