Mort a la foguera: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m |esquerra|thumb -> |miniatura|esquerra
m Terminologia, comes, espais durs i altres retocs
Línia 9:
Segons [[Juli Cèsar]], els antics lladres [[celtes]] van ser executats i els presoners de guerra van ser tirats al foc; se'ls va denominar "homes de vímet". Els [[Pobles indígenes d'Amèrica|indis nord-americans]] sovint utilitzaven la crema com una forma d'[[execució]], ja sigui contra membres d'altres tribus o contra els [[Imperi Britànic|colons blancs]] en els segles [[Segle XVIII|XVIII]] i [[segle XIX|XIX]].
 
Sota l'[[Imperi Bizantí]], la crema fou present com a càstig pels [[zoroastrisme|zoroastristes]] desobedients, a causa de la creença que ells adoraven el foc. L'[[emperador bizantíromà d'Orient]] [[Justinià  I]] ([[527]] - [[565]]) va ordenar que la mort a la foguera, la successió intestada i la confiscació de tots els béns per l'Estat fos el càstig per l'heretgia contra la fe cristiana en seu [[Codi Justinià]].
 
El [[1184]], l'[[Església Catòlica Romana]] va legislar la crema com a càstig oficial per [[heretgia]]. També es creia que, en ser cremat, el condemnat no tindria cos per ser ressuscitat en el [[Més enllà|Més Enllà]]. Aquest decret va ser posteriorment confirmat pel [[Concili del Laterà IV]] el [[1215]], el [[Sínode de Tolosa]] el [[1229]] i per nombrosos líders del [[segle XVII]].