Regne de Toledo: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m |right|thumb -> |miniatura |
m Plantilla |
||
Línia 115:
En cas d'homicidi els gots pagaven una compensació (''wergild'') als parents de l'assassinat; aquesta multa se satisfeia en bestiar però més tard, ja al [[segle VI]], es va passar al diners, fixant-se l'import en tres-cents sous. Si no podia pagar era venut com esclau (aquest era l'inevitable destí dels assassins que no fossin rics). Quan l'homicidi era sense intenció no existia cap càstig.
Al llarg el [[segle VI]] van estar en vigor diverses lleis referents a lesions corporals que semblen arrencar del segle anterior. Sembla que els culpables havien de pagar una suma fixada pel jutge. Aquestes lleis van desaparèixer al
La Llei visigoda imposava la pena de mort per l'assassinat d'un parent, per provocar avortaments i per l'assassinat perpetrat per un home que entrava armat a casa d'un altre per matar al propietari de la casa. Els parents no podien prendre la justícia per la seva mà, i les penes eren imposades pel legislador regi. A més estava expressament prohibit perseguir als parents del culpable quan aquest no podia ser castigat; la Llei assenyalava que només el culpable havia de pagar pel delicte, i protegia expressament als parents, veïns, hereus i altres que podien ser víctimes de represàlies segons l'antic costum.
Línia 123:
=== Llaços de sang i querelles generacionals ===
Se sap que al [[segle IV]] els llaços de sang constituïen la base de la societat visigoda, però a mesura que van transcórrer els anys (i els segles) aquests llaços de sang van ser perdent importància, i sembla que al [[segle VI]] comptaven ben poc (o res) davant la Llei. Però es creu que entre els particulars seguien tenint importància; amb tot tenim exemples en temps de Khindasvint (mitjans del
Les querelles no podien heretar-se generació rere generació (com ocorria antigament).
Línia 203:
El càrrec de ''deffensor'', al costat dels de ''Cancellarius'' i de ''Numerarius'' (ambdós pertanyents al ''Officium'' del [[Jutge provincial]] o Iudex), eren d'elecció dels ciutadans. No obstant això el ''deffensor'' havia de ser confirmat per la Cúria. Si disposava del seu càrrec abans de la confirmació pagava una multa de tres-cents seixanta sous.
El deffensor exercia el seu càrrec pel termini d'un any (encara que a partir del
Les Cúries designaven a diversos càrrecs entre els curials, encarregats de les diverses funcions administratives que corresponien a l'òrgan. Tots aquests càrrecs tenien menys importància protocol·lària encara que calien per al bon funcionament de les ciutats. Bàsicament es tracta dels qüestors, els edils i els duunvirs.
Línia 281:
Els acusats d'algun delicte romanien empresonats fins al dia del judici, essent vigilats per uns funcionaris de presons anomenats ''Carceraus''. Posat el cas que un d'aquests funcionaris permetés la fuga d'un acusat, havia de complir la pena a la qual el fugit hagués estat condemnat en cas de ser declarat culpable.
Les ordres i decisions del comte i del jutge local les feia complir un funcionari anomenat Saió (equivalent del funcionari romà anomenat executor o compulsor). En els [[segle V|segles V]] i [[segle VI|VI]], de la mateixa manera que en el Baix Imperi, s'anomenava a aquests funcionaris Exactores, nom que van conservar a la justícia "romana", mentre que en la justícia "goda" van canviar el nom i al
El comandament de les tropes corresponia a un funcionari anomenat [[Thiufadi]], que seria l'equivalent a un comandant d'un contingent; però el Thiufadi estava sotmès a les decisions del comte local.
| |||