Hunza: diferència entre les revisions

La tradició diu que l'origen del poble anomenat hunzakuts o hunzes a tres soldats grecs d'[[Alexandre el Gran]] que s'haurien casat a dones perses. Els hunzes són alts, tenen la pell clara i un aspecte físic europeu. [[Claudi Ptolemeu]] els esmenta com ''dardae'' (dardes). El principat d'Hunza hauria existir des del segle  XI però la seva història és llegendària fins a quasi el segle  XIX. La paraula hunza vol dir "fletxa" en llengua burushaski. L'estat cobrava una taxa a les caravanes que passaven per la seva vall a canvi de no ser atacades. El [[1869]] el sobirà Muhammad Ghazan Khan es va reconèixer tributari de [[Caixmir]]; en aquell temps les ètnies principals eren els hunzakuts i els seus parents els nagirkuts, en gran part ismaïlites; la llengua habitual és els burushaski, una llengua aïllada.

Al segle  XIX a la frontera dels estats d'Hunza i Nagar amb Gilgit hi havia les fortaleses de Chaprot i Chalt que feien de zona tampó, i foren terra sense amo fins al 1877 quan va ser ocupada pel sobirà de Nagar amb suport del govern de Caixmir; el [[1886]] va evacuar els forts deixant el lloc a una guarnició de Caixmir. El mateix any el ''tham'' d'Hunza, Ghazan Khan, fou assassinat pel seu fill Safdar Ali Khan que el va succeir i es va reconèixer vassall de Caixmir. El [[1888]] aliat a Nagar va expulsar les guarnicions caixmiris de Chaprot i Chalt i va amenaçar Gilgit, però al cap de pocs mesos Caixmir va recuperar les dues fortaleses.