Sant'Apollinare in Classe: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja d'infotaules d'edificis i altres canvis menors
m Enllaços i majúscules
Línia 16:
 
== Context històric ==
L'emperador [[Justinià I]] (527-565) va ser el protagonista del període de màxima esplendor de l'[[Imperi bizantíRomà d'Orient]], la «Primera Edat d'Or» (segle VI). Justinià va intentar reviure la glòria de l'antic [[Imperi Romà]] emprenent la conquesta del Mediterrani, entre les quals s'inclou [[Itàlia]] —pertanyent als [[ostrogot]]s— on es trobava la ciutat de [[Ravenna]], que es va convertir, el segle VI, en la segona capital de l'imperi i va estar governada per l'[[exarca]]; amb jurisdicció nominal sobre la Itàlia meridional i [[Sicília]], va reconquerir el [[Nord d'Àfrica]] als [[vàndal]]s i [[Spania]] als [[visigot]]s. És normal, per tant, que a Ravenna es construïssin els més rics edificis d'occident, entre els quals es troben les esglésies de [[Sant Vidal de Ravenna]], [[Basílica de Sant Apol·linar el Nou]] i la basílica de Sant'Apollinare in Classe.<ref>Pijoan (1966) p.15</ref>
 
Sota el regnat de Justinià es va desenvolupar una colossal activitat constructiva emulant la dels grans emperadors romans del passat, l'[[art bizantí]] va assolir la seva maduresa amb la unió d'elements grecs, llatins, orientals i paleocristians. Els principals trets dels temples, són que tenen planta central, les [[volta|voltes]] de [[pedra]] o [[maó]], les [[cúpula|cúpules]] normalment recolzades sobre [[petxina (arquitectura)|petxines]], les finestres geminades i els principals murs es troben coberts amb [[mosaic]]s i [[pintura|pintures]] al [[fresc]] amb gran riquesa de [[Símbol|simbologia]] i de figures hieràtiques.<ref>DDAA-Salvat (1997) p.531</ref>