Flauta dolça: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de Quevivael pornoweY. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
m Espais durs
Línia 41:
Més enllà de les primeres representacions iconogràfiques de la flauta de bec (amb 8 forats) que, segons defensa el musicòleg [[Anthony Rowland-Jones]],<ref>{{ref-publicació |cognom=Rowland-Jones |nom=Anthony |article=La flauta de pico en el arte Catalan (I) |url= |llengua=castellà |consulta= |publicació=Revista de Flauta de Pico |volum= |exemplar=n.7 |data=1997 |pàgines=15-20 }}</ref><ref>{{ref-publicació |cognom=Rowland-Jones |nom=Anthony |article=La flauta de pico en el arte Catalan (II) | llengua=castellà |consulta= |publicació=Revista de Flauta de Pico | exemplar=n.6 |data=1996 |pàgines=20-24 }}</ref> són catalanes i vénen del taller del germans Serra de [[Barcelona]], segurament de [[Pere Serra]], i que són dues representacions de la Mare de Déu amb el nen i 6 [[àngel]]s músics pintats vora el 1390 i que apareix en el [[retaule]] de l'[[convent de Santa Clara de Barcelona|església de Santa Clara]] que s'exposa al [[MNAC]] de Barcelona i en un retaule del [[Monestir de Sant Cugat del Vallès]], afortunadament també existeixen dos exemplars de valor organogràfic incalculable que lògicament ens poden dir més que centenars de testimonis iconogràfics en els quals quasi mai es pot veure amb certesa de quin instrument es tracta. Aquestes dues flautes medievals que han sobreviscut al pas dels segles són les famoses de "Dordrecht" i de "Würzburg".
 
La [[flauta de Dordrecht]] es conserva actualment al ''Gemeentemuseum'' de [[la Haia]], es va trobar el [[1940]] al poble holandès de [[Dordrecht]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Devlin |nom=Mary |títol=Medieval Music, Magical Minds |url=http://books.google.cat/books?id=NMjNG3OSedUC&pg=PA190&dq=Dordrecht+recorder&hl=ca&sa=X&ei=iCzhUbyCL4a47AaP3YCQAw&ved=0CEgQ6AEwAw#v=onepage&q=Dordrecht%20recorder&f=false |llengua=anglès | pàgines=190 }}</ref> La flauta va aparèixer en un bon estat de conservació malgrat el temps passat enterrada en el fang de la fossa d'un [[castell]], que fou habitat entre el [[1335]] i el 1418. Es tracta d'un instrument bastant evolucionat i no molt diferent de les flautes del [[Renaixement]]. És un instrument fet amb fusta d'arbre fruiter ([[om]] o [[pruner]]) d'una allargada de 29 [[Centímetrecentímetre|cm]] amb un tub extraordinàriament estret. La flauta té el forat '0' (al darrere) i 8 forats al davant; el darrer és doble, fet usual a l'època i que permetia invertir la posició de les mans, així el forat que no s'emprava es podia tapar amb [[cera]]. La flauta pràcticament no sona exceptuant alguns sons greus, però les còpies fidels que s'han fet ens indiquen que es tracta d'un instrument de sonoritat aspra i forta, amb una extensió que supera les dues [[octaves]] que s'aconseguien amb postures similars a les que descriuria [[Sebastian Virdung]] el [[1511]]. Estem davant d'una [[flauta soprano]] en [[nota|do]] amb un [[diapasó]] extraordinàriament alt, quasi un [[semitò]] per sobre de l'actual, és a dir, un diapasó molt proper al que s'utilitzava en bastants països durant el [[Renaixement]]. La forma de la '''flauta de Dordrecht''' revela que el pavelló i l'[[embocadura]] eren d'un altre material. possiblement de [[banya]] o d'[[os]]. Malgrat estar incompleta aquesta flauta de Dordrecht representa un tipus d'instrument, sinó típic, si almenys habitual en els segles XIII, XIV i [[segle XV|XV]].
 
== Referències ==